Bendita Vendetta

Dissabte amb una calor inhumana d'aquelles que t'exprimeixen el cervell i et fan suar fins a tenir que remar vaig poder marcar un punt vermell especial. D'aquells que no et deixen indiferent. Vendetta 7c, sector la Xina a la Riba.

Allà ens varem topar amb un tal Jordi que també s'enduia minuts abans la Jocs de Llit 7c. Ja ho deiem aquella calda era inhumana i les regletes s'escapaven com bistecs en una renió de gossos. Una setmana abans vaig caure amb la R a la cara i aquest cop quasi també, finalment vaig optar per no xapar l'escalestric a la R i tot i perdre les ulleres en el moviment vaig xapar la R.

No hi ha molta història, tres dies força espaiats, una via molt al meu estil. Bloc sobre cantu generós i morfologicament parlant més assequible pels alts. Merci Julia per gastar els teus dies de descans assegurant al petit yayu.

Potser ha sigut la cirereta d'un gran agost - d'encadenes clar - on sembla que finalment el grau de 7b comença a solidifcar-se en la meva raquítica piràmide. Sis 7bs, un 7b+ i un 7c en aquest més d'agost.

Avui per celebrar el tema hem anat a Sadernes, a fer quilometres a vista com aquell que diu. Jo he acabat fet pols i els encadenes han sigut força més tènues : Fernando Gando 7a a vista, Silenci 7a caic a la R, 100% Mambo 7b les passo putes a les ultimes tres xapes, Calandra 7a+ ja no m'aguanto.

Salut i bloc.

Guilleumes, clatellades a vista.

Agobiat amb tanta calor, amb massa feina per fer i amb poques ganes de fer-la prenc la decisió de deixar-me endur una mica per d'esdevenir. Decisió dificilment acomodable si la comparteixes amb segons qui. Sort que vaig aturar el pla inicial de fer una via amb catxarros, una visita a vista a les Guilleumes ja semblava prou engrescador.

Baixem per la canal com dos cabres embogides/perseguides fins arribar a peu de via, des d'allà divisem la Colònia Puig i el pany de paret imponent que atrau les nostres mirades.

Comença a cantar els graus de la paret principal, potser una mica massa durs per intentar-los a vista. Acabem de cargolar una mica la caminada i anem a espetegar al pany de paret següent, roca blanquinosa amb una panxa inter mitja i placa final. Vies de 30 metres o més - la meva corda de 70 i pocs metres quasi fa curt.

Nomes en sabem que els graus van de menys a mes. Pero aixo no ens fa tirar endarrere. Avui és el meu torn, em toca posar cintes.

Fem la primera via que queda més a l'esquerra, entrada de diedre fàcil i un pas de bloc duret. Caic intentant anar a buscar els bidit amb esquerra, el pas es certament bloquejador. Després la via discorre per la placa i un empetitit diedre, sense voler-ho quasi em salto un parabolt. El diviso quan el tinc a l'altura de les cames i quan ja començava a maleir alguna distància inapropiada per a mi. El Jordi al seu torn resol al límit el pas de bloc pero acaba sortint i s'ensuma que l'encadena a vista, pero al tram de la placa cau de forma incomprensible uns 8 metres i d'esquena. Ja tenim la clatellada del dia. Més endavant al mateix diedre romo on jo havia passat un ratpenat l'intentarà mossegar. Grau aproximat 6c+.

Seguim per la via de la dreta, inici més bloquero pero que es resolt gràcies a l'altura. Seguit per passos llargs i alguna xapa amb aire. Entrant al sostre trobo un pas dur, molt dur. A vista caic intentant fer un creuament sobre dos romos. M'el miro un parell de cops i decideixo no passar-hi mes temps. Pas de dinàmic per sortir del sostre i després una placa excepcional, i quan dic excepcional és EXCEPCIONAL. Grau aproximat 7b.

Ara fem la de la més a la dreta, fina fina com ella sola. I amb dos passos extremadament tendinitics sobre preses planes i romes a l'entrada del sostre fins trobar dos forats com deu mana, i allà el tomàquet de veritat. Un pas galàctic que només puc quasi resoldre una sola vegada. Grau aproximat 7b+ o més.

De tornada fem la canal ja mig a les fosques, inquietant.

