dilluns, 27 de setembre del 2010

Tres dies, Tres Ponts.

N'hi ha que pensen que per encadenar primer s'ha de pixar. Tot i la rocambolesca transició entre les dues accions a algú li funciona. En el meu cas prefereixo el "per encadenar una bona nit hauràs de passar".

Tres dies, Tres Ponts. No estava molt clar vistos els pronòstics meteorològics. Però el tall paisatgístic entre els camps de secà i el pre-pirineus ens va donar inicialment un espai de temps irregular però acceptable. Variabilitat meteorològica els tres dies : fred, vent i calor. Un darrera de l'altre, a cada cicle lunar.

Preneu nota, a Organyà teniu un alberg on dormir per 15 euros amb esmorzar inclòs. I si teniu sort - o la desgràcia - podeu compartir aquesta estada amb 20 jovenetes hormonades fins a les orelles. Tot depèn del cantó que t'ho miris.

També interessant el restaurant - que no recordo el nom - al inici del poble, a banda esquerra venint de Coll de Nargó. Dotze euros per un menú inacabable, d'aquells que deixen sense alè a la cambrera i que provoquen mil rialles entre els comensals que no entenen ni papa de català i els tradueixes macarroniocament.

Aquesta vegada els astres es varen conjugar en una mateixa direcció, i entre sartenazo i cañonazo va caure Alt Urgell 7c ( potser 7b+/7c ), suposo que envalantonat per l'encadenament de la titan i amb el anti-aleje a la part de dalt tot va fluïr amb més facilitat. No gaires intents, de fet a la primera que surt el pas de baix - gracies un altre cop a un canvi de peus important, anotat per qui si no.

Però no en varem tenir prou, després de desmuntar la Xarrup 7c+ el mateix diumenge per incompareixença del físic ens endúiem la seva veïna Acròbata 7b. Via galàctica com dirien alguns amb una seqüencia delirant a la part de dalt. I un altre cop il·luminat per l'encadenament anterior de la mateixa fèmina re-segueixo els seus passos, aquest cop però flutant més que mai.


Sortint del primer sostre a Acròbata, foto Ville.

dilluns, 20 de setembre del 2010

Tres Ponts, L'Escola

Amb majúscules, així l'haig d'etiquetar. Un cop vista la paret per primera vegada et quedes perplex de la longitud de les vies, fas aquesta petita però tortuosa aproximació no t'adones del que t'espera. En aquest pany de paret que ressegueix el riu Segre - quan encara és verge i el signe d'humanitat sembla fer-se fonedís - té unes 30 vies i moltes d'elles tenen o haurien de ser d'una qualitat excepcional.

Martin a la Dreta d'Alt Urgell.

Hi ha força literatura sobre aquesta escola, només cal repassar alguns posts al blog de la Julia, la Marieta o els andorrans. O si de cas feu una ullada a la pàgina oficial de les ressenyes aqui. De fet ja feia dies que teníem a l'agenda visitar-la però per una raó o altre el viatge a aquesta escola s'havia eternitzat. Finalment però dissabte fugint de forma encertada de la borrasca que hi havia al principat varem fer-hi cap. La varem encertar.

Era el primer cap de setmana d'escalada després de tornar als entrenaments. Finalment crec que la malenconia i la estupidesa tornaran a aquest bloc. Com canvien les coses d'un dia a l'altre. Fa un més t'allunyes dels parabolts amb ràbia i prenent mesures en temps real a les vies i ara t'acoquines a la més mínima. Suposo que és qüestió de tornar a habituar el cos a la pesadesa i la tortura, qüestió de temps.
Llàstima que les coses no van anar del tot be, aquesta vegada vaig fallar bastant. Perdent el dissabte l'encadenament a vista de Aonvolsna 7a+ per no posar-hi valor i un més que discutible encadenament de la Dreta de l'Alt Urgell 7b mig a vista mig al flash. Pel que fa a la pròpia Alt Urgell 7c, un primer toc el dissabte de primer i va quedar-me per enllaçar el pas de baix.

El Diumenge tot es va ensorrar : Em vaig luxar l'esquena, vaig quedar a dos pams d'una feixa en un 6b+, vaig arrossegar-me al pas d'entrada de l'Alt Urgell .... en fi sort que ens va venir a veure el Josep i el varem fer treballar de valent.

