dilluns, 31 de gener del 2011

Cap de setmana fanàtic.

Fanatisme amb l'Edu, el Joel, el Ramón, el Lluís i el Manu. Dissabte apretant les dents al Dard, posant-nos en mode vintage i el diumenge fent anar els bistecs a Masriudoms.


El Marginao, aqui no val a badar.


Quin fart de volar que em vaig fotre, em va posar l'esquena a lloc.


El bou Joel posant pel fotògraf a El Marginao.


L'Edu a la primera part de l'ATP.


Jo mateix a la R de l'ATP, va quedar com a deures.


La Naia i les seves amistats.


Totes les fotografies són de Manuel Velazquez, podeu trobar-lo al seu flickr

dilluns, 24 de gener del 2011

Contracturat

No se si va ser al caure de la R de la Rush, aquelles poques centèsimes de segon van passar eternament. Un cop tibat de la corda vaig respirar. Aquella caiguda no passaria desapercebuda.

Les ultimes dues setmanes d'entrenament havia notat una punxada a les lumbars. A cada dominada m'havia de controlar aquell dolor. Per sort va anar decreixent. Fent-se més lleugera.

Dissabte però en els creuaments finals de la Ben Petat i després de caure a la última xapa vaig tornar a notar la patacada. La via era només una mica més aprop, vaig ser capaç de resoldre el xapatge de la travessia de baix les tres vegades. Vaig poder encadenar virtualment les ultimes 6 cintes de la via. Només hi havia un problema : les tres xapes del mig em deixaven fregit.


Cursa desesperada de dos fatigats, Oriol i jo mateix.

A Montgrony, el diumenge, vaig intentar escalar amb molta precaució, els moviments massa estridents m'afligien una punxada al múscul dret de la meva espatlla. No volia precipitar-me, vaig deixar la Annant amb Croses per un altre dia i vaig preferir provar la Angie. No se si va ser pitjor el remei que la malaltia, vaig tornar a fer un parell de saques al pas clau de la via que van atonyinar una mica més la meva esquena. Una hora abans a la Pati pel pati, vaig apretar més del que voldria per encadenar i també vaig baixar tocat .... no acabo de prendre la mesura a aixo de tenir mesura.

Avui finalment he aplicat una mica de Voltaren a la zona afectada, espero que amb tres o quatre dies desaparegui el dolor. Haure de rumiar si vull tornar a fer els creuaments violents de la part de dalt de la Ben Petat, segurament no és la millor solució a hores d'ara però no ho puc evitar. Cal picar pedra.