dilluns, 27 d’abril del 2009

Amor a primera vista

Divendres a la tarda quan el sol ja no apreta els xais apareixen per Calders. En Lluís ha marxat de forma ràpida perseguit per la Naia per obligacions no subjectes a l'escalada, l'Oriol i jo esmercem els últims esforços a l'última via del dia Ansia per pujar 7a. Encara riu de la meva última criaturada.

Algú ha vist els meus peus de gat ? L'Oriol i en Lluís es miren, veuen que a l'últim xapatge de Barruts m'ha relliscat el peu. El noi sense peus gat aixeca el cap i em mira. Perdona, crec que per equivocació m'he posat els peus de gat teus, ara baixo i te'ls torno. Perdona nanu.

L'Oriol em pregunta el perquè de tot plegat, quin és l'objectiu de tot plegat. Jo li responc que senzillament que l'escalada per a mi es quelcom més que diversió, és un repte diari de superació personal. Tota la meva vida he actuat de la mateixa manera amb les coses que més m'han importat, les he lluitat fins sortir-ne victoriós o derrotat. L'escalada és una d'aquestes coses.

Dimarts passat amb en Par i en Salva tornàvem de Margalef, tres dies abrasadors al sector de les Espadelles només concorregut per una petita munió d'escaladors que semblen no tenir ocupació fixa. Als avantbraços m'emporto un munt de vies, alguna caiguda anant a R a Que passa Neng 7a, i a la llibreta Beta de boira 7a, a part d'un bon grapat de sisens a vista.

Volia descansar el dimecres però un email inesperat del Lluís sobre un possible intent a la via Panxa del Bou 7b/7b+ em feien desplegar les ales per fer via cap a Montserrat. Un primer pegue de primer al meu primer 7b/7b+ per veure que encara tinc lluny aquest grau, però amb la felicitat de veure com el LLuís s'enduia al limit la via fent fonedís l'abisme que havia vist en la seva forma després de la parada inusual per setmana santa.

Sort que el dijous el vaig passar fent el gandul. Tot i el cafè al migdia al bar Anna del Bruc amb el MacKey i en Pep la cosa no va anar a més, els vaig deixar fent camí cap a la Desdentegada mentres jo enfilava amb el cotxe cap a Barcelona a gaudir d'una bona migdiada.

Divendres ja li estàvem cardant hosties de les bones als avantbraços a Calders. Fanatisme en estat pur i inconsciència individual escenificada en un primer pegue a Exàmen Final 7b, sortida paranoica amb vol aeri. No m'hi sento gens malament en aquest grau. Tot i que la via no exemplifica de forma clar la gravetat del grau. Pas dur i poca cosa més. Sort que l'Oriol - que sempre toca de peus a terra - encadena Barruts 7a i en Lluís es torna a endur al tercer pegue Exàmen final. Perquè si no marxo amb les mans buides. A vegades els encadenes dels amics te'ls fas teus.

A casa els meus pares sempre que arribo d'escalar flipen. Normalment la ració de sopar es triple i si ningú no em para els peus buido la nevera. Uff quina gana. Saps que passa que demà tinc un compromís amb un potencial amor platònic Amanece que no es poco 7a+.

Despres d'escalfar amb la pendent La Daga i el Punyal 6b, tiro la corda i encaro per baix el meu primer pegue a Amanece que no es poco. Dansa vertical sobre una placa semi desplomada, resistència sobre cantu gros al principi i tècnica de regletes al final. Les emocions es disparan a cada pas, fent d'aquesta via el somni de qualsevol escalador amb ganes de superació personal. Avui però la famosa pila farà figa al segon pegue i m'hauré de conformar amb la dolçor que m'ha deixat als braços esperant que a les properes setmanes la torni a visitar. De moment només hi podré somiar.

dissabte, 18 d’abril del 2009

La panxa del bou, el vídeo

Aquest dimecres passat vaig tenir l'oportunitat de gravar algunes seqüències de vídeo de l'intent fallit d'en Lluís a la via Panxa del Bou 7b/7b+. Aquesta via està ubicada al sector de la Desdentegada, davant mateix de la Cova de l'Arcada. Via atlètica, de desplom amb cantu gros fins sota mateix de la R, on seguidament ens espera uns divertits metres finals de placa montserratina.

Tot i que està cotada inicialment de 7b, podria molt ben ser un 7b+. Jo vaig tenir l'oportunitat de fer-li algun tope i comprovar la bellesa de la via, segurament sigui un projecte a llarg termini intentar encadenar-la. De moment però us deixo amb el vídeo que he composat, enjoy it !


dimarts, 14 d’abril del 2009

L'Olla es plena de guiris

Dimarts de retorn amb els companys de sempre, Lluís i Jordi. Sortida fanàtica a les dues del migdia cap a l'Olla de Siurana, on si no?. Arribes i sembla que els ben anomenats guiris no treballin, anglesos per aquí, argentins per allà amb la veu alta i tibant com mesells a les parets seques del sector.

El Lluís escalfa amb Bourden Chuchen 6c, per muntar posteriorment Mi novia nunca me llama 7a. Jo tinc els pegues comptats, és el que té escalar 7 dies a la setmana, m'hi poso directament per conèixer la via. Monodit, bidit, monodit, bidit i tiba de monodit per arribar al cantu gros .... buf que agressiva és. Els monodits són de poc més d'uns cinc centímetres de profunditat.

Segon pegue, lluita a mor, tibada del monodit final i patam segon 7a i primer 7a al segon pegue, que bo que ha sigut aquest encadene després de no encadenar ahir a Ager el meu primer 7a+. El
Lluís per la seva banda l'encadena amb molta més soltura - como no és el lolo del grup.


