dilluns, 31 d’agost del 2009

El que el vent s'endugue

" ....vaig poder agafar la primera bústia amb certa facilitat, amb el braç estirat i xapant amb certa delicadesa. Pensava que potser el cos podia mostrar-me alguna agradable sorpresa. Vaig ajuntar mans i fent un pas en dinàmic vaig cercar el següent cantu. Era romu, i el meu cos va començar a tremolar. Vaig fer un ma peu a la desesperada, per poder ajuntar mans posteriorment al cantu dolent. Començava a pensar que tot això no portava enlloc. El xapatge va ser agònic, molt agònic. Vaig respirar profundament intentant no trencar els meus pulmons i agafar una mica d'aire, encara quedava una llarga paret per acabar la via. Al seguent pas les forces van fer-se fonedis i la meva ment va col.lapsar-se en ella mateix per esdevenir una bola pesada, massa pesada per pensar amb alegria. Pilla pilla, ......"

Crònica dels primers 5 metres d'un 6b al sector Xorreres a Margalef. La condició física es més volàtil que els diners.


La funció torna a començar

dimecres, 12 d’agost del 2009

Que diuen que fan allà ? que si que s'escala

Propera estació Menorca, 5 dies d'escalada suau per tornar a sentir quelcom. Per minimalista que sigui, amb precaució pero gaudint del que m'ha privat l'efímera vida aquests darrers i llargs tres mesos.

I després de Menorca, per Patones amb en Miguel farem que l'ocell torni a volar i desplegui les ales, on majestuosament asereni les ànsies robades que varen neixer de forma inherent a l'animal.

Tornar a olorar, a veure i sentir les emocions ara guardades en un calaix de plom. Fer-les aflorar i rejuvenir l'ànima. Carpe diem.