tag:blogger.com,1999:blog-57759961903831527252024-03-13T14:21:27.653-07:00Fe i Valor, l'art de l'escaladaSi la força i la tècnica ens ajuden a levitar per les parets, només la fe i el valor ens permeten superar els nostres límits. L'art de l'escalada, digues guerra.Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.comBlogger131125tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-29661015308807139812012-01-24T06:49:00.000-08:002012-01-24T06:49:54.519-08:00Jornades intrèpides al Cargolaire<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
L'any comença i el bloc segueix encallat. Per poder escriure cal estar motivat......<br />
<br />
Les escalades han estat ininterrumpudes, uns ultims mesos sortint cada cap de setmana. Amb frequents visites a Montgrony i caps d'any a Margalef, alguns encadenaments i posts pendents. Estava cansat de tanta quilometrada i preveia un inici de cicle d'entrenaments durs aquest gener. El millor que podia passar era recuperar la familia original i passar el mes de Gener al Cargolaire.<br />
<br />
Vies explosives que no et demanen massa pila i en les que cultives el bloc, amb les sessions semanals al plafo d'ultra volum semblava la millor opció ... tatxem algunes de les vies mitiques del sector <b>Cargolada </b>7b+<b>,</b> <b>Cargoladreta</b> 7b+ i deixem pendent <b>El Pispa</b> 7c - passaken inhumha de fanatic i dur. Queda pendent encara tastar la <b>Agur</b> 7b+, <b>Aznar Mort</b> 7b, <b>Kaixo</b> 7a+ i <b>Korrika</b> 7a+ i posar un punt vermell a l'<b>Africa</b> 7b+ ... encara queden alguns caps de setmana de sol per tatxar el sector. Les mes dures hauran d'esperar que el bistec sigui més gros.<br />
<br />
<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="168" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/35565816?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="299"></iframe><br />
<br /></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-66820839969220084532011-11-29T07:14:00.001-08:002011-11-29T07:16:27.472-08:00Montgrony, capitol II<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Dissabte amb ressol, cansament acumulat i l'estómac comença a donar senyals d'alertes ... la nit no ha sigut reparadora, del tridit bo avui no manxo.<br />
<br />
Diumenge, un pel millor. Ja torno a manxar del tridit bo. Encara tinc algun pegue digne. Finalment torno a caure on ja vaig caure el primer dia .... un altre dia serà.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="168" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/32841016?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="299"></iframe></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-75253393685482726182011-11-28T11:38:00.001-08:002011-11-28T11:41:36.045-08:00Montgrony capitol I<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Montgrony segueix deserta, ens trobem els mateixos. Visites inesperades, pegues inhumans, degotalls que s'escapen i tridits que tremolen ....<br />
<br />
Us deixo amb el Joel executant un dels nous 7c+ que hi ha al parking de la Vena. Al seguent pegue ja no relliscarà i tancara un altre front. Inhumans s'estan posant.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="168" mozallowfullscreen="" src="http://player.vimeo.com/video/32796927?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="299"></iframe><br />
<div style="text-align: center;">
<i>Càmera per part de <a href="http://www.flickr.com/photos/manuel_velazquez/">Manu Velazquez</a>. Per veure amb HD aneu al site de vimeo.</i></div>
</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-52320136864608784482011-11-07T10:12:00.000-08:002011-11-07T10:12:36.737-08:00Animes incompreses per Margalef.<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
La roca estava seca, les linies es mantenien moribundes i el magnesi havia desaparegut, quedant només un rastre més humil i menys culpidor.... les Espadelles estaven isolades en un mar de pedres i boira, la tempesta tocava retirada i la gent s'havia quedat a casa.<br />
<br />
Una humitat va recargolar-se de forma infinita dins els nostres cossos, fent-se ubiqua a dits, esquena i mans. Extenen-se de forma ininterrumpuda als mosquetons, aprells d'assegurar i altres estris quotidians. Potser exagero, la cosa no era tan aterradora, pero no queda del tot malament i posa epica a la historia.<br />
<br />
Amb mes pena que gloria i acomodats en la victoria permanet, varem visitar les Espadelles, una altre batalla, segurament una altre batalla per guanyar. El vent estava de part nostra. Els timbals varen aturdir les parets anunciant la nostra arribada, i amb un compas atronador varem escalfar de forma infinita ... maleït siga Felix son les tres de la tarda i encara estem escalfant !!!!<br />
<br />
Com si d'una pedra a la sabata es tractés, o millor dit al ronyo. La primera colleja ens la va donar la <b>Sudoku 7c</b>. Arrancada de bidits petits amb pas llarg, cerca un monodit i un parell de creuats fins al segon monodit. Per acabar fent un pass llarg fins al cantu salvador. No se si va faltar molt o va faltar poc, l'únic que recordo es que vaig acabar amb la cua entre cames.<br />
<br />
Al costat el Lluis i el Felix s'enduien la <b>Drakulin 7a+</b>, i el Ramon es quedava a les portes de l'encadene. Per la seva part el Manu feia un bon toc a la <b>Maligna 7c+</b>, i el Joel feia el nenaza passant el dia enviant missatges amb el mobil.<br />
<br />
Al bar, i despres de ni despedirnos del Lluis i la Naia com a bons amics, amb una birra/cafe amb llet tot es veia d'un altre color. Que si el cantu tal, qui el cantu pascual, que si casi la trec ..... memories d'una sepia.<br />
<br />
Ens varem donar una altre oportunitat al Culample 4, calia aprofitar que la plebe estava a casa per fer-nos amos i senyors del sector. Escalfant amb un 7a facilet per posar una vena als ulls i montar una de les millors vies de Margalef, <b>Wisky Compadre 7c</b> ( a la guia nova de 7b+, pero que demanem entre tots una rectificació publica a la plaça de la vila amb l'alcalde present de la més que necessaria recotació a 8a/8a+)<br />
<br />
La muntem amb mes gloria que pena, pero serà el Manu qui caigui un cop ja tenia el pas dur de la penultima cinta superat, i el Joel fara finalment un paper digne caient dos cops al pas. Jo per la meva part prefereixo no informar de l'infumable paper representat.<br />
<br />
Per la seva part en Felix i el Ramon començaran a escalfar a les 11 del mati i acabaran d'escalfar a les 5 de la tarda. No fare comentaris al respecte.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRaADTr2KVvdqSbYz36RH3MXoscO0yPJN1kZHjqGzIbZKnIIDpbeca6X-9g5vhQuIrhs1shk9JS5B5OW3VSY83GIHdggIFc0JTWn04DyIspltzRxZqP7MPLAZDen3b_hWD9igdEVNHlg5l/s1600/test2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiRaADTr2KVvdqSbYz36RH3MXoscO0yPJN1kZHjqGzIbZKnIIDpbeca6X-9g5vhQuIrhs1shk9JS5B5OW3VSY83GIHdggIFc0JTWn04DyIspltzRxZqP7MPLAZDen3b_hWD9igdEVNHlg5l/s320/test2.jpg" width="264" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
<i>Ni amb ulleres 3d varem veure els cantus</i></div>
</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-23903256758774631312011-10-27T00:15:00.000-07:002011-10-28T01:08:52.464-07:00Frankenjura 2011<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;">Video final del viatge a Frankenjura amb en Felix, Lluis, Joel i jo mateix .. les vies que surten per ordre d'aparició són : Dani de Vito 8+, Atomkraft 9/9+, Cumbawamba 9-, Jumanji 9-, Lutsher 9</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 11px; line-height: 14px;"><br /></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="background-color: white; font-size: 11px; line-height: 14px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif;"><iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="225" src="http://player.vimeo.com/video/31166989?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"></iframe></span></span></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-57165290857245328082011-10-24T13:56:00.000-07:002011-10-24T13:56:59.639-07:00Puta mandra<div dir="ltr" style="text-align: left;" trbidi="on">
Un titól encertat per explicar de forma rapida i no gens exagerada la situació del bloc, i per desgracia o fortuna d'altres coses. No se on cony anirà a parar això del fe i valor, que per cert recordo de forma memorable qui en va ser el padrí.<br />
<br />
En Joel, el Lluis i el Fèlix encara deuen esperar que fagi la composició del video de l'últim mega stage al Franken, quasi un mes rulan per aquelles parets i desenes de videos per editar, barrejar i musicalitzar .... quina feinada.<br />
<br />
Això de la mandra s'esten com una mala cosa i ja fa dies que vaig una mica mandrós a les parets, no es tan per una questio de tornar als entrenaments si no dels asquerosos divendres a la feina que em deixen baldat fins a l'extenuació. Sort que aquest finde el Joel m'apretava de valent, el diumenge a última hora i amb les ultimes forces m'enduia <b>Amor i Odi</b> versió escaqueo, primer 7c en el dia, Yupii.<br />
<br />
El dijous pero, aprofitant la setmana light a Can Masià i amb l'excusa de la lumbalgia feia una visita llampec a la <b>Pau Barrios</b> 7c+, per escalar una estona amb la bowa Julia. Escalfem amb el 6b de torn i de pet a la via.<br />
<br />
Inici comú amb la Vianant, vaig fred pero apreto igualment, engalomo - i aixi tres cops seguits - la part de baix que ja es un bon 7a+, i em miro la part de dalt un cop ja he caigut. A diferencia de la Vianant aquesta te un xic menys de pila i és mes rabiosa, de caràcter. Abans d'entrar al crux passes per un parell de cintes separades de passos molt llargs i algun bloqueig de presa petita, la volada de peus al entrar al sostre es inevitable. Un cop entres al crux canvia completament l'estètica de la via, presa petita i sequencia dura i llarga. Bidit, regleta, rebot a lateral, proa amb la cama dreta, monodit + pinça, un parell de bidits romus i cantu per xapar ... en total deixes la xapa a 3 metres dels peus... interessant. La sortida a la R tampoc no l'agafis a la lleugera, te una bona castanya i el grau no es tan relaxat com el del final de la Vianant.<br />
<br />
En resum un viot com el que m'agraden a mi, dels que no fan una mandra terrible pel pànic escènic.<br />
<br />
En tres hores, tres tocs i tres caigudes cada cop mes amunt, la deixo a huevo per noves visites ... que no se quan cony seran per aquesta puta mandra.<br />
<br />
<br />
Per si de cas no torno a aparèixer en uns mesos us deixo un tast del stage al franken.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="300" src="http://player.vimeo.com/video/31045527?title=0&byline=0&portrait=0" webkitallowfullscreen="" width="400"></iframe><br />
<a href="http://vimeo.com/31045527">Untitled</a> from <a href="http://vimeo.com/user4292852">Pau Freixes</a> on <a href="http://vimeo.com/">Vimeo</a>.<br />