Jo mateix al primer monodit i bidit de Nunca me llama mi novia, foto Jordi

El Jordi després d'encadenar Bourden Chuchen sense escandalitzar-se massa no acaba de rematar la jornada encadenant Cargol treu banya 7a pel cantu d'un duru !!!! Que hi farem a la propera segur que cau. Jo segur que no la faré, les mini preses del principi són tan abrasives que encara tinc els dits infladots !!!



El Lluís per la seva banda segueix amb la batalla a Bistec de Biceps 7b+, es veu que li falta power per enllaçar passos !!! Noi amb quatre dies toranaràs a barallar-te amb els 7cs

Amb no més de 4 hores polim la poca pila que tenim i fem mitja volta cap a Vilafranca, abans passem per Goma 2 a deixar uns gats que els vaig destrossar a la Calipso aquest diumenge passat !

Demà més !

divendres, 10 d’abril del 2009

El principi de l'eternitat, Rodellar

La rutina habitual s'ha trencat a mil bocins, l'ombra del patró temporal cap de setmana escalar i entre setmana a treballar ha relliscat precipici avall. En conseqüència el temps constant a l'ull de l'observador ha esdevingut etern per a mi.

Rodellar, Margalef, Siurana, Raco de Missa, Coll de la Barraca han passat per davant dels meus ulls en mil i una formes diferents. Acompanyades d'en Salva, d'en Piju i el Bernat o bé d'en Yasku han fet que aquests últims 7 dies de la meva vida hagi estat carregat de fanatisme, cansament i felicitat.

El dimarts passat just deixar la feina m'ajeia a la furgoneta del Salva per passar tres dies a Rodellar, aprofitant que encara no era setmana santa i el temple dels lolos estaria semi desert d'escaladors. De camí feia comptes amb en Salva, justament aquella mateixa setmana de feia dos anys endarrere havia començat a escalar. Encara recordo com en Salva em va fer pujar el meu primer cinquè al sector el Camino. No en recordo el nom, però si la petjada que va deixar als meus braços.

El dimecres a primera hora varem deixar el nou parking per a furgonetes a l'entrada del poble per passar una primera jornada que resultaria ser francament exitosa. Deixant endarrere el sector el Camino fem via cap al sector Criminal Tango, tenia feina pendent :

* Roxy la palmera 6b+ : Una de les millors vies per aquest grau, com diuen per la blogosfera val la pena només pels últims 3 metres sobre una xorrera impressionant. La fem per escalfar i cau de forma majestuosa. Es nota que porto dies descansant.

Imatge de la via Roxy y la palmera.


Agafem els petates i fem un canvi de sector, em sento molt fort i no vull deixar passar l'oportunitat d'apretar al màxim. Fem via cap les Ventanas del Mascún :

* Bis a bis 7a : A la dreta de tot del sector. Pas de bloc a un quart de via i després remar sobre cantu inhumà. Tres pegues i al tercer cau el meu primer 7a. Després de fer volar els peus al pas de bloc i quan en Salva ja no donava un duro per mi arrisco al màxim i arribo a la cadena extasiat

Escalador anònim a Bis a bis.

* Juan y Fran se nos van 7a+ : Molt més dura que la seva veïna Bis a bis, tram inicial fàcil fins a un descans sense mans al costat d'una xorrera per després sortir-ne a ple desplom i aguantar dos passos fatídics. La trobo massa dura per mi, fins i tot per ser un 7a+.

Dijous fem canvi de sector i visitem Prince sans rire, volem aprofitar la seva presumpta orientació sud pel matí i escalfar una miqueta. La jornada anterior però passarà factura, escalar Rodellar no surt gratuït pels bíceps.

* El enano de siberia 6b+ : Via que discorre per xorreres varies fins a un petit sostre on cal sortir-ne per la dreta i tantejar amb valor un aleje força inhumà fins la R. La primera via del dia i el coco ja juga males passades, surto derrotat. Ara bé la via no deixa de ser boníssima.

* Dimes y diretes 6c : Via de desplom al costat mateix de l'anterior, física i una mica dura pel grau. Cal aguantar la pila i l'arribada a la R que et deixa infladot. Cansat psicologicament m'acabo penjant de la primera cinta del desplom.

Veient el parcal i que la cosa no fa pinta de millorar acompanyo al Salva al sector Egocentrismo, vol provar Pequeño Pablo i jo aprofito per fer-li un tope rope a veure que passa.

* Pequeño Pablo 7a+/7b : Inici bloquero i pulit fins a la tercera xapa, a partir d'alla remades impresionants fins a la R. Em sobrepassa emocionalment i físicament.

El Salva sota mateix de Pequeño Pablo.


L'última jornada fem una visita al Delfin per darrera per fer dues vies noves i tornar a atacar una de les vies que ens havien quedat a la primera jornada

A la dreta del Delfin hi ha dos noves vies interessants.


* El Beduino 6c : Via de placa just al costat del Delfín, amb algunes remades i amb sorpresa al tram final. La lluito fins al final i surt a vista.

* Tu aki no has venido a escalar 6b+ : Via veïna a l'anterior, molt semblant però un pel més relaxada, molt maca. Tot i el cansament acumulat segueixo lluitant i també surt a vista.

* Juan y Fran se nos van 7a+ : La torno a provar i segueixo creien que és massa dura per mi, la part del desplom em tomba físicament. El Salva després de múltiples pegues tampoc la treu.

Definitivament sempre que surto a escalar uns dies pateixo la regla següent : un dia bo i un dia dolent. A les 6 de la tarda agafem la furgoneta i tirem milles cap al Penedès, el 7a i el 6c a vista em deixen un bon gust de boca. L'eternitat comença amb bon peu.