Tots sabeu quins requeriments físics i psicològics requereix l'escalada, i com aquests es disparen a certs graus. Aquí tenim una mostra de que la fe i el valor en un mateix a vegades poden ajudar-nos a superar allò que per a massa gent es insuperable. M'encanta la gent que només desitja viure.
dimecres, 24 de febrer del 2010
diumenge, 21 de febrer del 2010
Aqui falla quelcom i sorpreses inesperades
Cap de setmana inusual, amb algunes sorpreses que fins que no les he tingut davant dels nassos no les he sapigut divisar - tampoc m'ho havien posat fàcil.
Aquest dissabte amb un vent gèlid dels que marquen època varem estar trepant a Can Simiru amb en Jordi, el Llopart, la Julia, el Pijuan el Miguel i el Josep. Els dos primers són cars de veure i la veritat es que tenia moltes ganes de passar una estona a la paret amb ells. Al igual que el Lluis, el Sergi i molts d'altres hi he compartit tantes tardes, que aquests mesos de distància m'han fet pensar en més d'una ocasió amb les ganes que tenia de tornar a compartir fanatisme en estat pur a la roca ...
A Can Simiru vaig estar provant amb força dignitat Alambrado sea dios 7b+. Tot i venir de la setmana dura del plafó i tornar-me a resentir del tendó al pas del monodit, crec sincerament que un dia fresc i sense alguns centenars de moviments als meus avantbraços la puc encadenar. Però hi ha quelcom que em rosega l'estómac. Fa dies vaig llegir que en aquesta via s'havia trencat algun cantell i que probablement això facilitava un xic el seu encadenament. En aquesta via hi he vist passar alguns dels col.legues mes forts i tots han patit per encadenar-la, fins i tot he vist algun octogradista històric caure un pegue darrera de l'altre. A tots ells els hi he sentit la mateixa cantarella : al pas de dalt millor saltar-se la xapa pq fer el xapatge és inhumà.
Ahir tan jo com l'Oriol varem poder xapar sense problemes a dalt, indubtablement això em fa pensar que el que s'ha fet mes gran es el forat del costat de la regleta del xapatge inhumà. Algú té més informació ? (El marc, l'autor del post al que feia referència ja va respondre'm i no ho vaig veure :), pel que es veu un dels cantells de dalt s'ha fet quelcom més gran )
Canviant de tema i anant a les sorpreses, avui a Montserrat, al bar Anna, estàvem xerrant la Julia i un parell d'amics seus belgues que estan afincats uns dies per Siurana. de cop i volta la conversa a girat envers de una de les seves vies mítiques, Kale Borroka 8b+. Tan en Klass com jo hem fet un ohhhh Beautiful and most intuitive line !!!. De cop i volta li he comentat com m'havia impressionat el vídeo d'uns nois que hi havien passat uns dies de vacances un any ençà, on sortia entre elles l'intent de d'encadenament de Kale Borroka per part d'un dells..... m'ha mirat i m'ha dit : si el conec, soc jo el del vídeo.
Aquest dissabte amb un vent gèlid dels que marquen època varem estar trepant a Can Simiru amb en Jordi, el Llopart, la Julia, el Pijuan el Miguel i el Josep. Els dos primers són cars de veure i la veritat es que tenia moltes ganes de passar una estona a la paret amb ells. Al igual que el Lluis, el Sergi i molts d'altres hi he compartit tantes tardes, que aquests mesos de distància m'han fet pensar en més d'una ocasió amb les ganes que tenia de tornar a compartir fanatisme en estat pur a la roca ...
A Can Simiru vaig estar provant amb força dignitat Alambrado sea dios 7b+. Tot i venir de la setmana dura del plafó i tornar-me a resentir del tendó al pas del monodit, crec sincerament que un dia fresc i sense alguns centenars de moviments als meus avantbraços la puc encadenar. Però hi ha quelcom que em rosega l'estómac. Fa dies vaig llegir que en aquesta via s'havia trencat algun cantell i que probablement això facilitava un xic el seu encadenament. En aquesta via hi he vist passar alguns dels col.legues mes forts i tots han patit per encadenar-la, fins i tot he vist algun octogradista històric caure un pegue darrera de l'altre. A tots ells els hi he sentit la mateixa cantarella : al pas de dalt millor saltar-se la xapa pq fer el xapatge és inhumà.