</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-39575280999175912922011-05-02T11:15:00.000-07:002011-05-02T14:43:13.937-07:00Entre lolos anda el juego<div>Dijous, tornem a la roca Montserratina amb el Philip. Apadrinat temporalment com a membre a la família. Fem <span style="font-weight: bold;">45 Aniversari</span> 6b, <span style="font-weight: bold;">Alta Mar</span> 6c+ i <span style="font-weight: bold;">Canela </span>7a+. Amb els cossos calents ens posem a <span style="font-weight: bold;">Vianant</span> 7c/7c+. Em toca posar cintes avui per tant no m'acoquino i arribo a cadena sense problemes, recordo tots els passos de lany passat de forma mil·limetrada. Baixo, asseguro i teledirigeixo al Philip. A mitja via, al descans comença a caure un xàfec dels que fan història, el noi va tirant i jo intento fer baixar l'aigua de les ulleres. Vaig cridant i el noi va fent, sembla com si no s'immutes de la pluja, està en mode ingràvid. Arriba a les ultimes cintes, el xàfec és torna més insuportable. M'etziba si es per la dreta o per l'esquerra, quasi no l'entenc. Segueixo intentant teledirigir aquest monstre mentre l'aigua ofega la meva veu. Arriba a la cadena, baixa desmuntant la via escoltant llamps i trons. Arriba a terra, un xoc de mans i fugim ràpids com la llum. El camí de tornada el fem en menys de 10 minuts, l'aigua s'impregna de forma metàl·lica als meus texans. Pesen massa i cauen, ensenyo el cul.</div><div><br /></div><div>Dissabte, cansat. Avui invadim la Xina a la Riba. Escalfem amb un 6c i un 7a. En Philip segueix inhumà, es poleix a vista posant cintes<span style="font-weight: bold;"> Jocs de Llit</span> 7c. Jo m'arrossego com una meuca, el Joel cau al Flash ja anant a R. L'Edu escalfa i s'emporta posant cintes <span style="font-weight: bold;">Amanece que no es poco</span> 7a+/7b i la clava amb el 7b de bloc del Lluis. El dia però encara ens guarda algun esdeveniment, al tercer pegue i de forma titànica en Philip s'emporta <span style="font-weight: bold;">Columna Durruti</span> 7c+/8a. Està indomable.</div><div><br /></div><div>Diumenge, més cansat. Escalada a vista a Montserrat, fem 5 vies amb en Phlip. Avui em toca posar cintes a mi. Comencem amb 6c, seguim amb 7a, després amb 7b, seguim amb un altre 7b i finalment amb 7a. El Philip les encadena totes a vista i quasi sense despentinar-se. Em diu a cau d'orella que esta cansat i una mica desmotivat, que necessita tornar a casa aviat. Pleguem veles, a les 8 ja som a Barcelona.</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-50781911933357961302011-04-26T07:27:00.000-07:002011-04-26T07:35:38.368-07:00Terra trucant a feivalor.....De cop i volta els patrons hivernals son substituïts gradualment per la generosa i elàstica jornada lumínica, creixent cap al seu màxim zenit ampliem orgàsmicament els dies d'escalada. Dies de molta roca i poca "blogada", quan el cos et demana escalar no pots parar. Dies eterns, benvinguts.<br /><br />Els calendaris van quadrant i els projectes d'estiu s'hi estampen de forma inamovible, cal començar a posar-se en forma. Treballar els punts febles. La pila esdevé, el bloc i la resistència es treballen a copia de sang i la suor. Quan el grau es torna inflexible i el cap et juga males passades buscant aquella mirada compassiva per tornar als forats de Margalef cal dir-se <span style="font-style: italic;">A poc a poc, bow. A poc a poc .....</span><br /><br /><span style="font-weight: bold;">Tot està per fer</span><br /><br />El tema de Calders estava mig premeditat, feia dos anys que no hi treia com qui diu el cap i sabia que en algun moment m'hi hauria de posar. Algun moment hauria d'aprendre a escalar a aquella escola. Algun moment hauria de poder compartir moments amb els companys més avesats a aquell entorn.<br /><br />A cada jornada, a la tornada el discurs victimista i més <span style="font-style: italic;">nenaza</span> - stop trolls - s'amagava un xic més. Des del primer dia vaig comprendre i fer-me meva la idea que allò s'havia de prendre com un procés necessari, on calia habituar-me dia darrera dia, via darrera via a la gestualitat dels moviments, a la eficiencia i a la pura coreografia Calderenca.<br /><br />Tardes amb en MBI, el Jordi, el Lluis o be el Felipe el Lolo. Tot començava amb un escalfament premeditat : <span style="font-weight: bold;">enderrocs</span> 6b i <span style="font-weight: bold;">la dels Xais</span> 6b+ per passar-me seguidament a les series descontrolades a la <span style="font-weight: bold;">de la Terra</span> 7b/7b+ i finalitzant les forces a la<span style="font-weight: bold;"> Radicals LLiures</span> 7c/7c+. Amb algun tast introductori a la <span style="font-weight: bold;">Gravetat Zero</span> 7c/7c+.<br /><br />Crec que no va ser fins a l'últim dia d'aquest primer stage on ja vaig escoltar el meu cos parlant la mateixa llengua que la roca de Calders. Vaig <span style="font-style: italic;">flipar</span> com <span style="font-style: italic;">flutava</span> per la<span style="font-weight: bold;"> Bestia Parda</span> 7a+ posant cintes o com feia quasi sense despentinar-me a la més que "asediada"<span style="font-weight: bold;"> de la Terra</span>. I com finalment la <span style="font-weight: bold;">Radicals</span> s'aprova una mica més .... pero de moment només una mica més.<br /><br />Un primer stage, esperant un segon assalt després del descans de setmana santa.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Braços lactats, la compressió del dèbil.</span><br /><br />El difícil camí del pupil descontrolat no només passa per Calders, un cop oberta la temporada a <span style="font-weight: bold;">Rodellar</span> ja ens hi hem deixat caure dos llargs caps de setmana. Aquí la idea es retrobar el camí de la pila sobre el desplom i seguir jugant amb parets que guarden similituds calderenques com <span style="font-weight: bold;">Egocentrismo</span> o be <span style="font-weight: bold;">Aquest any si</span>.<br /><br />Com si d'un plat de llenties es tractes, es repetia el mateix discurs. Cal fer espai al caparró per aprendre a escalar, cal prendre mesures/mètriques noves a la compressió entre el braç i la cama. Cal baixar el nivell de lactació en 3,2 1 !!!!<br /><br />Allà comencem a provar i sentir que graus que farà un any a Rodellar estaven a les antípodes comencen a apropar-se tímidament. I tot i no emportar-me la Trilogia - <span style="font-weight: bold;">EL Sici, Aquest any si, Soldados de Salamina</span> 7b+ - com els bows del Joel i el Wey, com a mínim m'emportava el primer dels capítols, després d'un <span style="font-style: italic;">asedio</span> descontrolat. I fornicava passos a la cruel i fanàtica <span style="font-weight: bold;">Pequeño Mateo</span> 7b+ - amb un bloc de 6C tranquil·lament - o deixava amb bon gust de boca la <span style="font-weight: bold;">Nanuk</span> 7c.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">Qui no plora no mama</span><br /><br />Entre tant masoquisme algun viatge a Margalef per donar <span style="font-style: italic;">vidilla</span> a la llibreta d'encadenes, ni que siguin SOFT sempre ajuden a fer passar millor la pedra per la gola.<br /><br />Finalment i quasi sense despentinar-me m'apuntava <span style="font-weight: bold;">Antològica</span> 7c - potser millor de 7b+/7c - o feia posant cintes - provada anys endarrere quan era foll- <span style="font-weight: bold;"> Fenoman</span> 7b, que una decotació de 7b+ a 7b no seria pas creadora d'una controvèrsia.<br /><br />Seguirem informant des de l'òrbita marciana, feivalor.Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-16669984162733172502011-03-21T04:02:00.000-07:002011-03-21T05:32:53.586-07:00Dard enverinatUn somriure càlid, dolç i probablement irreal havia sortit d'aquella irradiant i inabastable mirada. Aquell curt i enumerable espai que mi separaven s'esmicolava de forma pronunciada fins fer-se infinit. Amb els ulls clucs, amb el cafè a la ma feia filigranes mentals, deixava que la irracionalitat s'apoderes de la inalterable realitat. Calia ser franc, i només trobava l'engany a cada cantonada. <div><br /></div><div>Cabrioles, salts acrobàtics i corredisses .... la patacada estava servida. Calia revertir aquell efímer i poc pragmàtic discurs. La constància del funambulisme, que camina amb peus de plom sobre una línia infinita era digne d'admirar. </div><div><br /></div><div>En el fons aquestes són les coses que t'enfonsen més enllà de la merda. Però cal quantificar-les i qualificar-les deixant l'auto flagel·lació de la forma més ràpida possible. Per sort els esdeveniments no són immutables en el temps, som - per sort - mestres i posseïdors del destí.</div><div><br /></div><div>Buff, quanta palla per exclamar que la <b>Yarak 7c+</b> va tombar-me al segon assalt. Com aquell que et dona una mica de <span style="font-style: italic;">vidilla</span> a la primera per estomacar-te de valent seguidament. <b>El Marginao</b> estava mullat i era una excusa perfecte per no enfrontar-me a les llunyanies dels ancoratges, a la Yarak tot estava mes <span style="font-style: italic;">apropet</span>. Fins i tot en un primer toc semblava que tot podria sortir. Falç miratge, en una tarda vaig recular de forma estrepitosa a cada toc. Perdent la noció dels tres segments que disparaven el grau de la via. Un somriure en forma de fissura recorria tres parabolts, poc més de 12 passos que s'anaven difuminant proporcionalment a cada intent, a cada minut que passava.<br /></div><div><br /></div><div>Era divendres, i tan el Lluis com jo estàvem rebentats. Teníem per davant encara tot un cap de setmana que intentaríem passar de la millor manera. </div><div><br /></div><div>Bidits, bitidts i més bidits. Sort d'aquell 6a que s'utilitzava de catalitzador a les vies superiors del <b>Cabernet</b>. El Jordi, l'Oriol, el Lluis, el Joel, el Ramon, l'Edu i jo mateix l'utilitzaríem d'ase dels cops, bramant queixes i paraules grolleres per desfogar les nostres alegries i penes. Potser l'Edu n'estava fins els pebrots, però no tenia molta queixa a la que agafar-se. El noi s'enduia finalment <b>Califato Coach 7b</b> i el Joel amb el seu inalterable somriure - només interromput pel robatori de galetes de xocolata - feia a vista <b>Gresca 7b+</b>. El Jordi començava a gaudir dels bidits, i llàstima que ja l'agafés massa cansat a les vies d'última hora pq segurament les coses haurien anat d'una altre manera. En definitiva un dissabte de molts metres i bidits recorreguts.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXWI6cptPic6x7sp89hhpX1ViR0DhtUEq3LPa3SxhCzCwTPU7Cm28Y4CwT-y6xloHXX_oXTXv6WdVvbduG12d2rjCwNKtO3boEmYsQWbAe1QnGFPAhNxg_BD2yMy3PmZ0wAKeH3zGOGWTS/s1600/DSCN2716.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 240px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXWI6cptPic6x7sp89hhpX1ViR0DhtUEq3LPa3SxhCzCwTPU7Cm28Y4CwT-y6xloHXX_oXTXv6WdVvbduG12d2rjCwNKtO3boEmYsQWbAe1QnGFPAhNxg_BD2yMy3PmZ0wAKeH3zGOGWTS/s320/DSCN2716.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586506488723111010" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>El Cabernet i un servidor, Foto Jordi C</i>.</div></div><div><br /></div><div>El diumenge per canviar una mica d'espectacle, i fer un gir de 360 graus varem decidir anar al <b>Laboratori</b>. Allà hi havia una via molt fanàtica a la dreta de <b>Zona 30</b>, un 7b+ d'aquells que cal manxar-li sense parar - de bramar. Dinàmic, volades de peus, bloquejos ràpids, algun xapatge tens i un final d'equilibris amb passos llargs sobre preses no tan bones. Una via que cal fer. Sort de l'encadenament del Joel i el més que digne pegue del Lluis, que farien menys eixuta la tarda del grup.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCgOYL7h5A1UsiFaFc-ppstHaQITa1QxTszzncwoity2irsdMLXLMjxRs_AoHd71J56BZcowsbgyu6eZy6Dl_59_Iv5aGvGAr-tUB4r9hAwmj79lMz3N7Y7ZDa-15CHA_BpmZYA_YWF7-L/s1600/IMAG0376_retallada.