El que va triomfar i sembla que està a la cresta de l'onada és l'Edu, el molt cabró es va endur Instint Salvatge 7b+. I encara diu que no està en plena forma !!!


dilluns, 13 de setembre del 2010

Suggerències a les Surgencias

Un diumenge qualsevol a les 7 de la tarda tornant per la profunda i imponent gorja a Rodellar. Una airet fresc ens segueix de forma perpetua pel fatigós camí de tornada. Anem deixant endarrere els diferents sectors tot visualitzant les mil i una taques de magnesi. Les parets resten finalment en descans. Estem fatigats, els plans per tornar a una hora prudent han tornat a fallar. Ens ho prenem amb calma, no paga la pena córrer ara.

Tres dies per Rodellar i la fatiga és enorme. Després de les clatellades a la Soldados de Salamina 7b+ del divendres amb l'Eduard varem fer un canvi de plans. No sabíem si la mala nit del dia anterior ens havia absorbit tota capacitat de bloqueig, pero el que si teníem clar era que calia canviar d'objectius. Això ens va portar a les Surgéncias.

A la paret de la Iron-Man 7b+ - antic 7c - i toca l'ombra i l'aire fresc s'accentua de forma notòria. Un recomanació del Joel ens porta a provar El Bicho 7b+, primer llarg d'un 8b quasi executat als nostres ulls per un Japo molt pero que molt educat. Bona gent.

Les Surgéncias al fons del riu.

Em sorpren gratament veure que a Rodellar també hi ha vies "fàcils", que no han patit el procés de decotació a la que semblen inmersos els mutants del vuité grau que coneixen de forma milimetrada les vies més "fàcils". Si ens agrada apretar, pero de tant en tant també va be per a la psicologia personal trobar vies que es deixen fer.


Eduard al "crux" de dalt del Bicho.

Després de dos caigudes el dissabte a la part dels degotalls de dalt de tot, el diumenge posem un un punt vermell tan l'Eduard com jo. Felicitats nanu pel teu primer 7b+. La Julia que s'apuntarà fanaticament al grup el dissabte a la nit, i aprofita per encadenar Coco Loco 7a+. Business pendents que la tenia una mica loca.

Com ús deia, a vegades una mica de vidilla ja va be. I si no pregunteu al Jordi o al Lluis que va passar-me a la Terrorismo el dimecres passat. Vaig caure de forma fatídica al invertit de dalt, quan ja tenia el redpoint al sarró. Per sort o per desgràcia el Lluis només em va gravar un pèssim tercer intent, on psicològicament i físicament ja no m'aguantava.


Encadenus interruptus from Pau Freixes on Vimeo.

divendres, 3 de setembre del 2010

Terror a la Cova dels Bombers

No no ens va sorprendre cap eixam d'abelles - o potser si, ni tampoc ens va perseguir un tigre, ni tampoc va reneixer un neandertal del no res ... senzillament les vaig passar canutes amb la Terrorismo Empresarial 7b. Conyo logronyo amb el 7b.

Amb el Jordi finalment fem una sortida a la Cova dels Bombers, un any i mig després de l'última visita amb el equipo completo. El Jordi te ganes de provar la Cetaci altre cop, i jo amb la feina mig feta ja li puc fotre a la Terrorismo. A última hora s'apunta el Piju i tot i ser imparells, s'acabaran abans les forces que les hores de llum.

Aqui per escalfar un s'ha de montar la via, jo per la meva part arribo be fins a la 5 xapa, la sisena es una mica desfassada de xapar escalfant i la setena on se suposa que hi ha el pas morfo caic masses vegades. Baixo - recollint previament la col.lecció de mosquetons que hi ha a la cinta anterior al pas morfo - i no faig esperar al Jordi ni el Piju.

El Jordi monta bé la cetaci, se salta el pas de bloc i un cop es despenja el torna a provar. Sembla que torna a recordar una mica els passos. Res de tirar-se, millor recolocar-se i anarhi amb estatic. Així és menys aleatori.

En Piju remena la perdiu amb la ressaca de la Festa Major, un pegue a la cetaci i un a la Terrorismo.

A la cova tot desploma un culló.