Ahir tan jo com l'Oriol varem poder xapar sense problemes a dalt, indubtablement això em fa pensar que el que s'ha fet mes gran es el forat del costat de la regleta del xapatge inhumà. Algú té més informació ? (El marc, l'autor del post al que feia referència ja va respondre'm i no ho vaig veure :), pel que es veu un dels cantells de dalt s'ha fet quelcom més gran )
Canviant de tema i anant a les sorpreses, avui a Montserrat, al bar Anna, estàvem xerrant la Julia i un parell d'amics seus belgues que estan afincats uns dies per Siurana. de cop i volta la conversa a girat envers de una de les seves vies mítiques, Kale Borroka 8b+. Tan en Klass com jo hem fet un ohhhh Beautiful and most intuitive line !!!. De cop i volta li he comentat com m'havia impressionat el vídeo d'uns nois que hi havien passat uns dies de vacances un any ençà, on sortia entre elles l'intent de d'encadenament de Kale Borroka per part d'un dells..... m'ha mirat i m'ha dit : si el conec, soc jo el del vídeo.
Spain siurana 2009 from klaas willems on Vimeo.
divendres, 19 de febrer del 2010
dimecres, 17 de febrer del 2010
Sang, suor ..... i el que faci falta
Fi de cicle, i la roda torna a parar-se. Que ens empeny a tancar els llums a les 10 de la nit passades del boulder ? Durant tres setmanes, dos dies a la setmana vius pendent del cronometre. A cada entrenament la mateixa sensació, escalfes i et notes fatigat. A la que arranques però el cos sembla que s'endolli.
I les mans ? Agafes el metro a dos d'onze tocades i aprofites les interminables esperes per mirar-les. Vermelles, inflades. A vegades faig girar l'esperadrap per intentar atenuar el dolor, a vegades no. Cal acostumar el cos de forma prudencial.
D'Octubre fins avui son si no vaig errat 4 meso-cicles. El primer les series de pila eren de 25 moviments, avui ja n'han sigut 41 amb l'afegit dels 2 kilos de pes. Dels 20 graus d'extraplom inicials als 30, dels 350 moviments als 600 els dies durs..... però que vindrà després ? Més del mateix, però fent una volta més al clau.
Arribes a les 11 a casa, havies sortit a les 7 de la feina. Sopes sol, menges xocolata i et fas un cigarret. Vas revolucionat, és difícil dormir despres d'uan bona dosi d'exercici. Penses amb com ha anat l'entrenament, en com l'hauries de millorar. A vegades et sents frustrat, no hauria d'haver apretat una mica més ?
T'adorms a les 2 de la nit ..... a les 8 sona el despertador.
Les famoses agulletes surten al cap de 24 hores, just al plegar de la feina. És curiós que el què més les fa aflorar són les dominades, aquelles maleïdes 60 dominades per acabar l'entrenament. I tarden unes altres 24 en desaparèixer. Un espai de temps ínfim, suficientment petit.
Ara però toca descansar, setmana de roca a la vista. God bye boulder !!!!
I les mans ? Agafes el metro a dos d'onze tocades i aprofites les interminables esperes per mirar-les. Vermelles, inflades. A vegades faig girar l'esperadrap per intentar atenuar el dolor, a vegades no. Cal acostumar el cos de forma prudencial.
D'Octubre fins avui son si no vaig errat 4 meso-cicles. El primer les series de pila eren de 25 moviments, avui ja n'han sigut 41 amb l'afegit dels 2 kilos de pes. Dels 20 graus d'extraplom inicials als 30, dels 350 moviments als 600 els dies durs..... però que vindrà després ? Més del mateix, però fent una volta més al clau.
Arribes a les 11 a casa, havies sortit a les 7 de la feina. Sopes sol, menges xocolata i et fas un cigarret. Vas revolucionat, és difícil dormir despres d'uan bona dosi d'exercici. Penses amb com ha anat l'entrenament, en com l'hauries de millorar. A vegades et sents frustrat, no hauria d'haver apretat una mica més ?
T'adorms a les 2 de la nit ..... a les 8 sona el despertador.
Les famoses agulletes surten al cap de 24 hores, just al plegar de la feina. És curiós que el què més les fa aflorar són les dominades, aquelles maleïdes 60 dominades per acabar l'entrenament. I tarden unes altres 24 en desaparèixer. Un espai de temps ínfim, suficientment petit.