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 201px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjCgOYL7h5A1UsiFaFc-ppstHaQITa1QxTszzncwoity2irsdMLXLMjxRs_AoHd71J56BZcowsbgyu6eZy6Dl_59_Iv5aGvGAr-tUB4r9hAwmj79lMz3N7Y7ZDa-15CHA_BpmZYA_YWF7-L/s320/IMAG0376_retallada.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5586506248206102354" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>Joel assegurat pel Lluis al Laboratori</i>.</div></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div><br /></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-71681761919464262752011-03-14T07:47:00.000-07:002011-03-14T08:34:34.974-07:00STOP !!Sense actuar premeditadament d'una forma egoista envers el inequívoc discurs de l'ambigua realitat de les reserves de petroli existents ..... aquests quatre dies he recorregut un total de 946 kilòmetres. Que ha rascat a la butxaca dels col.legues - i la meva - uns 75 euros de benzina.<div><br /></div><div>De fet si el diumenge ens haguéssim quedat a <b>Calders</b> provant alguna animalada ja m'hauria estat bé. Però algú <span style="font-style: italic;">apretava</span> per tornar a la Batcova a tatxar els deures pendents que havíem deixat el dia anterior. Mala pensada. <b>Santa Linya </b>el diumenge ja filtrava de forma exagerada, s'havia passat de la humitat exagerada a la indubtable viscositat de l'aigua. Pla B, el <b>Futbolín</b>, que per coses de la vida ja era ben sec.</div><div><br /></div><div>Dijous varem inaugurar la carretada de kilòmetres amb una visita de cortesia al Coll de la Barraca, que per local que sigui des de BCN la hora i mitja no te la treu ningú. Sort que varem engalomar la <b>Kiowa 7b+</b> i seguim d'aquesta manera fent coixí en aquest grau. La via tanca poder la meva exitosa i ràpida temporada al Coll fins a proper avis. </div><div><br /></div><div>Divendres a la nit i amb total impunitat el Ricard m'<span style="font-style: italic;">apreta</span> per anar a <b>Gelida</b>, només cal que posi o escrigui el nom de <b>La Boca plena de Sika</b> <span style="font-weight: bold;">8a</span> i ja s'ha guanyat el meu cor. Divendres m'aixeco a les sis i poc de la matinada a st Pere per poder ser aviat a la feina. A dos quarts de quatre m'esperen a la Font Freda. Ja vaig rebentadíssim.</div><div><br /></div><div>Escalfem amb el 6b+ de la dreta i directes a la feina. El Ricard ja la tenia provada, va motivadíssim i extremadament <i>suelto</i>. Un parell de grapades i cau fent el moviment dur de la via., a la primera i a la segona vegada. Llàstima perquè després de caure li surt el moviment de forma fàcil. No tardarà a posar-li un punt vermell.</div><div><br /></div><div>Jo per la meva part, aprofito i em fa un màster en forma de flash i encadeno fins a la tercera cinta. Passos físics sense peus, un lanze de regle, posicions laterals ... brutal una passada, m'encanta !!!!. Paro i a partir d'aquí anem fent tots els passos de forma mes o menys fàcil fins el pas de bloc - diuen que és de pila però amb poc menys de 30 moviments alguna garrotada hi ha d'haver. Costa posicionar els peus per pillar la primera merda, però finalment surt. Un parell de pegues i acabo destrossat .... però habemus project, que és del que es tractava.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9QMmdTJr4WmC9KR1uaQ54qox_2PTfjd278xO0gkpVmWQcEgmWrrjLMLwe29LvGHFMzv96p5Zf4eG_RIFr2SODhLyN3SM1l9Lcq88ptTP3AJl-OQ6zrZK6ZfxQH5IeRqwgsqot0OxzBAcN/s1600/IMAG0364.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj9QMmdTJr4WmC9KR1uaQ54qox_2PTfjd278xO0gkpVmWQcEgmWrrjLMLwe29LvGHFMzv96p5Zf4eG_RIFr2SODhLyN3SM1l9Lcq88ptTP3AJl-OQ6zrZK6ZfxQH5IeRqwgsqot0OxzBAcN/s320/IMAG0364.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5583956518008335026" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>La Batcova</i>.</div></div><div><br /></div><div>Dissabte el Joel m'<span style="font-style: italic;">apreta</span> per anar a <b>Santa Linya</b>, el Edu està en plan nenaza i es queda a casa a jugar a la Wii. Dos hores de cotxe i ens plantem a la Batcova. Allà hi trobem el Ville, la Júlia i el Philip. La frase del dia és el "pilla pilla" ... el Joel i jo ens concentrem amb<b> Assaltinbankis 7b+</b>. 30 metracus de desplom, amb un primer tram de menys <span style="font-style: italic;">cantu</span> del que voldríem. Tres pegues i cap a casa amb la cua entre cames.</div><div><br /></div><div>Dissabte a la nit a casa, el Lluis ha tornat de Dubai fanàtic. M'<span style="font-style: italic;">apreta</span> i fem plans per anar a fer un tast a algun projecte per la propera temporada a <b>Calders</b>. Finalment s'apunten l'Edu i el Joel. Calders està moll, tan moll que les prediccions diuen que fins d'aquí dues setmanes mínim no val la pena tornar-hi a treure el cap .... el Joel apretà per anar a <b>Santa Linya</b>. Jo m'arrugo i segueixo els plans de la majoria. Si cal morir ho farem amb les botes posades.<br /><br />PD : com podeu llegir, aquí tothom apreta.<br /></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-15637669162496210202011-02-21T03:30:00.001-08:002011-02-21T12:58:23.242-08:00Regletes, degotalls, romus i la inocua eternitatAmb els dits adolorits vaig picant les tecles. Intento trobar un moment d'excitació, un moment d'adrenalina, quelcom que recordi al passat més recent. No hi ha manera, la gestualitat de la rutina s'ha tornat automàtica. La impremta és massa recent, només el pas de les hores m'ajudarà a diluir els records. Només la transformació del fanatisme en cansament ajudarà a reordenar els meus pensaments, definitivament els dilluns s'estan tornant eterns.<br /><br />Diumenge, assegut a peu de via. El sol m'està fustigant de valent. Observo el Joel com fa de pare, observo l'Edu com esbufega amb <span style="font-weight: bold;">Ulls de Neptú L2 7a+</span>. Observo el Manu com ironitza sobre els comentaris en calent de l'escalador ... tot ho veig de reull. A dins meu interioritzo el discurs de l'últim pegue .... <span style="font-style: italic;">li torno a fotre o no ?</span> .... pregunta recurrent que en el meu cas s'està cada cop més decantant per la vesant més fanàtica ... <span style="font-style: italic;">a muerte !!</span>. Trenta minuts més tard cauré al pas de <span style="font-weight: bold;">Titular 7b+</span>. Estic terriblement esgotat.<br /><br />Però recapitulem, on va començar tot plegat ?<br /><br />Divendres, sortida al <span style="font-weight: bold;">Coll de la Barraca</span>. Escola odiada i estimada. Formadora d'escaladors del Penedès, de joves i no tant joves. Exigent, de regleta franca o de romus/picats amb mala llet.<br /><br />Finalment quedo amb l'Oriol, fa quasi un any que no ens veiem. Més tard s'apuntaran el Lluís i el Jordi.<br /><br />Escalfem una mica a la ja mítica i més que repetida <span style="font-weight: bold;">Si te dicen que caí 6a+</span>, per anar ja de pet a la mítica i per mi desconeguda <span style="font-weight: bold;">Hanki Panki 7b</span>, el projecte de l'Oriol. La munta amb solvència i em dedica un <span style="font-style:italic;">Flash</span> - aquest cop per sort no és enemigo. La via té dues parts separades, una primera placa de regleta que per mi podria ser un bon 6c i una segona part, de poc més de 15 moviments que li donen el grau. Separades ambdues parts per un sostre on cal entrar-hi via monodit romo. Anant al Flash caic amb el monodit i flipo bastant amb els posteriors moviments, els trobo molt dinàmics, de peus terriblement febles i de molta potencia sobre una barreja de cantells bons i dolents .... joder amb el 7b.<br /><br />L'Oriol fa un segon toc i la clava, la clava tan que fa la via volant. Felicitats nanu pel teu primer 7b homologat - per mi homologadíssim i hardíssim. En el meu torn arribo al sostre i no recordo cap peu, l'única opció es anar fent dinàmics per tots els cantus bons i saltar-me les merdes, i aixi vaig fent fins a la R. Arribo extenuat i amb la sensació d'haver escalat molt malament, pero amb un bon encadenament sota el braç. La via es indiscutiblement boníssima i exigent, no apte com a primer 7b.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawQqvyQTOa7HYEJnV7uQ6Z90V5uf0-pmDzhfU4QBEDYPfTToTrJK_TDZjXsqsWAuWnCWPNHlez-ntG4SAlAB7W5dr3zrLrJy1CIZV4Ki-CsXJhOjFADtsCEFpWlJr3IY09Nej0llhbaDu/s1600/IMAG0350.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgawQqvyQTOa7HYEJnV7uQ6Z90V5uf0-pmDzhfU4QBEDYPfTToTrJK_TDZjXsqsWAuWnCWPNHlez-ntG4SAlAB7W5dr3zrLrJy1CIZV4Ki-CsXJhOjFADtsCEFpWlJr3IY09Nej0llhbaDu/s320/IMAG0350.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576132536661400818" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">En Jordi al 7a+/7c del Solarium.</span> </div><br /><br />Pugem més tard al Solàrium, allà trobem en Jordi fent un pegue magnific a una de les vies estrelles de l'escola, <span style="font-weight: bold;">Kiowa 7b+</span>. Cau de forma incomprensible ja a l'últim cantell de la via, per deu !!! Al seu torn el Lluís que ja comença a tenir l'escola quasi totalment tatxada segueix fent pegues fanàtics als 7a+/7c que queden a l'esquerra de la Kiowa. I aquest cop no es una / efímera. El pas de bloc d'entrada podria voltar el 6C+, molt més dur per exemple que el pas de baix de la <span style="font-weight: bold;">Viatge Imaginari 7b+</span>. Jo per la meva part faré un parell de <span style="font-style:italic;">tientus</span> a la Kiowa.<br /><br />La Kiowa té dues seccions molt diferenciades. Una primera part que s'esmuny per una placa tècnica i física, de regletes laterals i peus únics amb un <span style="font-style: italic;">aleje</span> final que el fas amb un previ ma/peu, un timonazo de la cama dreta i un doble lanze amb la ma dreta. Extraodinari. Després tens un repòs sense mans i el pas final. Un invertit sobre una xorrera roma i petiteta, un minilanze a una patata dolenta, xapes amb una esquerra bona i el tomaquet final. Bidit negatiu que el treballes amb empotrament - quin mal que carda - i pujades de canyes per anar a un lateral amb esquerres no massa bo, per acabar-ho d'adobar dos passos més tràgics anant a R.<br /><br />La via és complerta, exigent i boníssima. A mi em quedarà pendent per una nova visita. Segur que nhi haurà una altre. I com deiem amb el Lluis i el Jordi, aquestes vies t'ajuden a progressar com a persona i com escalador per fer front als reptes més estridents.<br /><br />El cap de setmana però tot just havia començat, el dissabte marxàvem amb l'Edu i el Joel cap a <span style="font-weight:bold;">Montgrony</span>. Destinació Angie. Més tard s'unirien de forma bipartita el Lluis, la Martina amb la Marta i finalment el Manu.<br /><br />Jo estava cansat, la jornada al coll m'havia deixat els avantbraços molt carregats, no em notava gens fi. Només escalfar al tipic 6b+ i l'intent per segona vegada posant cintes de <span style="font-weight: bold;">Daltabaix 7b</span> només m'ajudaven a ressaltar el que semblava quasi innegable : el cansament.