Hawai, la dimensió desconeguda.

Dissabte i com ja va essent habitual vaig sortir a escalar amb el fiera del Lluís, l'objectiu era molt clar fer una repassada a la dura escola de Font Rubí, anomenada localment pel Coll de la Barraca. Hi ha molta rumorolgia sobre aquesta escola, que si el grau esta massa apretat, que si les vies son uns maleïts inferns, que si els seguros estan a quinta forca - ara si Sergi - etc .... de fet l'únic que puc dir d'aquesta escola es que es potser el millor que hi ha al Penedès.

Ja fa dies que estic apretant molt el limit del meu cos, no fa n'hi un any que vaig encadenar el meu primer 6b, no fa ni un parell de mesos que vaig encadenar el meu primer 6c i a cada sortida m'encaparro amb algun 7a, i aquest cop no podia ser una exepció. Amb unes agulletes terribles dels dos dies de plafó, i ja portem quasi 2 mesos, em poso com objeciu una via de anomenada Hawai.

La Hawai és un dels 7a típics i històrics del Coll de la Barraca, 20 metres de via amb dos passos de bloc, un a 5 metres del terra entre la tercera i quarta xapa i l'últim a sota la cadena que pot estar al voltant del 6c i 6c+. El demés no pot anar mes enllà del 6b o 6b+. Tinc forces amics que porten ja alguns anys foten-li pegues i encara no l'han encadenat, en Lluís mateix em comenta que ell va necessitar més de 10 intents en mes de 5 dies diferents per apuntar-se un punt vermell.

Com que sóc una mica brutu escalfo muntant la via, al baixar en trec dues conclusions : una que es una via duríssima i segon que la puc encadenar. He tret els dos passos de bloc. El primer a 5 metres de terra implica fer una pujada de canyes a l'altura de la panxa per desfer-se d'un petit gran sostre i anar a cercar amb tota la calma del mon - per no perdre l'equilibri - un invertit precari que t'ha d'ajudar a rebotar a cercar el cantu salvador. El segon pas t'arriba quan estàs exhaust però que pots relaxar mitjançant un descans previ, cal blocar amb un invertit pujar peus fer un rebot a un bidit precari i llançar-te a un lateral força bo.

Jo mateix afrontant el pas clau de la Hawai

Descanso mitja horeta i li torno a fotre un pegue, nerviós perquè crec - equivocadament - que puc treure el meu primer 7a encaro el primer pas clau després de la tercera xapa i caic de forma previsible, descanso i trec el pas - hòstia quina mala llet. Faig el cor fot i em dic que no passa res, i em poso com objectiu arribar a la R sense descansar i mastego adrenalina fins el següent pas, l'encar-ho i torno a caure - cagun tot -, descanso i el torno a treure. Projecte fallit altre cop !



Veig que el meu cos esta fent figa, i prefereixo deixar estar el tema, avui segur que no la trec. En Pijoan la prova de segon i certifica que es una via molt mal parida, però aprofita per muntar-me el 7a del costat anomenat Quo Vadis.

Germana de la Hawai la Quo Vadis només té dos passos de bloc i tot el demés no passa del 6a o 6a+. Però aquí ja fracasso estrepitosament, em sento incapaç físicament de passar el pas de bloc del sostre i haig de fer un A0 per poder seguir. Definitivament estic esgotat. Tot i arribar a dalt decideix-ho que aquesta era l'última via que faré avui.

En Lluís certifica que avui no es un gran dia i després de tres intents a Escència Vital 7b+ la deixa per fer alguna prova a la Kiowa. Un altre 7b+ impressionant del sector Solarium del Coll de la Barraca. El cansament però fa presència al seu cos i tampoc no aconsegueix encadenar-la.

Kiowa,7b+ al sector Solarium del Coll.

Abans que sigui fosc enfilem el camí de tornada i fem via cap a Riudebitlles, fem petar la xerrada i fem volar la imaginació amb els encadenes que ens esperen pel proper pont a Montgrony.