Ara però toca descansar, setmana de roca a la vista. God bye boulder !!!!
dilluns, 15 de febrer del 2010
Lleida i les seves plaques maleïdes
Cap de setmana per terres lleidatanes visitant sectors que teníem en cartera, Dissabte a Os de Balaguer i Diumenge a la Pauta. Placa i més placa.
No varem poder escapolir-nos de les micro regletes pero si del gèlid fred que imperava a mig pais. A Os de Balaguer en certs moments varem fins i tot poder escalar sense samarreta pero cap agosarat - o agosarada - va voler oferir-nos cert espectacle.
De fet aixo de la placa es una cosa ben curiosa, si a graus de 7b el cantell ja és de dimensions microscòpiques no vulguis saber quines dimensions projecten vies de més grau. No se si ho acabarem provant. Per si de cas a Os de Balaguer segueixo instruint-me en el que m'estic convertint - i que no voldria : escalador que s'afarta de 7as i que per causes variopintes s'apalanca en aquest grau.
Fem per escalfar la Aida 6b+ ( *** ) i seguim amb Vacectomia al Dia 6c ( ** ) que té un pas de bloc sobre regletes a tres quarts de via que quasi m'escup .... intento complicar una mica el tema i m'arrossego com un beneit a Masala 7b (*) , no puc manxar i millor no fustigar-me - No fotrem mai grau !!!!.
Seguim amb Una nova Maria 6c (***), continuïtat sobre regletes. Aquí ja m'enganxa el fred i faig un pegue amb els dits glaçats, em jugo el físic i arribo a R força tocat. Es salva el tipus i seguim encadenant a vista.
A última hora el Camil i l'Albert em deixen muntada Fanàtic 7a (*), pas de bloc a l'entrada sobre regletes ínfimes i anar fent després. Li faig el pegue ja amb el sol ben amagat i arribo a R ben tocat, surt al flash però amb més pena que gràcia.
Fem nit a Vilanova de Meia, al bar punki on tenen calefacció. A l'endemà anirem a visitar la Pauta.
Placa, placa i mes placa, però aquí de veritat. La Pauta sector situat al costat del poble de la Culla i equipada - re-equipat ? - per Albert Cortés i en Peter o'donovan. I anem pq ja fa dies que la Julia diu que cal donar-li una oportunitat ....
Escalfo amb un 6c esperpèntic (*) on em jugo el físic un parell de vegades per acabar caient 5 metres i aixecant la Julia fins a la primera xapa ... comencem be.
Equipem el 7b del costat, Gat Torçat. Trenco les meves regles i la provo en tope-rope. Vaig fent entre regleta i regleta, passo el sostre, paso el primer pas de la via, caic al equivocar-me al llegir a vista, segueixo i passo una placa infernal de les que no hi ha peus. Arribo a R i penso, cony quasi la trec a vista.
No varem poder escapolir-nos de les micro regletes pero si del gèlid fred que imperava a mig pais. A Os de Balaguer en certs moments varem fins i tot poder escalar sense samarreta pero cap agosarat - o agosarada - va voler oferir-nos cert espectacle.
De fet aixo de la placa es una cosa ben curiosa, si a graus de 7b el cantell ja és de dimensions microscòpiques no vulguis saber quines dimensions projecten vies de més grau. No se si ho acabarem provant. Per si de cas a Os de Balaguer segueixo instruint-me en el que m'estic convertint - i que no voldria : escalador que s'afarta de 7as i que per causes variopintes s'apalanca en aquest grau.
Fem per escalfar la Aida 6b+ ( *** ) i seguim amb Vacectomia al Dia 6c ( ** ) que té un pas de bloc sobre regletes a tres quarts de via que quasi m'escup .... intento complicar una mica el tema i m'arrossego com un beneit a Masala 7b (*) , no puc manxar i millor no fustigar-me - No fotrem mai grau !!!!.
Jo a Masala, foto Julia.
Seguim amb Una nova Maria 6c (***), continuïtat sobre regletes. Aquí ja m'enganxa el fred i faig un pegue amb els dits glaçats, em jugo el físic i arribo a R força tocat. Es salva el tipus i seguim encadenant a vista.
A última hora el Camil i l'Albert em deixen muntada Fanàtic 7a (*), pas de bloc a l'entrada sobre regletes ínfimes i anar fent després. Li faig el pegue ja amb el sol ben amagat i arribo a R ben tocat, surt al flash però amb més pena que gràcia.