<br /><br />Acompanyo el Lluís a <span style="font-weight:bold;">Aromes de Montgrony 7c+</span>, per un moment dubto de si acompanyar-lo al projecte o bé seguir el guió original. El Lluís es força més baix que jo, el primer pas de l'Aromes em tortura la psique com assegurador, els llançaments que li etziba al pas de l'entrada fan que hagi d'estar al 110% assegurant. El cul i les cames xiulen cada cop que passen a ras de terra. Omet el pas i segueix treballant la via, després de 30 minuts de barallar-se amb la via treu tots els passos i encadena de segon des del pas d'espatlla fins la R. Ja tenim un altre fanàtic amb projecte a Montgrony.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0iV7egyPMnuBnK5ucN82r6q31TI7x3LQDU4CIP873Kk_LZ_zAb4IgNBlc326X-MXYg1QHf_CmI7wnulJ45SVsrY5bOq5t2cslZi51YZbLisdG0dSn0LiDwK8Ql32W9VgEO2veYsdLiAvH/s1600/Imagen+083.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 239px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0iV7egyPMnuBnK5ucN82r6q31TI7x3LQDU4CIP873Kk_LZ_zAb4IgNBlc326X-MXYg1QHf_CmI7wnulJ45SVsrY5bOq5t2cslZi51YZbLisdG0dSn0LiDwK8Ql32W9VgEO2veYsdLiAvH/s320/Imagen+083.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576249780333987538" /></a><div style="text-align: center;"><i>Lluís a Aromes de Montgrony, Foto Martina</i>.</div><br />Jo per la meva part decideixo tornar al guió original i sense esperar res de bo m'enduc la Daltabaix. Oxigen i ànims per enfrontar-me al projecte de veritat <span style="font-weight: bold;">Angie 7c</span>. El Joel l'ha muntat i l'ha encadenat de forma SOBRADA I INSULTANT, felicitats BOW !!!! no dubto un moment quan em diu que em deixi les cintes.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc1J7XA5ZWKY6WVgu656-KkPFymeXz3x4NzyHH-ncHYC8QKwOQEYrHLtNFNhbsPvZMP37kchhOTGDbMEukXSN8q2OfaMgXU12wc9a9ma30BF5VUGtQxmeuG44ZGcMFfbrBQY6ShtaSMdYt/s1600/182009_498997010905_678150905_6673561_708978_n_2.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 213px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgc1J7XA5ZWKY6WVgu656-KkPFymeXz3x4NzyHH-ncHYC8QKwOQEYrHLtNFNhbsPvZMP37kchhOTGDbMEukXSN8q2OfaMgXU12wc9a9ma30BF5VUGtQxmeuG44ZGcMFfbrBQY6ShtaSMdYt/s320/182009_498997010905_678150905_6673561_708978_n_2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576134332526273474" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Jo mateix a Angie, foto per <a href="http://www.flickr.com/photos/manuel_velazquez/">Manu Velazquez</a>.</span><br /></div><br />Faig un primer toc, força dolent. Em canso estúpidament i caic justament quan encarava el pas de travessia a dalt. El Joel m'alerta que hi ha una altre forma de fer el pas, ma dreta a dalt i esquerra intercanvies cap a un lateral per fer un dinàmic al lateral bo de la travessia. El veig molt més factible i menys agressiu. Descanso 20 minuts i torno a pujar, aquest cop faig tota la primera part flotant, no em canso gens, arribo al descans amb el <span style="font-style: italic;">power</span> al 100% i a mil de motivació. Faig els passets sobre <span style="font-style: italic;">romos</span> que et porten al pas de forma fàcil i quasi volant. I quan estic fent el pas amb el nou mètode l'esguerro al quedar-me a pocs centímetres del lateral salvador !!! Maleïda via !!! que bona que és !!!<br /><br />S'està fent de nit i em trobo assegurant a l'últim tope-rope per pillar pila del LLuís, està plovent i asseguro des de sota de l'arbre. Estem malalts de fanatisme.<br /><br />El diumenge s'aixeca radiant, amb una temperatura extremadament càlida. La destinació aquest cop és el Clot de l'Espasa, volem cantus <span style="font-style: italic;">romus</span> i grau apretat !!! Faig la caminata des de baix de tot fins a peu de via, 40 minuts que m'ajuden a obrir els pulmons. Em trobo un altre cop emmalaltit de tan de fanatisme. Escalfem en un parell de 6bs d'aquells que quasi que et tomben. Cony de <span style="font-style: italic;">romus</span>.<br /><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinPY9-qU-5PJOMOa1hvdpw_NYmTacuMmB7CtS7VEV6tTvt31gEq5NaCC4S-OfGgX7xoHLKaxsPYz4fxwxS6clxFCvWEj_GtIF9ARASGo1zn5lNrkfVEEy4pF1OnVDMi6cJhAGKbo5CzsB4/s1600/IMAG0353.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinPY9-qU-5PJOMOa1hvdpw_NYmTacuMmB7CtS7VEV6tTvt31gEq5NaCC4S-OfGgX7xoHLKaxsPYz4fxwxS6clxFCvWEj_GtIF9ARASGo1zn5lNrkfVEEy4pF1OnVDMi6cJhAGKbo5CzsB4/s320/IMAG0353.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5576133001671285986" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Pujada del grup cap al Clot, tots a fer cardio !!!</span><br /><br /></div>I li <span style="font-style: italic;">fotu</span> a vista posant cintes a la <span style="font-weight: bold;">Kamorra 7a+</span> - per mi petit 7b - <span style="font-style: italic;">apreto</span> com sempre, vaig cridant a cada pas i durant els 30 i pico metracos gaudeixo del subidon. Vaig drogat d'oxigen. A dues cintes de la R em salto el cantu/lateral que feia més ame el pas a la penúltima cinta, caic mentres feia un dinàmic al bidit del costat del parabolt. Caic, crido i respiro. Que bona, pero que bona que és la via!!!!<br /><br />El Manu per la seva part monta i deixa amb només una caiguda una obra mestre anomenada <span style="font-weight: bold;">Titular 7b+</span> - que s'acosta al 7c tranquilament. Un primer pegue <span style="font-style: italic;">avista</span> molt dolent em deixa la psique tan rebregada que no puc més amb la meva ànima, li dic al Joel que ja en tinc prou - amb unes 4 o 5 caigudes a tota la via - pero m'exigeix que seguexi amunt. Arribo a dalt a la R, baixo, fumo i penso si li haig de tornar a fotre.<br /><br />Sense cap tipus de contemplació, apretant i exprimint al cervell li foto. Al pas de la segona a la tercera cinta estic a punt d'anar a terra, m'acabo aguantant per convicció. Vaig a mil, segueixo tirant amunt i al final la via m'acaba tombant per extenuació total. ESTIC ESGOTAT !!!!Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-76082356092481427162011-02-14T07:43:00.001-08:002011-02-14T12:19:43.543-08:00Val més tard que maiL'Edu restava quasi immortal. Amb aquella gestualitat típica. S'ho mirava i bufava. De fet no li estaven facilitant les coses. Tan el Manu com el Joel li llançaven dards enverinats des de sota mateix. Ell com si sentis ploure, responia amb iròniques i punxegudes respostes. <div><br /></div><div>Jo m'ho mirava de lluny, les mans em suaven. Estava un xic nerviós. Sort d'aquell somriure que m'havia deixat glaçat el mateix dissabte al sol del Cavernet, que aixoplugava tanta hormona masculina i feia quasi delirant la visita a les Finestres.<br /></div><div><br /></div><div>Finalment l'Edu va arribar a cadena i sense esperar ni un sol moment vaig posar-me els peus de gat. Només trepitjar l'esperó d'entrada vaig aïllar-me completament del món. Vaig anar xapant una darrera l'altre les xapes de la <span style="font-weight: bold;">Montgronyeta 7b+</span>. Vaig passar el primer tram fins l'invertit d'esquerra. Vaig agafar la regle lateral mes fort que mai, i pujant el peu esquerra al lloc adequat vaig anar a buscar el lateral. De forma dinàmica el <span style="font-style: italic;">cantu</span> d'esquerres va aparèixer afablement. Cinc minuts després ja bramava a la cadena. Finalment havia deixat de caure, finalment havia retrobat el camí del <span style="font-style: italic;">Redpoint</span>.<br /><br />Al terra, tot es va omplir de somriures de complicitat.<br /></div><div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQd0vPYI7tzSaiZoDHiSCRecplsI0foaN91muvTdXWE_uj0LX166YgMbo1IEE1XURUFtTzT76cF1OfgFWfRaQImAOTTvfy8_2LQy9J_kB4ue2BlybWVXjwsT5RpOl4y3PMhA6AkvbUh0OS/s1600/IMAG0346.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQd0vPYI7tzSaiZoDHiSCRecplsI0foaN91muvTdXWE_uj0LX166YgMbo1IEE1XURUFtTzT76cF1OfgFWfRaQImAOTTvfy8_2LQy9J_kB4ue2BlybWVXjwsT5RpOl4y3PMhA6AkvbUh0OS/s320/IMAG0346.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5573601643823012930" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Un canvi necessari.</span><br /></div><br /></div><div>M'estic tornant un vell i clàssic dièsel. Havia passat del clàssic <span style="font-style: italic;">calentar</span>, <span style="font-style: italic;">apretar</span> i arrossegar-se al : <span style="font-style: italic;">calentar, calentar i calentar</span>. Ara necessitava tres o quatre pegues per escalfar els motors, i després d'això encara en tenia tres o quatre més on el cos se sentia plàcidament descansat. El Diumenge, si no vaig errat van ser una bona colla de metres : 6b+, 6c, 7b, 7b, 7b+, 7b+ i 7c.</div><div><br /></div><div>També havia canviat el discurs respecte el descans. Ara massa descans : mata, desactiva i et deixa literalment destrossat. Cinc dies sense fotre ni brot i el dissabte estava que m'arrossegava per tot arreu : 6c+, 7a, 7b ... res encadenat i cardat cap a la furgo.<br /><br />Val més tard que mai.<br /></div><div> </div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://farm6.static.flickr.com/5254/5445948148_714d4c1490_m.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 160px; height: 240px;" src="http://farm6.static.flickr.com/5254/5445948148_714d4c1490_m.jpg" border="0" alt="" /></a><div style="text-align: center;"><i>Escalfant i caient anant a R a la Pitus i Flautes, Fotografia <a href="http://www.flickr.com/photos/manuel_velazquez">Manuel Velazquez</a></i></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-67326344567539857862011-02-07T13:59:00.000-08:002011-02-08T03:55:56.684-08:00La dolçor de la derrotaEra la cirereta, aquell pastis calia acabar-lo d'adornar amb un bon final. L'intent no havia sigut del tot erràtic, no era perfecte però crec que m'ajudava a entendre a mi mateix aquell vendaval d'emocions. El fet es repetia de forma reiterativa en aquell breu i acotat temps. Tenia un regust amargament dolç.<div><br /></div><div>Titànic, amb un cansament de mil dimonis i fos vaig tancar el diumenge al 7b de l'esquerra de la <b>Bugs 7a</b>. Boníssima i amb pas puta, però d'una violència preciosa. Al segon pegue queia <span style="font-style: italic;">escupit</span> pel <span style="font-style: italic;">cantu</span> moll que va deixar-me la ma sense poder de fricció, ja quan estava tot fet. Tot es repetia, tot tornava. Com si fessis zoom en un fractal es re dibuixava la mal volguda figura del fracas.</div><div><br /></div><div>Amb l'Edu el diumenge al matí havíem tornat cap el <b>Muscle també pesa 7b</b>, projecte ancestral de l'Edu que el tenia amargat. Ara a les <span style="font-style: italic;">batalletes</span> que ens xiulàvem a les orelles de forma irònica no només hi havia la mítica <b>Pedrosaurio</b> també calia afegir ara el <b>Muscle</b>. El Manu ja tornava a gronxar-se a l'estàtica de l'Angie, jo no sabia molt be on caure mort. </div><div><br /></div><div>Vaig aprofitar les cintes del Muscle i al segon pegue queia per deshidratació a la placa de dalt, les regles se'm feien mantega i el ritme frenètic amb el que sucava el magnesi semblava no ser suficient. <i>Cagun la puta</i> vaig etzibar només caure. <i>N'estic fins els pebrots </i>vaig dir seguidament. Estava irritadament cansat de caure on no havia de caure.</div><div><br /></div><div>L'Edu ho va intentar però no s'en va sortir, tenia apamada la via i sempre queia una vegada darrera l'altre al mateix pas. Anava també un xic cansat després de 3 dies escalant. </div><div><br /></div><div>Qui va fer bons els pronòstics vas ser el Manu, es va endur el projecte que havíem muntat el dia anterior. <b>Angie 7c</b>. Una llarga lesió a l'espatlla l'havien tingut apartat del grau i aquesta poder era la millor manera de retornar a recuperar les bones sensacions. Va fotre un bon crit al arribar a la cadena. Ben fet Bou !!