dilluns, 26 d’abril del 2010

A la segona va la vençuda.

Esque estic cansat .... no es suficient. Esque tinc les pells tocades .... anem millorant. Esque l'últim pegue m'ha deixat un bon gust de boca ... molt millor. Segons el Bou Major els escalador som els professionals liberals que utilitzem el Esque amb més fluïdesa i freqüència. Segons el Bou Major és interessant sempre tenir un repertori ampli de Esques, amb un no n'hi ha prou :( ... el Diumenge vaig tenir que buscar-ne alguns a peu de la Vianant per comentar que per avui ja n'hi havia prou.

El Dissabte varem fer una visita singular al Falcó, el dia que ens recomana descansar, descansem però només de grau. Amb la Julia escalfem a L1 de Borinot 6b+. després fem Haber pedido Muerte 6c+, després fem Pere Mata 6c, seguim amb Melisa 6c i acabem amb Bolongo 6c+. i pim pam pumi a fer un entrepà de truita al bar de Arbolí.

El Diumenge ens espera, ara si, finalment el primer contacte real amb la Vianant 7c/7c+. Tot i que ja coneixem el primer tram de baix avui ens toca etzibar-li les cintes a la via correcte. Amb la canya i amb paciència la Julia la munta, va cansada i es nota. Finalment i després de mitja hora llarga baixa un xic tocada anímicament, diu que li ha semblat inhumana. Umm caldrà veure com va el tema.



Foto pèssima de la placa de Vianant

Faig un primer tope-rope, i veient que a la placa que l'altre dia ja quasi encadeno ara no rasco ni bola m'inclino a pensar que potser avui no ha sigut el millor dia per provar aquest gegant. Be no hi fa res, arribo a la primer R virtual - abans hi havia una r intermitga que graduava 7a+ dur - i miro el primer pas del desplom, la Julia m'ha dit que era dur. Surt a la segona i arribo al descans. Agafo ànims! Després faig una pujada fins a la R força de putinejar-ho tot, nomes vull tenir una primera impressió. A primera vista penso com la Julia, sembla dura.

Torno a baixar i dedico només 10 minuts a treballar el primer tram de les 3 primeres cintes del desplom - d'un total de 6. I trec l'entrellat a quasi tot menys al pas que mes endavant serà el pas de la via. Baixo i li dic a la Julia que es dura però que es pot fer.

La Julia li fa un primer pegue real de segona i també s'estimba a la placa tendinítica - ja l'havia encadenat la setmana passada !! - i malaeix una i altre vegada el cansament. Fa també un treball previ sobre la primera part de la via i li explico com ho he resolt jo. S'en surt força be, prova la segona part i baixa encara una mica mosca, no ho acaba de tenir clar.

Jo li faig un segon toc en Tope-rope, aquesta vegada apreto més i arribo a la segona cinta del desplom amb nomes una caiguda a la placa, interessant tot el que havia somatitzat sembla factible. Provo el pas de bloc dur una i un altre vegada i al final nomes trobo una solució per no creuar-me de dits que implica agafar un cantell romo. Es el que hi ha. Executo el moviment i sembla que surt no del tot extrem. Després pujo fins dalt i començo a preparar les cintes pel proper dia. Com que em tocara muntar-la a mi amb els alejes i sense canya m'estudio la segona part de dalt i executo perfectament els moviments de les ultimes 3 cintes de de la via.

Baixo força content, tinc tots els passos resolts i el proper dia només quedarà comença a treballar la via. Tinc la sensació que aquesta via no serà un dragon kan, un cop superat el pas de "bloc" de la secció mig encadenant, encadenar serà una qüestió de fe, valor i pila burra.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Atrapat en el temps

Com en Bill Murray a Atrapat en el temps, la tornada a Kalymnos sembla que ens va portar a una fase estacionaria però que creix productivament parlant. Hi ha senyals que ho indiquem.

Dues setmanes quasi calcades, quatre entrenaments de bloc i pila respectivament. Llargs com un dia sense pa i durs com el metall. Obviant les crides a la deserció d'algunes bones amistats s'ha seguit de forma obstinada aquesta inacabable obre d'art. Però aquí també hi ha aprenentatge.

El primer cap de setmana quasi malalts de son per culpa de les sessions tiràniques de pila amb descans d'un minut que ens havien deixat literalment ko ens varem arrossegar per Gelida i per Montgrony. El segon cap de setmana pero tot i repetir violentament els mateixos exercicis tirànics semblava que el cos responia amb molta més harmonia. Comencem a treballar un projecte nou al Vermell - si !! ho sé, en tinc molts d'oberts - que per ironies del destí ens portarà a la via del costat - ja t'ho deia Julia. Varem confondre - crec - la Vianant per la Pau Barrios, pero bé ara ja està fet.