Fem nit a Vilanova de Meia, al bar punki on tenen calefacció. A l'endemà anirem a visitar la Pauta.
Placa, placa i mes placa, però aquí de veritat. La Pauta sector situat al costat del poble de la Culla i equipada - re-equipat ? - per Albert Cortés i en Peter o'donovan. I anem pq ja fa dies que la Julia diu que cal donar-li una oportunitat ....
Escalfo amb un 6c esperpèntic (*) on em jugo el físic un parell de vegades per acabar caient 5 metres i aixecant la Julia fins a la primera xapa ... comencem be.
Equipem el 7b del costat, Gat Torçat. Trenco les meves regles i la provo en tope-rope. Vaig fent entre regleta i regleta, passo el sostre, paso el primer pas de la via, caic al equivocar-me al llegir a vista, segueixo i passo una placa infernal de les que no hi ha peus. Arribo a R i penso, cony quasi la trec a vista.
La Pauta
Durant les següents dues hores li faig un parell de pegues més i caic de forma estúpida al pas de regletes de després del primer sostre on abans no havia caigut ...... ja ho dic jo, m'estic convertint en un vividor del 7a. Quin final més romàntic/tràgic per una carrera tan curta.
divendres, 12 de febrer del 2010
diumenge, 7 de febrer del 2010
Pila, pila i més pila.
Contrastat, fer series al roco com un boig serveix per agafar pila - a part d'una mica més de bogeria. Aquest dissabte varem desembarcar al Racó de Missa tota la tropa i més : Jordi, Oriol, Lluís, Mackey, Sergi, Montse, Julia, Albert, Xavi, un servidor i un parell d'acompanyants.
Al Racó les vies són llargues, molt llargues. Des dels 30 metres les més curtetes a quasi la 40 algunes d'elles. Vies de continuïtat sobre forats amb un conglomerat que recorda un xic a l'Agulla del senglar. L'últim cop que vaig estar-hi amb en Salva al segon pegue al 7a del costat de Purolític els colzes ja miraven al cel i els braços s'ofegaven a cada galopada. Aquest cop però les coses van anar una mica millor, només una mica.
Escalfo a un suposat 6c - 7a per a mi - de trenta metres amb pas dur a la part de dalt, quan porto 12 xapes - o eren 15 ? - a la següent ja no puc mes i paro, només en queden dues fins arribar a R. Buff ja no recordava com eren de pileres aquestes vies ..... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Descanso i aprofito que la Montse ha deixat equipada Bufa 7a, durillu però boníssim. Torno a començar la inacabable excursió, forats i mes forats, cintes i mes cintes fins arribar a la penúltima abans de la R - unes 12 cintes per 30 metros llargs - on trobo un pas que em fon, xapo intento tornar a agafar aire i caic anant a buscar el cantu salvador per xapar l'última xapa. Que dur això de caure a dalt..... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Descanso una mica més i ara em poso amb un 7a pendent, el del costat de Purolític. Flotu, arribo al pas on hi ha un monodit, m'hi aixeco i amb massa confiança cerco un "cantell" petit on caic de forma estúpida, situació ? 1 cinta abans de la reunió altre cop ...... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Descanso una mica més i ara faig la Purolític 7a, boníssima. Vaig flutant, a tres quarts de via em veig tan fort que la faig pel recte pels mono-dits, i al fer el llançament al foradot caic un altre cop. Valgam deu ..... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Amb tanta mandra decideixo plegar veles i assegurar la Julia que li desmunta la via al Sergi, la via es diu Llarg 7b+, pq serà ?
Al Racó les vies són llargues, molt llargues. Des dels 30 metres les més curtetes a quasi la 40 algunes d'elles. Vies de continuïtat sobre forats amb un conglomerat que recorda un xic a l'Agulla del senglar. L'últim cop que vaig estar-hi amb en Salva al segon pegue al 7a del costat de Purolític els colzes ja miraven al cel i els braços s'ofegaven a cada galopada. Aquest cop però les coses van anar una mica millor, només una mica.
Escalfo a un suposat 6c - 7a per a mi - de trenta metres amb pas dur a la part de dalt, quan porto 12 xapes - o eren 15 ? - a la següent ja no puc mes i paro, només en queden dues fins arribar a R. Buff ja no recordava com eren de pileres aquestes vies ..... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Descanso i aprofito que la Montse ha deixat equipada Bufa 7a, durillu però boníssim. Torno a començar la inacabable excursió, forats i mes forats, cintes i mes cintes fins arribar a la penúltima abans de la R - unes 12 cintes per 30 metros llargs - on trobo un pas que em fon, xapo intento tornar a agafar aire i caic anant a buscar el cantu salvador per xapar l'última xapa. Que dur això de caure a dalt..... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Julia - si la veus - a Llarg 7b+, Foto Sergi.