</div><div><br /></div><br /><div style="text-align: center;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash1/hs794.ash1/168414_1871494871847_1375384793_2169266_7354542_n.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 480px; height: 720px;" src="http://a3.sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-ash1/hs794.ash1/168414_1871494871847_1375384793_2169266_7354542_n.jpg" alt="" border="0" /></a><span style="font-style: italic;">Fèlix a Angie, Fotografia de </span><a style="font-style: italic;" href="http://www.flickr.com/photos/manuel_velazquez/">Manuel Velázquez</a><span style="font-style: italic;">.</span><br /><br /></div><div>La via va tenir mes pretendents. El dissabte m'hi vaig barallar fins a l'extenuació, i tan el Joel com el Fèlix van intentar-ho de forma reiterativa el diumenge. Tots semblàvem interioritzar el missatge : <i>no et deixa respirar, no s'hi val a badar ni una sola vegada !!</i></div><div><i><br /></i></div><div><b><span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">A Montgrony també ens varem trobar amb en Sergi, la Montse acompanyats del Ricard i del Quiso i la Cuca. Ells també varen ser víctimes del forn de la Vena, el dissabte varen apretar a córrer a prendre quelcom fresc per tornar mes tard a per la </span>Tormenta<span class="Apple-style-span" style="font-weight: normal;">. Via que li té el <span style="font-style: italic;">cocu</span> perforat a més d'algú.</span></b></div><div><i><br /></i></div><div>Tan l'Edu com jo mateix ja veníem a Montgrony d'una bona i soferta diada assolellada al Pas de la Maladona. Estàvem curtits d'aquest anticicló. El divendres varem fer una visita al sector nou del Pas, la idea era provar la <b>Brams 7b+</b> - 7b+/7c per alguns. L'Edu la tenia travessada i en Lluis me'n havia explicat meravelles. No volia deixar l'oportunitat de provar-la.</div><div><br /></div><div>A diferencia de la pilosa ATP del dimecres, aquesta era rabiosa com ella sola i d'una intensitat formidable, tres passos separats per tres resposos. Curta ? crec que no, al final la cosa s'en anava als 20 metres. </div><div><br /></div><div>Després d'escalfar en un 6b+ i un 7a de la seva esquerra ens posem directament a la feina. Necessito un parell de pegues per trobar els mecanismes/mètodes per fer els tres passos. Finalment crec que tinc la resolució de la equació del tipus a <i>x + y + z = encadene</i>.</div><div><br /></div><div>M'assegura l'Oriol - l'Edu jau prenent el sol. Soluciono <span style="font-style: italic;">x</span>, soluciono <span style="font-style: italic;">y</span> i caic ja acabant amb la resolució de la z. Em cagu en tot, crido i baixo amb els pebrots inflats. Penso i reflexiono, aquesta setmana serà antològica. Però la via es boníssima.</div><div><br /></div><div>Mai la derrota havia tingut un gust tant dolç.</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-86074783024834388572011-02-03T10:22:00.000-08:002011-02-03T11:06:38.769-08:00Remake vendetta and others ²Dimecres, fa un sol increïble. El fred sembla que ha marxat. He quedat amb el Piju a les 9 del matí a Vall d'Hebron. L'Edu s'ha despenjat a última hora amb un SMS a les 5 del matí tocades - bous no m'envieu missatges a aquestes hores que em trenqueu el son !!!.<div><br /></div><div>Amb el Piju tot es torna més lent, el ritme frenètic barceloní queda atenuat ràpidament. Parlem de dones, de dones i de dones. Com sempre, amb ell, cal fer una parada tècnica que implica manduca. A casa la seva avia, a Vilafranca, també ens espera el Blai.</div><div><br /></div><div>El següent punt de parada ATP, bé més aviat MasRiudoms. Deixem el cotxe al poble i fem una caminada dedicada a treballar una mica el <span style="font-style: italic;">cardio</span>. Tan el Blai com el Piju queden atordits al veure aquella <span style="font-style: italic;">covassa</span>. Amb un cel implacablement blau, i una temperatura d'escàndol ens aproximem a peu de via. Res a veure amb els caps de setmana. Alguna cordada local o algun Franćes retirat i molta xorrera/xarrera sota una tranquil·litat absoluta.</div><div><br /></div><div>Per escalfar ens posem al tomàquet, <span style="font-style: italic;">muntu</span> <b>ATP 7c</b> - 7b+/7c per gustos i graus no ens barallarem. Només arrancar, a la quarta cinta, foto la caiguda del dia. Anem be. Arribo a R sense mirar massa els passos. Ja vaig més inflat que el Popeye.</div><div><br /></div><div>El Piju i el Blai escalfen a la veïna <b>Iu Forn 6c+</b> - 6b+ per gustos i graus no ens barallarem. S'inflen com una mala cosa i el Blai es troba totalment desactivat avui.</div><div><br /></div><div>Un gos s'aproxima i roba la bossa del menjar, jo el persegueixo i recupero unes restes. Desprès sabrem que ja havia fet una visita i s'havia cruspit l'entrepà de fuet del Blai.</div><div><br /></div><div>Segon pegue, arribo a la travessia i caic. M'ho miro i veig que els peus no anaven <i>aixins</i>, anaven <i>aixans</i>. Com hipoteco els pegues. Igualment segueixo fins dalt, arribo a la ultima xapa i paro. Recordo altre cop els moviments anant a R.</div><div><br /></div><div>El Blai prova el 7a bloquero de la dreta, és el seu estil. Però avui no té l'hiudràulica afinada. El Piju fa una migdiada al sol que el deixa exageradament des estressat.</div><div><br /></div><div>Tercer pegue i floto, floto tant que sembla que escali be i tot. Arribo a la ultima xapa, vaig tan fort que m'aixeco molt més del que hauria de fer-ho. Agafo la última xorrera per la part de dalt i ja massa roma, busco el monodit o pla d'esquerres i no el trobo. Penso, rebusco i al final el trobo, el tinc a l'altura de la cintura !!!! a la que vull rectificar caic. S'ha de ser pallús.</div><div><br /></div><div>Descans i tertulia, no més de 10 minuts.</div><div><br /></div><div>Quart pegue, ja no floto tant però vaig recuperant. Faig la travessia i començo a fer figa. Tot i això encara queda una mica de honor. Total, que arribo a la última cinta amb un esforç massa titànic - vaig cardat, molt cardat - intento descansar dels dos últims forats, no recupero una merda però tiro endavant. Aquest cop agafo la xorrera pel lloc correcta, agafo el monodit o pla que ara queda al lloc adequat, i ja anant a buscar el llavi m'estimbo. Algú ha apagat el boto del power.</div><div><br /></div><div>Regust agredolç, per haver-ho donant tot i per cagar-la tant inhumanament. Ara ja puc dir que vaig caure dos vegades anant a R. </div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-13741976129666631072011-01-31T11:03:00.000-08:002011-01-31T11:33:52.561-08:00Cap de setmana fanàtic.Fanatisme amb l'Edu, el Joel, el Ramón, el Lluís i el Manu. Dissabte apretant les dents al <b>Dard</b>, posant-nos en mode <i>vintage</i> i el diumenge fent anar els bistecs a <b>Masriudoms</b>.<div><br /></div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQo_EtVesVLtNiycA4ZE2ra18gAOZ96UXRfs1jShnfwC96J22D-chpG9TS38M5QWGmBIIltgISdtGVpzcuOJ83vFFoeyki9JXjczrYkB5HztcAeWufLFR4yGP3Qm1pL_zukEm1nt7a9h7-/s1600/11-enero002.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQo_EtVesVLtNiycA4ZE2ra18gAOZ96UXRfs1jShnfwC96J22D-chpG9TS38M5QWGmBIIltgISdtGVpzcuOJ83vFFoeyki9JXjczrYkB5HztcAeWufLFR4yGP3Qm1pL_zukEm1nt7a9h7-/s320/11-enero002.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568429010877709730" /></a><div style="text-align: center;"><i>El Marginao, aqui no val a badar</i>.</div></div><div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZ16tsDEt4LR6lYmCXKasijdmgxWtV2Sbr1bJyfu9N3tvlEAArBsHwkaEMYSDtj8_HWp60sFyZoLzsXin3y7aYziiTSXqKhpBxqTVXKlL_r21Hbzekx-wlOESLjNE0Uxp9udX_5S5a4Lg/s1600/11-enero004.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjXZ16tsDEt4LR6lYmCXKasijdmgxWtV2Sbr1bJyfu9N3tvlEAArBsHwkaEMYSDtj8_HWp60sFyZoLzsXin3y7aYziiTSXqKhpBxqTVXKlL_r21Hbzekx-wlOESLjNE0Uxp9udX_5S5a4Lg/s320/11-enero004.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568429323293028370" /></a><div style="text-align: center;"><i>Quin fart de volar que em vaig fotre, em va posar l'esquena a lloc</i>.</div></div><div><br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBJ5R1Dt1MU3HlWIEs7GDNTBYxyFzd9Mqn5ejqF4x6rIl5s9S2x19cMTFnahi6ZYO7kCKA0lqN4Omm6SZJeTmUujNeF5DhX-focrt3aCREMnP8h9x9zB3EooYjn04HffnH9c3s2copmeY2/s1600/11-enero014.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiBJ5R1Dt1MU3HlWIEs7GDNTBYxyFzd9Mqn5ejqF4x6rIl5s9S2x19cMTFnahi6ZYO7kCKA0lqN4Omm6SZJeTmUujNeF5DhX-focrt3aCREMnP8h9x9zB3EooYjn04HffnH9c3s2copmeY2/s320/11-enero014.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568430230580836018" /></a><div style="text-align: center;"><i>El bou Joel posant pel fotògraf a El Marginao</i>.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkMP7w1Pv6GkZQwgVqyFRfqChuh6bS9x6xqlDxZ0T1R7H1PoQT1FD5wbLBQx2f8Qb9BdDMRFQW7_hPhzBDB1QKi1VEL49hfZJLXMDYqdXCe5Kn2qqvf4xvUm-pG_h-EuvdMC6Aqi09auz4/s1600/11-enero002+%25281%2529.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkMP7w1Pv6GkZQwgVqyFRfqChuh6bS9x6xqlDxZ0T1R7H1PoQT1FD5wbLBQx2f8Qb9BdDMRFQW7_hPhzBDB1QKi1VEL49hfZJLXMDYqdXCe5Kn2qqvf4xvUm-pG_h-EuvdMC6Aqi09auz4/s320/11-enero002+%25281%2529.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568431698324123570" /></a><div style="text-align: center;"><i>L'Edu a la primera part de l'ATP</i>.</div><div style="text-align: center;"><br /></div></div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3ej7jA1S6qBu16-GhPUGE0SzXbFRUMaodY2XBnXut872LyCA-pOPxdCXhqSX9Fabb9XAW-iin509aOZ74cu2aYTRR_KcFhYDGDbwWoWBMMdueQzaOjBmS0vK_LTG5AQZBmx79NvN2CW2V/s1600/11-enero004+%25281%2529.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 214px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi3ej7jA1S6qBu16-GhPUGE0SzXbFRUMaodY2XBnXut872LyCA-pOPxdCXhqSX9Fabb9XAW-iin509aOZ74cu2aYTRR_KcFhYDGDbwWoWBMMdueQzaOjBmS0vK_LTG5AQZBmx79NvN2CW2V/s320/11-enero004+%25281%2529.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568432295329609874" /></a><div style="text-align: center;"><i>Jo mateix a la R de l'ATP, va quedar com a deures</i>.</div><div style="text-align: center;"><br /></div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_88MWvBuoaeTNuPZjWwNhTnUoiBfjQDypHqMPyL92U0V_qEY21pg0AihJ-vasPKPWrUia65ZJatvQJTA2i-elPA7go9bUMCPKJH_ZQ4cdymtgFs9fPo9cKzcWJ6VSoFOXntPDMbRKZho/s1600/11-enero012+%25281%2529.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 214px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEim_88MWvBuoaeTNuPZjWwNhTnUoiBfjQDypHqMPyL92U0V_qEY21pg0AihJ-vasPKPWrUia65ZJatvQJTA2i-elPA7go9bUMCPKJH_ZQ4cdymtgFs9fPo9cKzcWJ6VSoFOXntPDMbRKZho/s320/11-enero012+%25281%2529.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5568432777651022178" /></a><div style="text-align: center;"><i>La Naia i les seves amistats</i>.</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Totes les fotografies són de Manuel Velazquez, podeu trobar-lo al seu <a href="http://www.flickr.com/photos/manuel_velazquez/">flickr</a></div><div><br /></div></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-46749514281681667822011-01-24T02:37:00.000-08:002011-01-24T02:43:03.431-08:00ContracturatNo se si va ser al caure de la R de la <span style="font-weight: bold;">Rush</span>, aquelles poques centèsimes de segon van passar eternament. Un cop tibat de la corda vaig respirar. Aquella caiguda no passaria desapercebuda.