Els passos de bloc de dalt surten quasi a la primera i puc alliberar ja al primer pegue el dinamic de sortida del descans al primer xapatge del desplom i resoldre el següent gracies a la magnifica /odiosa canya de la Julia. L'arribada a R m'aterroritza però, necessito més confiança per fer els 4 metres de 6b/6c que hi ha fins a ella. La placa de baix al segon pegue queda només amb una caiguda. Molt de treball per endavant però amb bones sensacions, crec que hi passarem algunes tardes davant d'aquest esperó. I si a sobre trobem la via correcta ja serà la pera de bo.


Julia camaleònica a la No Ho Se.

El diumenge el cos encara s'ha recuperat un xic més, i aprofitem per tatxar un parell de projectes de 6b+ i 6c pendents a Gelida i fer un pegue més que digne a la No Ho Se. Això comença a agafar aire i s'ensuma que per Rodellar trencarem els cantos.

Aquesta setmana, ultima repetició. Tres entrenaments mortals més i final de cicle. La roca ens espera.

diumenge, 4 d’abril del 2010

Fent vida a Odyssey

Com si d'un altre poema es tractes aquest dijous i divendres varem seguir escrivint via darrera via els últims paràgrafs d'aquest viatge. Fent vida al més que increïble sector de Odyssey.

L'any passat vaig ser un incaut, només vaig fer una primera visualització de la part dreta del sector i vaig perdre l'oportunitat de coneixer potser un dels millors sectors d'escalada que he tingut l'oportunitat de coneixer. Aquest any finalment l'he començat a tastar tal com cal. Odyssey.

Aquest sector està situat a uns 15 minuts del poble de Masouri i té una de les aproximacions més curtes. De fet no cal llogar cap vehicle que requerixi gasolina per moure's. Està encarat al Nord-Oest i el sol no entra fins ben be entrades les 4 de la tarda i només t'atrapa la seva calda per un parell d'hores més fins que el sol va de baixa. Hi ha vies de bloc, de continuitat, de forats, amb tufes i normalment físiques; amb un to certament semblant a les del Pas de la Mala Dona. Fins i tot a vegades aquella suor oliosa de les preses sembla fer-se present.

Dos dies tibant com uns condemnats. Amb la Julia quasi 15 pegues sobre un munt de vies. El Lluís entestat amb la Polifemo 7c, on sembla que ha trobat un racó que lha cautivat al costat de la Gaia. La va deixar molt a huevo y crec que li ha sapigut greu no emportar-se aquest redpoint cap a casa. L'any vinent.

El dijous varem escalfar amb un parell de vies a la part dreta, primer amb Laertes 6a i despres amb la física Atena 6b+. Despres d'aquesta última ja anem entonats i ens fotem al projecte Daphne 7b.

El dijous li fare dues tirades a mort i en tots dos casos caure anant a R i sense poder xapar el ultim xapatge. Mho havia mirat i havia resolt força be la sortida directa per la xorrera sense problemes, pero arribant entonat a dalt els cargols m'acaben saltant. A la Julia li passa mes o menys el mateix pero ella ho fa per la dreta on hi ha cantu mes romo pero on diu que mitjançant un monodit pot xapar amb facilitat.

Jo segueixo el dia provant Amphora 7b i em costa horrors arriba a R, la trobo duríssima despres de gastar moltes forces en els pegues a Daphne, un cop a R la desmunto i decideixo que avui no es la meva guerra.


Jo matiex a Amphora, foto espectacular.

La Julia segueix gastant mes forces a Daphne i segueix caient a dalt de tot, buff quina via més puta.

Per acabar el dia jo provo a vista Calipso 7a, i tambe acabo caient a dalt on hi ha tot el tomàquet. Arribem a casa a les 10 del vespre després d'un bon sopar al Cenarrakos amb els avantbraços tocats. I la moral un xic tocada.

L'endemà tornem cap a Odyssey, tenim les cintes posades a Polifemo i Daphne resepectivament. Per escalfar amb la Julia fem Femio 6a+ i ja de seguida ens posem al projecte del viatge, li faig un altre pegue a mort i caic a dalt quan quedaven dos moviments per arribar a R. La Julia pero encadena. Bufff, boua jo tambe vull !!!!.

Fem una pausa anant a buscar el sol i deixo que la ment es relaxi un xic. Decideixo tornarho a provar pero aquest cop anire a buscar aquest maleit monodit del que tothom parla. Arribo a la ultima cinta i finalment gracies al monodit puc xapar amb condicions la ultima xapa, tot i aixo a la que m'aixeco i em queden no més de dos moviments torno a caure.... desisteixo, un altre fracas cap a casa.

Fem una mica d'autocrítica i m'intento alliberar escalant algunes vies sense tenir la presió d'encadenar, començem amb Island in the Sun 7a+ que evidentment no encadeno pero que gaudeixo com un cabro. Seguim amb Feta 6c - un dels millors 6cs del sector - i acabem amb Island Highway 6c - un altre viot super recomanable.

Tornem a arribar a casa a les 10 de la nit amb els avantbraços tocats, aquests dos ultims dies a Odyssey han sigut mortals.