Descanso una mica més i ara em poso amb un 7a pendent, el del costat de Purolític. Flotu, arribo al pas on hi ha un monodit, m'hi aixeco i amb massa confiança cerco un "cantell" petit on caic de forma estúpida, situació ? 1 cinta abans de la reunió altre cop ...... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Descanso una mica més i ara faig la Purolític 7a, boníssima. Vaig flutant, a tres quarts de via em veig tan fort que la faig pel recte pels mono-dits, i al fer el llançament al foradot caic un altre cop. Valgam deu ..... quina mandra repetir aquestes vies !!!!
Amb tanta mandra decideixo plegar veles i assegurar la Julia que li desmunta la via al Sergi, la via es diu Llarg 7b+, pq serà ?
divendres, 5 de febrer del 2010
Frankenjura, comming soon
Encara hauré d'esperar alguns mesets per marxar al Franken, de mentres un es pot entretenir veient alguns vídeos d'escalada en aquesta regió. Sembla que la roca verdosa, el bloc i el desplom imperen ... caldo de cultiu per una escalada explosiva.
Frankenjura 2009 from Waldi on Vimeo.
dilluns, 1 de febrer del 2010
Doctrina de xoc
Calia trencar aquesta dinàmica fustigadora d'alguna manera. Per alguna raó que no acabava de comprendre les últimes escalades havien generat un negativisme impropi de la meva visió més poètica de l'escalada.
El fred no només s'havia instal.lat a les conques de la serra de Prades o el Montsant, també havia fet forat a la meva fe. El monodit de Pitus i Flautes m'empaitava a cada mal son i un discurs negativista s'organitzava i axiomatitzava en la meva ment. Estas acabat nanu, el trastorn bipolar incrustat a la vida de l'escalador s'ha quedat a viure a l'extrem inferior de l'eix d'abscisses. Estava embogint - encara més - i calia fer quelcom per parar aquesta dinàmica sadomasoquista que em portava al costat més fosc.
Setmana de relax total, parada dels entrenaments per evitar malmetre més el dit, total dedicació a la feina, bons àpats i el més important no pensar en l'escalada. Vaig aconseguir tots els propòsits excepte l'últim, vaig recaure degut als impressionants vídeos que va passar-me el Miguel.
Amb la Julia anúlem la visita a les Finestres per motius contraposats, ella esta mes forta que el vinagre i els 4 pegues a la Rush l'han deixat extanuat, per la meva part escalar a visata es el que m'hauria d'anar més be, haig de veure com evoluciona el dit quan el posem en combat. Deixem a en Sergi i la Montse que domestiquin el vent a les Espadelles, nosaltres fem via cap el Camí de l'Ermita: sense vent, amb molt de sol i moltes vies per escalar a vista.
I una darrera de l'altre flutem com dos bous a les millors vies del sector, posant un punt vermell i a vista a Jugant Get 6c, Jirs prodigo 6c, Kagate Kid 7a i caient anant a R Ermiñano 7a, i deixant només la mala sort per a Seca i Meca 6c on a la fissura em quedo amb el cantu a la ma i prefereixo tirar de cinta.
A la nit trobem una somrient Montse que ens explica que ha tatxat a la segona el projecte a les espadelles, Que passa Neng 7a. El Sergi per la seva part arrossega una gastroenteritis i només revifa amb el gol de Pedro a mig capvespre.
El diumenge veient que el sol també s'apodera dels petits congosts de Margalef decidim fer visita a un sector nou, Can Regino. Allà seguim escalant a vista i ens enduem El Diedre de la Figuera 6c+ i Regino 7a. Conjuntament amb Morir de Pie 6c les millors del sector.
Jo mateix a Regino, foto Sergi.
Brutal la sensació de tornar a sentir-se útil a la paret, quan el teu cos i la teva ment s'uneixen i només dediquen la seva atenció a cada pas, sense badar i amb ritme, aprofitant els reposos, recuperant a tot arreu i utilitzant l'extensió fins a la mort. Llarga vida a l'escalada !!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)