<br /><br />Les ultimes dues setmanes d'entrenament havia notat una punxada a les lumbars. A cada dominada m'havia de controlar aquell dolor. Per sort va anar decreixent. Fent-se més lleugera.<br /><br />Dissabte però en els creuaments finals de la <span style="font-weight: bold;">Ben Petat</span> i després de caure a la última xapa vaig tornar a notar la patacada. La via era només una mica més aprop, vaig ser capaç de resoldre el xapatge de la travessia de baix les tres vegades. Vaig poder encadenar virtualment les ultimes 6 cintes de la via. Només hi havia un problema : les tres xapes del mig em deixaven fregit.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Gys7pQtSUPqPXVphJRGCQmukyIJBqACulY7guapHIAA9B0XUN1g4y0L7SU-_VSIuNcp8vUeokkvWB2f9iyf9a7lPcvYjM6ycjohSlxFSDLMGFfGoqp3YOwVztniM2GY3xPMvkchBenBa/s1600/IMAG0332.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 134px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj_Gys7pQtSUPqPXVphJRGCQmukyIJBqACulY7guapHIAA9B0XUN1g4y0L7SU-_VSIuNcp8vUeokkvWB2f9iyf9a7lPcvYjM6ycjohSlxFSDLMGFfGoqp3YOwVztniM2GY3xPMvkchBenBa/s200/IMAG0332.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5565700593431721202" border="0" /></a><br /><div style="text-align: center; font-style: italic;"><span>Cursa desesperada de dos fatigats, Oriol i jo mateix.</span><br /></div><br />A Montgrony, el diumenge, vaig intentar escalar amb molta precaució, els moviments massa estridents m'afligien una punxada al múscul dret de la meva espatlla. No volia precipitar-me, vaig deixar la <span style="font-weight: bold;">Annant amb Croses</span> per un altre dia i vaig preferir provar la <span style="font-weight: bold;">Angie</span>. No se si va ser pitjor el remei que la malaltia, vaig tornar a fer un parell de <span style="font-style: italic;">saques</span> al pas clau de la via que van atonyinar una mica més la meva esquena. Una hora abans a la <span style="font-weight: bold;">Pati pel pati</span>, vaig <span style="font-style: italic;">apretar</span> més del que voldria per encadenar i també vaig baixar tocat .... no acabo de prendre la mesura a aixo de tenir mesura.<br /><br />Avui finalment he aplicat una mica de Voltaren a la zona afectada, espero que amb tres o quatre dies desaparegui el dolor. Haure de rumiar si vull tornar a fer els creuaments violents de la part de dalt de la Ben Petat, segurament no és la millor solució a hores d'ara però no ho puc evitar. Cal picar pedra.Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-82506206111849139422010-12-27T01:45:00.000-08:002010-12-27T02:27:00.242-08:00Tornen les maraquesQuan va dir-me que no estava fi, que encara es notava tocat de la sessió de Cargolaire vaig respirar alleugerit. No entenia com podia arrossegar aquelles tiretes - aka agulletes. <div><br /></div><div>El dia posterior m'havia arrossegat del sofà a la cuina i de la cuina al sofà. Em feien mal els avantbraços, els tendons i les pells enrogides mostraven un clar desgast. Potser aquest constipat/grip que havia pertorbat ja a tots els companys de feina i que en el meu cas s'havia instal.lat de forma perpetua, no ajudava a poder gaudir ni sentir-se fort.</div><div><br /></div><div>Volia acabar l'any de forma suau, sabia que la meva forma física estava lamentablement tocant fons - s'hem reprodueix la mateixa cantarella cada 2 o 3 mesos. Sabia però que amb el Lluís si li deixava triar lloc acabaria <span style="font-style: italic;">apretant</span> on molt poca gent sembla que vulgui <span style="font-style: italic;">apretar</span>. Dit i fet, el divendres mano a mano varem passar el dia al Cargolaire.</div><div><br /></div><div>Varem escalfar amb un parell de 6bs a bloc, crec que es deien <b>Vanguardista</b> i <b>Maleits Diners</b>. Dues vies que t'ajuden a interioritzar el que es cou per aquí. Seguim el dia fent un parell de pegues fanàtics a <b>Aznar Mort 7b. </b>El Lluís després de superar el pas llarg amb un <span style="font-style: italic;">lanze</span> del tipus <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/07/del-franken-ventosa.html">Krieg und Frieden</a> cau anant a cadena. Per la meva part el pas de baix executat via mono-pinça em surt relativament més assequible, tot i aixo pillo després. La via et deixa literalment Mort.</div><div><br /></div><div>Seguim el dia fent un pegue de reconeixement a la <b>Cargolaire 7b</b>, sortida de sostre molt semblant a la Bestia Parda i després tres passos de bloc força atòmics. Pujada de canyes i lanzes estratosfèrics. Segueix la via cap a un esperó una mica suïcida on no xapes fins tenir el <span style="font-style: italic;">cantu</span> més humà. Dura.</div><div><br /></div><div>Acabo el dia fent/intentant a vista un 7a de l'esquerra de Aznar Mort, m'equivoco i llanço sobre un romu magnesiat fins a l'extenuació. El "bo" era el següent. Resultat, zero patatero.</div><div><br /></div><div>El dissabte encara estava tocat de l'atronadora sessió de bloc al Cargolaire, semblava que un camió m'hagués passat per sobre. Però el futur immediat passava pel Coll de la Barraca, calia passar pàgina.</div><div><br /></div><div><br /></div><div>Degut a compromisos familiars varis, jo fotia un bot del llit a les 7 i poc del matí. Calia estar a les 9 a peu de via per fer una bona matinal, aquest cop també amb el Lluís. Més tard - molt més tard - apareixeran el Cristian i el Ruben.</div><div><br /></div><div>Escalfem al tipic 6a+/6b per posar-nos directament a un <b>7b a l'esquerra de l'Essencia Vital</b>, pas de bloc d'inici i després regleteig amb passos psicodèlics fins a la R. Al segon pegue caic a dalt, al pas. Vaig fregit.</div><div><br /></div><div>Amb el Lluís muntem una via que no fa ningú al costat de la <span style="font-weight: bold;">Kiowa</span>, a la guia està de 7a+ pero els dos acceptem que ronda el 7b+ i de bloc. Pas de bloc a sota duríssim - segons el Lluis 6c+ o 7a de bloc. A mi no em surt i al Lluis li queda poc. Despres la via durant 4 xapes no et deixa respirar, amb peus precaris vas tirant de regletes. Queda pendent.</div><div><br /></div><div>Acabo la jornada intentant arrossegar-me fins a casa els meus pares, no estic ni per conduir. No m'aguanto els pets.</div><div><br /></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-51856808672676869832010-12-20T10:14:00.000-08:002010-12-21T09:29:01.206-08:00I aquest any com ha anat....Es difícil valorar un any sencer sense caure de forma fatídica en una valoració triomfalista o derrotista, es díficl ser curós i intentar aglutinar en una mateixa direcció tants i tants sentiments.<br /><br />Per tant i intentant corregir el de <a href="http://feivalor.blogspot.com/2009_12_01_archive.html">l'any anterior</a> en aquest faré un repas ràpid dels moments més importants de l'any, dels bons i dels dolents. Sort dels posts - que han degenerat - que m'ajudaran a contextualitzar amb realitat els successos.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">La realitat i la ficció.</span><br /><br />A principis d'aquest 2010 recordo com amb la Julia varem començar a freqüentar l'Agulla del senglar. Dies endarrera havia fet el meu <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/01/gloria-i-infern-les-antipodes-margalef.html">primer</a> 7a a vista, però també m'enduia la primera lesió derivada de l'escalada que em passaria factura al llarg dels primers dos o tres mesos de l'any 2010.<br /><br />Ella tenia entre cella i cella fer la <b>Rush 7c</b>. Jo no, però la línia em motivava i creia que podia fer-la. Res més lluny que la realitat i un parell de pegues per veure que fins a finals d'aquest any no l'he pogut fer. Una cosa és que et surtin els passos i l'altre ben diferent es que els puguis enllaçar tots amb una mica de dignitat. Ha tingut que passar quasi un any.<br /><br /><b>Sang, suor i el que faci falta.</b><br /><br />Els finals d'hivern i principis de primavera estan quasi reservats exclusivament al cansament crònic dels entrenaments, fent una ullada al blog <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/02/sang-suor-i-el-que-fagi-falta.html">veig</a> que no paro de somicar sobre la constant tortura a la que és sotmesa el meu cos. Series, series i series. Va ser una època de molt volum, l'antítesi total dels entrenaments d'aquest any, basats en la resistència curta i el bloc.<br /><br />Aquesta tipologia d'entrenaments va canviar la forma d'encarar les vies, i vaig passar de la inflo dels avantbraços a saber dosificar i descansar a dins de la via. Potser el canvi més notori que un percep al iniciar-se en el món dels entrenaments.<br /><br /><span style="font-weight: bold;">El 7b, es segueix resistint.</span><br /><br />Molt bla, bla bla. Però el 7b com a grau es seguia resistint, a Kalymnos ens varem menjar els mocs i a part d'alguns 7as i una bona estada - amb el Lluís, la Julietta i la Julia - la llibreta seguia quasi buida.<br /><br />Seguíem freqüentant de forma fanàtica Margalef, Montserrat i les contrades del Montsant, o feiem <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/05/la-famila-bosquiman-per-rodellar.html">romeries</a> cap a Rodellar. El grau a vista i el grau treballat era quasi el mateix. Anaven caient els primers 7a+ amb facilitat però poca cosa més.<div><br /></div><div><b>Un error d'estratègia.</b></div><div><b><br /></b></div><div>Potser una de les cagades que reflecteixen més bé un dels meus gran problemes, la psicologia. El fet d'enfrontar-me a la derrota parcial per poder encarar la victòria es a dia d'avui potser encara un dels meus punts febles. Vaig endinsar-me a l'estiu deixant <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/06/de-aqui-linfinit.html">passar</a> l'oportunitat d'encadenar <b>El Vianant 7c+</b>. Després de caure dues vegades anant a buscar els bidits salvadors.</div><div><br /></div><div>Ara bé, com a valor positiu n'extrec una conclusió inequívoca. Encadenar una via d'un grau determinat no és més que una fita puntual, és la suma de molts d'aquests treballs els que ens ajuden a interioritzar i fer-nos nostre una forma d'escalar o de ser.</div><div><br /></div><div><b>El Franken, adaptar-se o morir.</b></div><div><br /></div><div>L'estiu s'iniciava amb molts canvis a la vista, no només pel viatge al Frankenjura amb el Jordi, l'Edu i el Lluís. Em sentia defraudat amb mi mateix. El concepte de l'escalada s'estava viciant i cada cop <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/07/fil-conductor.html">odiava més la perversió</a> d'un mateix, i com un es pot recargolar en la misèria de l'egolatria. Era una qüestió <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/06/mutabilitat.html">d'adptar-se o morir</a>.</div><div><br /></div><div>Potser el viatge al Franken va ser l'inici de vuere les coses d'un altre forma, on un senzillament es va adaptar al lloc i no esperant a que el lloc <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/07/del-franken-ventosa.html">s'adaptes</a> a un mateix.</div><div><br /></div><div><b>Alguna cosa està canviant.</b></div><div><b><br /></b></div><div>Estava en ple estiu i tenia molt de temps per escalar. Van començar a caure vies amb l'Alberto com a company de cordada, una darrera de l'altre. <b>No Ho se, Amor Suprem, Café con Leche, Massa Kumba</b>, ...