Jo segueixo concentrat amb la Terrorismo, li faig un segon pegue. Arribo ara a la xapa fins on es podria dir que es facil, puc agafar l'invertit amb dreta. Recoloco peus i aguanto la porta porant tambe l'altre ma al mateix invertit, una bicicleta i lanze al moc de dalt. Un cop alla no se com cony xapar. Jugo al pilla pilla. Busco una solucio per xapar, un empotrament del peu esquerra sota un forat que hi ha justament sota l'invertit. Físic pero factible. Ara un cop tinc les cintes que el jordi m'ha posat des de la cetaci torno a provar el pas morfo. No arribo amb el dinàmic/estàtic al cantu que no havia vist al primer pegue. Ho provo varies vegades i no hi ha manera. Decideixo tornar a la versío origninal, reseguir el forat fisura, bicicleta, empotrament de dretes amb els dits al final del forat/fisura i llançar l'esquerra al costat dels dos forats romo i el bidit asqueros, alla hi ha una regleta que la pots arquejar i aprofitar el pont que fa la ma per bloquejar amb la roca. Moments de dubte pero segueixo, ara si m'arrisco a llançar al forat, i tampoc no i arribo. Tot i aixi puc agafar una rugositat i rellançar al forat. Tinc la cinta al pit i no tinc collons de xapar, desfaig el bloqueig d'esquerres i deixo que el cos caigui a pes sobre la ma dreta, m'aguanto giro el cos i xapo. Buff quin passaquen, ara be hi ha un problema crec que he posat el peu al parabolt de sota !!!! No ho tinc clar. Segueixo amunt i vaig resolent els passos que son peculiarment força tecnics, ho els fas d'aquella manera o sortir d'alla es pot tornar un suplici.

Baixo i descanso mentres el Piju i en Jordi i tornen, cap dels dos encadena, pero al Jordi ja se li veuen les maneres. Li faltaria un pegue més, pero també una mica mes de pila.

Jo li torno a fer un tercer pegue a la Terrorismo i caic un altre cop al xapatge compromes, m'oblido del empotrametn de peu. Després el pas dur ni em surt, estic baldat. Tot i aixi un cop saltat el pas encadeno fins la R.

Que dura que es la vida a la Cova dels Bombers. Pero que bones que són les vies !!! i així m'agraden - no sempre - dures com una mala cosa.

Aprofito també per posar aqui a primera plana els comentaris oportuns de l'equipador sobre noves vies que hi podeu trobar. Joder Bou que els comentaris a post tan antic no els tinc en ment !!!

Soy uno de los equipadores de las vias y queria informaros bien.

- "Tigre vs Neander" 7a ( a la derecha de la Kriatura)
de 7b nada de nada.

- "Babymat y el Manu de balmat" 7a+ ( a la derecha del "Terrorismo Empresarial 7b" 7c que flipao!! )

- " Acción extensión " 8a+/b? ( és la extensió de la babymat, un bloque durísssssimo de 7c+/8a)

- " Maitechu " 8a+? Via buenísima de continuidad i dos bloques uno en medio y otro entrando en la R)

-Al lado izquierdo de la epicentro craneal hay un proyecto 7c? que probe el otro dia(más duro que la epicentro)entrada guarríssima pero la placa és muy guapa.

dimecres, 1 de setembre del 2010

Afternoon sessions, the end

Aixo s'acaba, avui podria haver estat el últim afternoon session de la temporada. Aquest any han estat quasi focalitzats en la seva majoria a Sant Llorenç, Pilons i Gelida. I totes elles aquest més d'agost. És el que té treballar a l'agost

Sant Llorenç per a mi era el gran desconegut, una de les escoles més estimades per terrassencs i voltants - no us enfadeu els de Sabadell. Només en una ocasió hi havia estat amb en Lluís i el Joan, ara ja farà gairebé dos anys. Com ha plogut des de llavors.

I la veritat aquesta escola m'ha enganxat. Amb una escalada molt dinàmica , passos llargs, pila i "cantu" franc fins al grau que he tocat. Vaja el que més m'agrada :/. Si, potser el tema del "marro" o el tram inicial de les vies es una mica peculiar i cal acostumar-s'hi.

A Gelida i Pilons s'ha seguit explotant feina pendent que teniem acomulada.

El que s'ha encadenat :
  • S'hi ha d'anar 7b+. St Llorç/Gruyere **
  • Silencio se vuela 7b. La Riba/Pilons **
  • No ho se 7b. Gelida ***
  • Amor suprem 7b. Gelida ***
  • Perfomance 7a. St Llorç/Gruyere On sight ***
  • Parèntesis 6c. St Llorç/Gruyere On sight.**

Llista de deures pendents:
  • Mary Plaxy Glass 7b+. La Riba/Pilons.
  • Amorrat al Pilo 7b. La Riba/Pilons.
  • Enze 7b. St Llorç/Paret Gran.
  • Reina Abeja 7b. St Llorç/Paret Gran.

Llista de desastres :
  • Clave Omega 6c. St Llorç/Paret Heura. caient sortint a R