diumenge, 22 de novembre del 2009

Com passar-ho be sense encadenar

Amb les mans encara brutes d'arrossegar metres i metres de corda demano l'últim cafè del dia a la mateixa Via Laietana de Barcelona, necessito reposar i relaxar-me. Encenc un cigarret i faig un clop llarg del tallat, la cuinera m'observa tota pensativa. Segurament creu que vinc de currar, d'alguna obra on hi treballen sud-americans set dies a la setmana. Potser no m'acaba d'ubicar.

Tot i que durant la setmana anterior vaig utilitzar una tècnica negacionista per entaforar el meu possible cansament en el lloc més llunyà dels meus pensaments, el mister ja m'alertava que aquesta setmana seria dura, molt dura. Dissabte només després de fer els meus primers passos amb la Julia, el Miguel, la Ioulieta i la Montse i el Sergi al Mal Pas, vaig tornar a aflorar allò que tan lluny havia enterrat. El cansament estava present i amb més força que mai.

Vaig optar però per deixar-me endur i gaudir el màxim de totes les vies que pogués fer. I certament l'elecció va ser la correcte, gaudint en definitiva d'un dels millors caps de setmana d'escalada dels últims temps.

Al Mal Pas no vaig parar d'escalar. Escalfant de forma pausada en un 6a+ tècnic i preciós a l'esquerra de tot, apretant a un V+ a la dreta. Treballant el cap en un 6b rabiós de degotalls cabrons alertat per la Montse, provant de blocar a un impressionant 6c de desplom que vaig gaudir dues vegades i finalment caient a un 6c+ a l'últim pas tot i el flash amigo de la Julia.

Genial, feia temps que no gaudia d'una escalada tan poc fustigadora internament, sabia que estava venut des d'un bon principi, acceptar-ho de primeres va ser el millor camí que podia elegir.

A la nit amb la colla varem descobrir l'amabilitat del refugi del Coll de Merola. Un sopar increïble, un lloc per dormir quasi idíl·lic i unes 10 hores fantàstiques de descans tot i algun esglai fora de guió.

El diumenge volíem anar a la Vena a tibar una mica, però les nostres forces estaven a anys llum dels nostres estats d'ànim. Tot i això alguna sorpresa agradable :

- Muy bien Pau ya has encadenado algo - Comenta la Julia
- Buff pero quin 6a+ més dur tia - li responc
- Pero si es 6C - m'alerta

Després d'escalfar anem a la Vena i intentem tancar vells projectes, i el que sembla més a l'abast és l'Espantaocells 6c+ - 7a com una casa al meu poble. Pujo per equipar la via i caic al pas clau, descanso, xapo i arribo fins dalt. Cagun la puta, l'hauria d'haver encadenat perquè al segon pegue aniré molt nerviós i acabaré caient un cop superat el pas complicat.

La Julia per la seva part em dona una lliçó de que cal fer per encadenar una via quan vas massa petat.

3 comentaris:

uasunflower ha dit...

un buen finde, gracias por el flash amigo y las cintas en
espantaocells, la siguiente vez ya toca a ti d encadenar!!!

Anònim ha dit...

Molt bo aixó de fer 6c´s pensant que estas fent un 6a+...

Espantaocells haura d´esperar...

Miguel.

Pau ha dit...

@uasunflower no te preocupes a la que vuelvas de belgica me lo podras retornar poniendo cintas en el Falco :) como són muy cortas !!!


@Miguel es lo grande de la escalada, a ver si me pasa con un 8a