</div><div><b><br /></b></div><div>També les estades entre setmana amb la Júlia a Sant Llorenç començaven a donar fruits i queia el primer 7b+, <b>S'hi ha d'ana</b>r. Una via fàcil pel grau però que vaig encadenar al limit.</div><div><br /></div><div><b>Vendetta, el primer.</b></div><div><br /></div><div>Amb la <b>Vendetta</b> va <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/08/bendita-vendetta.html">passar</a> el que havia de passar, que finalment va caure el primer 7c. Una via molt del meu estil : placa, pas de bloc i descans. No sense abans caure anant a R.</div><div><br /></div><div><b>Últim cicle de lany, tot es va confirmant.</b></div><div><br /></div><div>S'iniciava el final de l'estiu i el principi de la tardor, i em sentia més fort que mai. Vaig seguir encadenant a <a href="http://feivalor.blogspot.com/search/label/Tres%20Ponts">Tres Ponts</a>, a Rodellar i altres contrades. A la tardor vaig començar a emportar-me els meus <a href="http://feivalor.blogspot.com/2010/11/on-fire-against.html">primers 7a+ a vista</a>. Ara resultava que era un grau còmode per mi, era aquell grau on un se sent segur, on un gaudeix de l'escalada a vista en totes les seves característiques.</div><div><br /></div><div> </div><div><br /></div><div>A sigut un any de dos contrastos ben diferenciats, un primer íntimament lligat al treball fosc i dur d'aguantar la motivació sense encadenar res i un segon on he recollit més fruits. Sense passar per alt el pas de repensar l'escalada i l'individu. </div><div><br /></div><div>Curiosament però arribo a aquestes ultimes dates de lany amb moltes i motes ganes de .... descansar. Per tant una de les meves fites per l'any vienent es retrobar la motivació pura i deixar el masoquisme per altres moments, amb aixo tot serà molt més fàcil.</div><div><br /></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-84450994586663810512010-12-13T12:02:00.000-08:002010-12-13T13:39:44.833-08:00VarietatsLes pells estan tocades, una ungla del dit està presa del pànic. M'havia promés cuidar una mica els tendons de tanta presa roma i donar un respir als meus soferts colzes ... m'inclinava a pensar que poder em feia falta un descans.<br /><br />No podia ser que despres de dues setmanes del final de cicle anés tan carregat. Com m'explico a mi mateix que aquest any, tot i endolçir una mica els meus entrenaments desobeint al sensei i maximitzant alguns descansos o minimitzant algunes series la cosa anés tant apretada ..... en fi, qui no té un all té una ceba.<br /><br />Per exemple, dissabte passat tot i la setmana de descans arribava a peu de l'agulla del senglar mutilat, feia el 6b esperpèntic per montar la <span style="font-weight:bold;">Rush</span> 7c amb més pena que gloria. Ningú hauria donat un ral per mi. Coses de la vida al primer pegue i flutant com mai arribava a la R. Vaig anar concentrat des de baix fins dalt, executant de forma mecànica un darrera de l'altre els 50 i picu passos de la via. Que dura i que bona que és. Potser el més dur que he encadenat mai. Aquell dia ja no vaig poder fer res més, l'esgotament es va tornar crònic.<br /><br />L'endemà una visita ràpida a Siurana, amb els dits tocats però amb moltes ganes de desafiar el fred i la incipient pluja. Com diu el Brascó a la guia nova "la regleta que petita i fanàtica" i en el cas que ens ocupa, la <b>Crema</b> 7c+, aqui la regleta és infima de veritat !!. Vaig estar penjat més d'una hora resolent un darrera l'altre els diferents passos de la via, fins topar-me a les ultimes preses. Com diria algú, factible pero mai fàcil, una questío de treball al que poder no hi estic avesat. El temps dirà.<br /><br />Dos dies despres visita a Margalef, amb moltíssimes ganes de provar <b>Espiedre</b> 7c. Via de pila, una mica desplomada que recorre un esperó galàctic de color negre. Amb un pati que t'enamora. Quasi 40 metracos de pura resistencia amb un pas psicodèlic a la quarta xapa. Esgotat - paraula recorrent - el dimarts m'hi vaig arrossegar força. Al següent dia emprenyat amb mi mateix queia per dues vegades consecutives a la última cinta de la via amb els braços inflats com a porres, justament a la 50 de moviments i poc. Marxava content, no havia sortit per poc i m'havia jugat el físic a la quarta. Rotllo kamikaze.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc4/hs1211.snc4/156386_124596434269843_100001584618713_165719_6418919_n.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 720px; height: 540px;" src="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc4/hs1211.snc4/156386_124596434269843_100001584618713_165719_6418919_n.jpg" border="0" alt="" /></a><br /><br />I dos dies després, més canya. Aquest cop anem a la que hauria de ser una escola de visita obligada. Sant Benet. On el grau no existeix i on la via pren nom. En el meu cas volia tastar <b>La Polonesa</b> 7b+. A veure què es cou.<br /><br />Resitencia curta sense descans, sobre un recorregut quasi delirant sobre preses bones de dreta i romos d'esquerra amb xapatges infernals. Es questió de gustos pero jo la vaig trobar una MOLT BONA via, de les que et fant apretar les dents i de les que no et deixen respirar. De les que costen d'encadenar. Tan el dissabte com el diumenge acabaria caient/agafant a la cinta de l'últim pas. Aquell xapatge sobre una barana roma no el tenia gens clar. Caldrà prendre paciencia i esperar a la següent oportunitat.<br /><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiER_UJnkVHQr0rbAqqTDGQox732Ee8li6ry4uGOJcM2tUphJGtSQgvzCbZ9VcR4QRVw6YkiZVOetdokrs-FtslYuTebTIb7tsRh2V8UCb9TFsdIdb7kBdtTGlCTSG7qSdgPWJLMES5AnDd/s1600/IMG_9969.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiER_UJnkVHQr0rbAqqTDGQox732Ee8li6ry4uGOJcM2tUphJGtSQgvzCbZ9VcR4QRVw6YkiZVOetdokrs-FtslYuTebTIb7tsRh2V8UCb9TFsdIdb7kBdtTGlCTSG7qSdgPWJLMES5AnDd/s200/IMG_9969.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5550283485782518914" /></a>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-41518545521312878532010-11-23T06:43:00.000-08:002010-11-23T06:53:45.881-08:00The derrotados tourDespres d'un any amb Los Foragidos tornen a rular per la carretera Los Derrotados. Amb la carratera per davant, varen estar fugint de les tempestes i del public agressiu a Bruixes i Cornudella del Montsant per acabar pillant a la insòlita plaça de MasRiudoms.<div><br /></div><div>Fidels als seus origens, van fallar un darrera l'altre. Albert baixista d'estètica Death Metal, Camíl ex bateria dels hipiosos MaldeQueixal, Julia cantant cosmopolita vinguda de tot arreu i d'enlloc i el flautista ornitorrinc Pau. Narco ranxerres a la <b>Xorrera Gran 7b+</b> i totes les notes discordants. Marxen contents amb la llibreta buida pero amb la Xepa mes gran.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc4/hs1121.snc4/148358_459483480905_678150905_6066272_8234025_n.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 720px; height: 480px;" src="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc4/hs1121.snc4/148358_459483480905_678150905_6066272_8234025_n.jpg" border="0" alt="" /></a><br /></div><div>A la nit essició dels dos igualadins, ara ja ex The derrotados. La cantant i el flautista incorporan Juantxu Bou que toca les maraques i fan una visita inesperada a Margalef. Lloc original d'on sorgiren Los Foragidos.</div><div><br /></div><div>Aquest cop fan una visita galàctica a Culample4 - també conegut com Cumple4, dislèxia del flautista. Sota un public humorístic i d'arrels sebadallenques o terrasenques - total es el mateix. Aquest cop afinen amb <b>Batmovil 7a</b>, <b>Fanàtic 7a+</b>, i <b>Mas vale ser freak que maricon de playa 6c.</b> Pero punxen fatal a la P<b>.G.B 7b+</b>.</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-18861573893398637052010-11-08T03:44:00.000-08:002010-11-08T04:32:59.493-08:00On fire againSembla que el temps passa però els sectors segueixen concorreguts. Noves generacions d'escaladors proven vies dels anys 90. L'Agulla del senglar aquest dissabte estava <i><a href="http://celiavern.blogspot.com/2008/07/agulla-del-senglar.html">on fire</a></i> un altre cop. <div><br /></div><div>Des del 6c de l'esquerra on tothom hi escalfa o s'estavella, passant a la <b>Rush 7c</b> amb en Sergi i jo mateix foten-li pegues, amb la Cuca i el Remi a la <b>Discordia 7b</b>, o bé amb en Victor i la Julia a <b>Viatge Imaginari</b> 7c+. Van faltar encadenaments, però van ser-hi els somriures, les volades i els gemecs. S'ha obert la veda.<div><br /></div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc4/hs921.snc4/73414_451062690905_678150905_5967048_2058431_n.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 427px; height: 643px;" src="http://sphotos.ak.fbcdn.net/hphotos-ak-snc4/hs921.snc4/73414_451062690905_678150905_5967048_2058431_n.jpg" alt="" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>Jo mateix a Rush, fotografia feta per Nora.</i></div></div><div><br /></div><div>I per descansar els tendons de tanta presa petita el diumenge visita obligada amb en Ville a la Cova de l'Arcada, poques vies pero totes a "vista" i posant cintes. <b>Eh Petrel</b> 7a, <b>No diguis Blat</b> 7a+ i <b>Pit i cullons</b> 7a+/7b. Jornada de pila fanàtica.</div><div><br /></div></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-75856326223162127922010-11-03T07:20:00.000-07:002010-11-03T10:44:41.223-07:00Siurana, tal com és.<i>Fas cara de cansat</i> ... va etzibar-me el cambrer del bar <b>Íntim</b> de Cornudella. Era evident que els dies ens estaven passant factura, ja no només a les nostres vermelles pells si no també a la nostra canviant fisonomia. Era dilluns, el poble s'havia mig buidat i només quedàvem quatre gats. Aquesta nit ja no podríem gaudir del matalàs de l'autocaravana de l'Edu, hauríem de tornar a maltractar les nostres esquenes a la disciplina de l'Opel. <div><br /></div><div>A les primeres nits quan encara no varem disposar de la comoditat de l'autocaravana, intentava que els meus ulls es tanquessin mitjançant una voraç lectura d'un llibre pendent que rondava per les caòtiques estanteries de casa. <a href="http://www.grup62.cat/ca/llibre/l-amenaca-de-la-torre_10192.html">L'Amenaça de la Torre</a> havia anat a parar a les meves mans ja farà un parell d'anys - regal de nadal del meu pare, però fins aquest últim periple per Siurana no havia pogut gaudir de la seva lectura. Llàstima que el bon anàlisis històric sobre el conflicte àrab amb la invasió soviètica es vegi després perjudicada per una visió americanitzada i egòlatra d'un conflicte extremadament violent.</div><div><br /></div><div>Però, i Siurana què?.... de fet ja m'ho deia ahir sortint dels <b>Graus dels Masets</b>. Aquests sis dies he tingut l'oportunitat de comprendre com és aquesta escola. Siurana és/són un conjunt de factors que la fan una escola extremadament singular. Vies amb plaques tècniques de 20 o 30 metres - atractiva per els francesos - o semi desplomades amb regletes rugoses que carden un mal de la hòstia. <span style="font-style: italic;">Seguros</span> allunyats amb passos obligats sense xapar. Paisatgísticament parlant difícilment inigualable. Orientacions per a tots els gustos que la fan quasi indestructible a la rotació del planeta Terra. I una situació geogràfica immillorable.