Serrallonga Baby

Arribem deu anys tard nois, això ja està tot sobat., alguns sectors més que altres. Definitivament sembla que em perdut el primer tren.

Ara feia dies que no ens hi deixavem caure, les altes temperatures ens n'havien allunyat. I ara davant d'una baixada general de les temperatures i la sempre calida presencia d'en Mckey ens va fer tornar-hi.

L'Alberto s'hi va estrenar, alguns anys escalant i no havia tastat aquesta roca. El bou - si segueix apretant d'aquesta forma no hi haurà qui el pari - s'endú al segon intent la Coco Loco 7a+.

El dissabte acompanyat del Barril i en Mckey haviem fet un escalfament al desconegut sector Bisagra, una mica d'ombra i molta xafogor per adonar-me que no tinc ni puta idea d'escalar amb degotalls/xorreres. Un 6b+ i un 6c d'aquells que et fan apretar.

Sort que portava la feina mig feta i només era questió de seguir el guió escrit, m'enduc ara si la Cafè con Leche 7b. Al segón intent del dia caic estupidament anant a buscar el bidit salvador, a la tercera ja no perdono. Merci pel mètode Lluis, aixi tot és molt més fàcil.

Amb una ressaca espesa propiciada per una ingestió d'una lassanya de dimensions descomunals regada amb una mica de cervesa i una mica de paxaran anem allargant el dia, vull visitar la Gran Bóveda. Aconsellat pel Mckey provo Tu que siempre nos esperas 7c. La trobo DURÍSSIMA. No se si es que vaig cansat pero no puc fer més que anar de xapa a xapa i tinc molts problemes per sortir del sostre. Els primers tres passos de bloc els trobo exegaradment durs, l'Alberto pacient m'aguanta durant quasi una hora les mil i una caigudes on el xapa a xapa ja no funciona.

Tornem tard cap al poble, amb una sensació de cansament molt acusat. Son les 9 del vespre i finalment trobem la Julia. Diu que porta 2 hores per tots els sectors de Rodellar a veure si ens trobava, contenta m'explica que a Cavallers ha fet el tercer red point de la CRIS 7c. Felicitats Boua !!! Anem tots tres cap al Kalandraka i alla acabem de passar la jornada fent una manduca un pel menys agoserada que la del dia anterior.

El Diuemenge fem peregrinatge al sector el Camino per escalfar una mica i fer-nos un lloc més tard cap al sector les Surgencias. El sol encara està a sobre la Sayonara per tan em dedico a esperar i filmar una mica les escalades de l'Alberto, Silvia i Julia a la Coco Loco. Finalment entra l'ombra i provo Sayonara Baby 7c. Pas de remar al principi per sortir del sostre i passet a l'inici, 30 metres de cantu/PC i finalment un pas de bloc duret. Surt tot a la primera exepte el pas de baix, avui no manxo. La via es realment bonica, pero treu foc durant tot el dia i tenir una cua de "bichos" al darrera esperant que acabis no ajuda gens a poder gaudir-la. I tot i no tenir més de dos anys de vida, esta sobadíssima de peus.

Next weekend, may be

Fissures i glòria

A Veagdes la gloria esta més aprop del que et penses, a vegades prendre riscos és l'opció. A vegades .... els ocells fan cagarades !!!!

Visita fanàtica a Cavallers amb la Julia, el Javi i l'Ori. La Julia encadena i es treu presió de sobre - pero com cony t'aguantes d'alla !!! - i treballa projectes només aptes per a qui sap escalar. Jo segueixo amb la tonica dels ultims 15 dies i segueixo encadenant. Aquest cop sota el paradigma del moviment de fissures, per deu quins viots !!!

Ingravids el video, noves motivacions

Caps de setmana de pujar i baixar escales, de gravar, pujar la momieta i tornar a baixar, agafar el cotxe passar per barcelona i acabar el mini-stage a

sant llorenç. Finalment encadenaments, nous graus, noves vies i sobre tot molt poca presió, gaudint a cada pas, a cada dinàmic i destrossant les pells

amb aquesta humitat. Pegues tetrics d'ultima hora amb vols sobre la boira .... i al voltant d'aixo cuinant el video de la skyline entre la Momia i la Momieta.

Aqui en teniu un boci.

Ingravids, skyline from Pau Freixes on Vimeo.