La Mussara, fissura va fissura vengo

Diumenge, després de superar la innata capacitat humana per no posar-se d'acord aconseguim fer via cap a la Mussara. Que us haig de dir sobre aquesta escola que no sapigueu. Calcari semblant al de Mont-Ral, però plena de vies amb unes regletes hyperpunyeteres. Es la primera vegada que hi vaig i la Montse ja m'avisa que aquí el grau no el regalen, que baixi les meves expectatives. Com que tinc tantes expectatives com reserves de forces decideixo no esperar res, a veure que surt.

A les 11 del matí després d'un bon esmorzar a les Borges arribem a sota la paret de l'imponent sector de Lo Soterrani, allà ens trobem en en Juanra i la Laura que estan tibant a un 6c anomenat Love Without Frointers de fissura que sembla força inaccessible. Més tard la provarem.

Per escalfar ens fotem en un 6b+ anomenat Prisioneros del deseo, 25 metres de calcari de la Mussara. Que traduït voldria dir quelcom : pilla aquesta merdeta aquí, puja els peuets allà, equilibra el cul i resa una pregaria per no caure. El Sergi la munta i ens la ven com un 6b+ 5 estrelles. Seguidament la Montse li fot un pegue i la deixa apunt d'encadenar, diu que li fotrà un altre pegue. El meu torn, la Montse em va flashejant els passos i a la que m'adono ja he fet tres quarts de la via i nomes em queda el pas mes mal parit per encadenar la via. Imagina la situació, la cinta als peus pillat d'una regleta que no farà mes d'un centímetre d'ampla i tres forats - si es poden dir forats - romos on només es pot acariciar la roca per finalment anar a espategar al cantu salvador. Tot i lluitar-ho fins la mort caic. Llàstima era el meu primer 6b+ a flash. La Montse la repeteix i l'encadena !!!

Montse a Prisioneros del Deseo 6b+, foto P.F

En Sergi necessita una mica de canya i es fot a la via Capitan Pedales, un 6c molt infernal. Amb un pas a dalt que el deixa dubitatiu per uns moments, ara si, ara no, etc .... finalment elecció encertada, per l'esquerra i encadena a vista. Esta fort el molt cabron.

Ens movem i anem cap al 6c de fissura, i li foto jo primer. Entrada guapa i uns primers 5 o 10 metres fàcils de 6a fins a la repisa, i allà começa el tomaquet. Una paret fina com un paper i una fissura al costat de més d'un pam d'ample, aixo vol dir que no pots fer empotraments ni amb el puny !!! Cal anar fent la via a l'estil Chris Sharma i tenir molta fe i molt valor. El tram de fissura son 5 xapes, aconsegueixo xapar les primeres tres. Tinc els braços cardadíssims i les mans inflades de tan manxar, intento empotrar els peus i caic. La caiguda quasi passa desapercebuda per l'assegurador, el Sergi, però em quedo a menys de mig metre de la repisa, uffff. Despres d'això xapo passo una de les cintes amb A0 i acabo la via. Mare de deu quin patir aquesta via. La Montse i el "mismisim" Sergi pateixen com uns condemnats per pujar aquella maleïda fissura.

Montse a Love Without Frountiers 6c, Foto S.B

Desprès d'això el meu cos reacciona, em sento amb més força, tinc ganes de tibar-li més. Li dic a Laura que em monti el 7a+ del costat dell 7b+ que estan provant, Todo tiene su fin 7a+. Com si el nom fos premonitori arribo a mitja via exhaust i resulta que encara no he passat el pitjor, un tram a dalt de nanoregletes romes que em deixen fos. Definitivament és la cosa més dura que he tastat mai, quina hòstia que m'ha fotut.

Fotografia de final de Jornada, S.B

Ara si, recollim trastos i enfilem cap el cotxe per anar a fer unes birres miraculoses a un bar del poble de l'Aviol. Allà en Juanra i la Laura en expliquen la majestuositat de les vies que ens esperen a Kalymnos. En Juanra va dir-me explicitament : " Uff el sector Oddisey, comences a mirar aquella gran cova i totes les vies son boníssimes. Mandangus, xorreres, col i flors, estalactites i d'aquesta manera fins acabar la paret. Agafes la guia i li fots un cop de cossa, totes les vies són 5 estrelles"