</div><div><br /></div><div>Els primers dos dies d'escalada varem estar força concentrats amb <b>Papàgora 7c</b>, al sector de l'<b>Esperó Primavera - </b>cotada també de 7b+<b>. </b>Varem tenir que esperar però al divendres al matí a primera hora - no més tard de les 9 - per evitar el sol i intentar encadenar-la. La Julia que ja havia caigut el dia anterior anant a R va fer un altre pegue perfecte i finalment li posava un punt vermell. Per la meva part i degut a la meva fisonomia/destresa havia d'encarar el pas de dalt amb la certesa que probablement no podria xapar una de les cintes, quan va ser el moment i ja amb la ultima regle a la ma i amb la cinta a cintura no vaig tenir valor de fer un ultim moviment salvador i em vaig tirar esperant sentir.me una mica més humà. No en sortia decepcionat, la via era excepcionalment bona, l'encadenament havia estat a tocar. Hi havia més dies que llonganisses.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqgTI3dBnaKSU1ZmPUDXn4VNk0yEnwl3va3wvXhFmoJqZoGcS87e4rAwUa6aqJ5DOFIjRDQENLfaGOK67scVA8erIC4mzBlUH5vlqw3yBgz6wVvn563a6ZQhZbw_YHzxvue9Chyyd2SlfW/s1600/DSC00251.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqgTI3dBnaKSU1ZmPUDXn4VNk0yEnwl3va3wvXhFmoJqZoGcS87e4rAwUa6aqJ5DOFIjRDQENLfaGOK67scVA8erIC4mzBlUH5vlqw3yBgz6wVvn563a6ZQhZbw_YHzxvue9Chyyd2SlfW/s200/DSC00251.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5535367733149917394" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>Algun giri "atonyinanse" a la Mandràgora</i>.</div></div><div><br /></div><div>El divendres per tant el periple pel congost de Siurana que formen els sectors del Pati, l'Olla i la Siuranella Nord havia començat aviat, molt aviat. A mig matí varem fer camí cap a l'ombra de la Siuranella Nord. Allà s'ens va obsequiar amb una via fàcil, de continuïtat i realment bonica <b>Brigadistak 7a</b>. Sortia a vista. </div><div><br /></div><div>Més tard animats en la recerca d'algun projecte i veient que <b>Escamarlà</b> estava que treia fum intentàvem visualitzar els passos d'<b>Avance Cangrejo</b>. Dura i d'una successió de passos massa feixucs després de la maleïda travessa. Era millor deixar-ho estar i cercar coses més suaus.</div><div><br /></div><div>Aquí rau el fet que visitéssim el tercer sector en un sol dia, varem anar a parar a l'Aparador només per deixar muntada la <b>Llargaruda 7b+</b>.</div><div><br /></div><div>No va ser fins el dissabte al matí, tercer dia d'escalada, que varem tornar-hi. Varem escalfar en un 6a d'aquells alpins i seguidament feia a vista el meu primer <b>7b, Rauxa</b>. Les regletes finals no em van tirar per molt poc, vaig apurar i la jugada va sortir rodona. Amb les cintes posades del <span style="font-style: italic;">Vincenso</span> tot va ser una mica més fàcil. </div><div><br /></div><div>Més tard faria un bon pegue a la <b>Llargaruda</b> i cauria ja a tocar dels últims passos durs. Una fissura més <span style="font-style: italic;">rebotona</span>, amb menys canto que la Rauxa i d'aquelles que cal apretar-hi. Llàstima. Varem acabar de rebentar-nos en una via que estava muntada a la part dreta de l'Aparador.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflHIU_p00ytc6Kqm_K9krTjNoS44sOOwbRP34t2SlhnpmOqnI3PHEhxjojNXonbBlpSIqBF2mCGoqhka58eGIxNfdZqUrNRs47kn-E2FgGRpuwCr7zqqp8EurRfIjn3qpy1tszrg7hYX2/s1600/DSC00268.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiflHIU_p00ytc6Kqm_K9krTjNoS44sOOwbRP34t2SlhnpmOqnI3PHEhxjojNXonbBlpSIqBF2mCGoqhka58eGIxNfdZqUrNRs47kn-E2FgGRpuwCr7zqqp8EurRfIjn3qpy1tszrg7hYX2/s200/DSC00268.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5535367134915142642" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>Jo mateix a l'inici de Rauxa</i>.</div></div><div><br /></div><div>Diumenge de relax, entre cafès amb llet i llargues migdiades a l'autocaravana. Calia donar una mica de treva al cos.</div><div><br /></div><div>Dilluns acompanyats del Manu, l'Edu i el Vincenso anem al sector del <b>Campi qui pugui.</b> El sector per "<i>ontonomasia</i>" de Siurana, on ara si que puc entonar un <i>Mamapor</i> i dir que guardaré tot el respecte d'aquí al futur per aquest sectorÁS. Crec que varem escalfar en un 6c o 6c+ que era un 7a com una catedral amb els <span style="font-style: italic;">seguros</span> alegres, varem continuar amb un 7b a la dreta de la Cleptomania que tenia un pas de nyapes amb niu de vespes inclòs, ens varem arrossegar a la - aquí no tinc qualificatius - Cleptomania. I finalment vaig fer al segon pegue la <b>Gamba Gamba 7b</b>. Un dia/jornada força durs. No m'estranya que el del bar m'endinyes aquella frase. Feia una cara horrible.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjABiBi068aoNoUq-8xWRNPMgr0zG2AAS_ngr3MDcSTgC1ifn0KIML7s9rOwdP1D-4to380M8bnOhXSnEkbUnQpdAt-v3rBf6aAUEO_XgCGPVIDoTl_9q7WOpC42-VUKe_SnHv6BNRU-r-_/s1600/IMAG0199.jpg"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjABiBi068aoNoUq-8xWRNPMgr0zG2AAS_ngr3MDcSTgC1ifn0KIML7s9rOwdP1D-4to380M8bnOhXSnEkbUnQpdAt-v3rBf6aAUEO_XgCGPVIDoTl_9q7WOpC42-VUKe_SnHv6BNRU-r-_/s200/IMAG0199.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5535366276709859602" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>Vincenso a un 7b del costat de la Clepto</i>. <i>Campi qui pugui.</i></div></div><div><br /></div><div>Dimarts i últim dia visita al Grau dels Masets. Ens trobem en Ciurana foten-li gasto a un 7c. Ens recomana per escalfar un 6c del costat amb els <span style="font-style: italic;">seguros</span> a 4 o 5 metres, la via en té uns 30. Les passo putes però escalfo el tarro. I sense pensar-m'ho ens posem a la <b>Muerte d'un Sponsor 7b+</b>. Surt al segon pegue i al·lucinant de lo bona que és la via. Pas de nyapes al mig i pas de coco a dalt. Un bon final de viatge.</div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-15332923881807184462010-10-18T07:17:00.000-07:002010-10-18T07:21:32.224-07:00Ràbia continguda<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfIELQZ2hi1kQH1PCo4I-qYKdD1gxdyNOUrdZEA1MLgcppWZmkReSzWvhSr37uBx2OHjcitDK4b6zcmzQ0DLGSE7ILz5Vx8b-xEJ_oTyqgSYNbHQnwiTb6646TNs_g91y35Ee9i6rJzzPA/s1600/IMAG0181.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhfIELQZ2hi1kQH1PCo4I-qYKdD1gxdyNOUrdZEA1MLgcppWZmkReSzWvhSr37uBx2OHjcitDK4b6zcmzQ0DLGSE7ILz5Vx8b-xEJ_oTyqgSYNbHQnwiTb6646TNs_g91y35Ee9i6rJzzPA/s200/IMAG0181.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5529390899961635714" /></a><br />Evidentment hi ha coses que et poden fer emprenyar, i una d'elles es que et fotessin tot el material d'escalada. Però ja ús dic jo que hi ha coses que per a mi són més importants i que encara em deixen més tocat.Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-89694094421863159492010-10-03T13:56:00.000-07:002010-10-03T14:24:06.311-07:00Els cansats també escalen.Divendres estava fregit. A la feina a les cinc de la tarda establia una conversa quasi surrealista amb un company de feina. Al acabar, el cap, els braços i altres membres del meu cos van decidir desvincular-se del TOT. Vaig poder arrossegar-me fins a casa, fent un periple quasi còmic al metro. Anava <span style="font-style: italic;">petadíssim</span>.<div><br /></div><div>Un altre cop el cercle del <span style="font-style: italic;">mesocicle</span> havia tocat a la seva fi en la seva forma mes tràgica. Entrenament de blocs el dimarts, pila inhumana el dimecres i resistència curta el dijous. Quina passada em deia a mi mateix, com mola la tortura infligida a un mateix.</div><div><br /></div><div>El cap de setmana per tan s'havia de presentar quasi anecdòtic. Amb la Julia, el Ville i el Martin acordem fer una visita a <a href="http://celiavern.blogspot.com/2010/09/riugreixer-brutal-total.html">Riugréixer</a>. Tan el dissabte com el diumenge vaig escalfar en un 6b+ - podria ser 6c diuen - on els braços em cardaven un mal de la hòstia. M'ho prenc amb filosofia perquè ja se de que va el tema : quan vas petat el pitjor és escalfar, un cop escalfat la màquina pot funcionar a mig gas.</div><div><br /></div><div>El dissabte les passo una mica putes a un 7a llargot com un dia sense pa, <b>Rinovirus</b>. Surt a vista pero m'haig de posar alerta en un creuament indegut al desplom. No la cago per poc. A dalt sort que la placa de regletes et deixa descansar si t'equilibres.</div><div><br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Kctbk9kyxnabp6NYvA70x2Ft1V2hh0RSw-MpNCHExlD6Ln1U0cepDLc84M5xGcMlyIKaTT9y8NBUqYldosmEUo3BGToX3SejSMnD8O1qFjTuBq8ViyPsKSAQ0j8TpKFO_rKYdprYpVR5/s1600/p3.JPG"><img style="display: block; margin: 0px auto 10px; text-align: center; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1Kctbk9kyxnabp6NYvA70x2Ft1V2hh0RSw-MpNCHExlD6Ln1U0cepDLc84M5xGcMlyIKaTT9y8NBUqYldosmEUo3BGToX3SejSMnD8O1qFjTuBq8ViyPsKSAQ0j8TpKFO_rKYdprYpVR5/s200/p3.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523930618434770338" border="0" /></a><div style="text-align: center;"><i>Que vas creuat tros de ruc. Foto Julia</i>.</div></div><div><br /></div><div>La Julia ha deixat muntat <b>Màgic Boulevard 7c/7c+</b>, i em demana que el demunti. Pos fale, i li faig un top rope. I apretant apretant veig que surten tots els moviments a la primera, descanso unes tres vegades i em planto a la cadena. Ummm, avui aquesta <span style="font-style: italic;">pilarraca</span> sobre regletes no l'aguanto ni de conya. Decideixo no tornar-la a muntar. Un altre dia serà.</div><div><br /></div><div>Només baixar m'agafa un <span style="font-style: italic;">baixon</span> dels que fan època. Deixo a la Julia i en Ville treballant un 7b que sembla boníssim.</div><div><br /></div><div>El diumenge aprofitaré que hi ha les cintes posades a <b>Violencia domèstica 7a+</b> - variant de <b>Violencia de gènere 7b</b>. Vaig fent, surto del passet de bloc de dalt, em jugo el físic, maleixo que no recuperi, apuro i mig a vista i mig flashejat arribo a la cadena. Tate una via fantàstica !!!</div><div><br /></div><div>Em surten més pretendents pero decideixo tirar-me als treballs verticals i fer algunes fotografies. Em fan una mica de mal els colzes.</div><div><br /></div><div><br /></div><div><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhWAM9cfkQOrjARorDZkcwKP9uhFhl9860HCtGNyL9wxifTvB2XVDrYfx1u2-9xg8SC1B9f6mKTSgbXmWORTOZ4dH-YRk0HuIe0BdJ1aBtp_S_SHLx9DcnnQx3DZSwlsGWg67u30NDQbU/s1600/j2.JPG"><img style="text-align: left; display: block; margin: 0px auto 10px; cursor: pointer; width: 150px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjZhWAM9cfkQOrjARorDZkcwKP9uhFhl9860HCtGNyL9wxifTvB2XVDrYfx1u2-9xg8SC1B9f6mKTSgbXmWORTOZ4dH-YRk0HuIe0BdJ1aBtp_S_SHLx9DcnnQx3DZSwlsGWg67u30NDQbU/s200/j2.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5523931365291327778" border="0" /></a></div><br /><div style="text-align: center;"><i>Julia a Violència de gènere.</i></div>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5775996190383152725.post-6378452477467087172010-09-30T04:36:00.000-07:002010-09-30T04:39:12.354-07:00Training again<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiop2rhJ1aE3z2UnaxrmjB8nGRsbODYBqexjzsYbamsNxOUFp7cPfccd9qLXbHHfbpgDjL0HA4Kp_3eRN2bD-qP35BI6TIEJ2dvTUEhH7vTIr9dPof3I-Z17FMaEvAL6cgZjr9zcKPy-DGJ/s1600/IMAG0177.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiop2rhJ1aE3z2UnaxrmjB8nGRsbODYBqexjzsYbamsNxOUFp7cPfccd9qLXbHHfbpgDjL0HA4Kp_3eRN2bD-qP35BI6TIEJ2dvTUEhH7vTIr9dPof3I-Z17FMaEvAL6cgZjr9zcKPy-DGJ/s200/IMAG0177.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5522669565623353698" /></a>Pauhttp://www.blogger.com/profile/03551377657808048770noreply@blogger.com3