dimecres, 30 de setembre del 2009

Tornem a tibar-li bous

T'aixeques a mitja tarda després d'una bona migdiada, una feina d'última hora m'ha tingut aguantant l'estomac buit fins les tres passades i un cop a casa no he pogut evitar de jeure al llit. Tinc els braços cruixits, i les mans m'alerten que el dia anterior s'havia tibat. He recuperat aquella sensació d'impregnar potencia al meu cos, he recuperat el punt de forma que feia mesos que no tenia.

El dijous a Gelida i amb alguns dies d'antelació queia el primer 7a després de la lesió, Dos Peluts i un destí. Apretant al segon pegue i arriscant al màxim cau la primera gran via de la meva segona època com a escalador. Compartint aquests moments amb en Sergi i l'Alberto. Però una flor fa estiu ?

El divendres aprofitem la festivitat de la Mercè per anar a Santa Anna amb en Sergi, destinació el Senderó. Vies atlètiques i mitjanament curtes, tot i entrebancar-me amb la Bateria 7a+, en surto força satisfet. Surt Morisc 6c a vista i provo també algun 7b de la zona tecnico-cabron. En total cinc vies 6a+, 7a+, 6c, 6c, 7b que deixen la sensació de recuperació de la poca pila de la que gaudia.

El dimarts, després d'un primer mini entrenament el dia anterior al plafó del Salva. Tornem a formar la "quadrilla" oficial. L'Oriol, el Jordi, el Lluís i un servidor anem a fer deures pendents a Pilons. Els tres primers amb un atac demolidor a Silencio se Vuela 7b i el Lluís a Meriplexigas 7b+.

La via no es mou però un darrera l'altre anem fent pegues i anem caient de forma reiterativa al pas sadico-cabron de la via, quina llàstima tots tres la deixem a punt de caramel amb un total de 4 pegues per crani. Quina gran via. El que podia ser el meu primer 7b haurà d'esperar.

El Lluís que el dia anterior també s'havia estat passejant pel plafo cau en el pegue bo al pas de dalt de Meriplexigas i deixa el comput total d'encadenes a zero - si no tenim en compte els encadenaments a vista de Llastrofobia 6b+ i Pels pèls 6c+ de L'Oriol i el Jordi.

Definitivament el més important de tot això es la tornada a la normalitat, tornar a compartir tardes amb la mateixa gent de sempre, compartir tibades a la mateixa via i fer petar la xerrada entre pegue i pegue, això no té preu.


dilluns, 14 de setembre del 2009

Anem cremant etapes

Res que s'hagi de lluitar t'ho regalen. Amb aquesta premisa dia darrera dia vaig cremant etapes en la meva nova etapa d'escalada. L'evolució es lenta però efectiva, des dels primers dies passant por amb alguns 6a+ a Patones als primers 6b al flash, de la poca pila dels primers dies a les 5 o 6 vies en un parell d'hores ha passat una eternitat, una eternitat d'un mes més o menys.

Entrenaments curts al rocodrom amb pujades de grau semanals, del 6a al 6a+, del 6a+ al 6b i ara buscant el 6b+. Series de 30 moviments sota desplom per agafar pila.

Anem cremant etapes per esdevenir mes d'hora que tard el que havia sigut mesos endarrera

dimecres, 2 de setembre del 2009

El moment més dificil

Aquests dies torno a pensar en vies, en graus, en projectes, en el futur .... en definitiva torno a estar fanàtic. Avui primer dia de pre entrenament al boulder del Salva, m'he deixat 3 setmanes per endavant per tornar a estar en un estat de forma no lamentable com el que tinc ara.

Han sigut 3 mesos sense quasi toca la roca, dels quals més d'un i mig la meva única activitat física ha sigut pujar i baixar les escales de casa. L'altre dia vaig tenir l'oportunitat de veure com els meus dits han perdut la forma completament, les meves mans tornen a ser d'una delicadesa extrema i la meva musculatura ha sigut intercanviada per grassa corporal - mateix pes pero menys muscul.

Crec que ara es un dels moments més complicats que haure de passar com a escalador, vaig tenir la lesió en plena evolució com a tal. Tenia una linia ascendent i tot el temps del mon per escalar. Ara tot ha canviat i m'haure d'adaptar a les circumstàncies.

Fins a la ultima setmana d'aquest més no podre tibar fort, vull fer una reentrada en roca relaxada i esperar la tan preuada alta del metge. Tot i aixo el handicap dels antibiotics pot ser terrible, a vegades em deixen molt aixafat fisicament. Els entrenament seriosos començaran el 1 d'octubre, fins a llavors 7 llargues sessions de pila en desplom de vies de grau baix - 6a+/6b/6b+.

La idea es recuperar el sete grau aquest mateix octubre, una feina dificil pero no impossible. Si ho aconsegueixo aquet novembre tornare a atacar el 7b. El temps ho dira.