Calders m'atonyina

Sempre que vaig a Calders torno com si els grans de la classe m'haguessin clavat una panadera de la hòstia, però amb la moral alta d'haver fer un paper digne. Avui panadera i la moral pel terra.

Visita nadalenca per terres bagenques amb en Lluís que surt d'una grip que la deixat tísic. El dia és de sol radiant amb una temperatura més que excepcional. Semblava un dia tremendu per encadenar, fins i tot el temps ens acompanyava.

Ja havia llegit que a Calders s'ha d'anar-hi amb humilitat, que el conte de la lletera val més deixar-lo ben guardat. Jo com soc tossut com una mula i sóc amant del risc, ahir ja comptava botelles, i entre elles hi havia el Panxacontent 6c i La Bèstia Parda 7a. Doncs ni l'assa ni la bèstia, cap a casa amb el sarró buit.

Escalfem amb el 6a del costat del Panxacontent per pujar de forma seguida al cony d'espina que fa temps que tinc clavat. El Panxacontent és un d'aquells 6c que et posa les idees a lloc, no pots ser cagadubtes. Dues primeres xapes de bloc i amb uns passos que no pots improvisar - com a mínim jo - i una tercera de pas hiper llarg. Quan surt d'aquí la via es deixa dominar, aixo vol dir que has de tirar de romus una bona estona fins la cadena :)

Ja li he dit al Lluís, no hi gastaré mes esforços que un pegue i d'aquesta manera fins el dia que em jubili - si segueix aixins la cosa serà aviat. Dit i fet, caic al tram de la segona a la tercera xapa i baixo.

La Bèstia Parda és un 7a que anteriorment havia estat a 7a+, me'l miro des de baix i la línia és maquíssima, si surto del cony de laja crec que la puc treure. Arranco, i em miro com funciona el primer pas, finalment bloco a un tridit precari per anar al forat bo, xapo la segona i sense pensar-m'ho em llanço al canto intermig per fer un rebot a la laja i aguanto la porta com un campió, talonejo i xapo tranquil·lament. Descanso i trec el seguent pas, que per a mi em sembla més dur perpò no impossible. Juas això esta tirat, i a partir d'aqui m'arrossego per un conjunt de romos fins a la R i em deixen esgotat. Baixo i penso, ummm potser si que la puc fer. Segon pegue i la porta s'obre tan que em caic, malaeixo els meus ossos i els dels altres, m'arrossego fins dalt i baixo emprenyadíssim. Estic fos.

El Lluís que està en fase de recuperació després d'una grip que sembla vinguda d'algun vaixell pirata del port de Barcelona de mitjans de segle X, munta Ànsies per Pujar un altre 7a. Li foto un pegue de primer i patapam, no soc capaç de resoldre els dos únics passos de la via. Y sigan pasando !


Per acabar un servidor fa el cuc - si si el cuc - a la Bèstia Parda per desmotar-la. A les 5 a casa i entrepà de morcilla que la gana apreta. Demà serà un altre dia i m'espera una matinal a Subirats.

Salut i a tibar-li bous, només desitjar-vos a tots molta més sort i força que la que he tingut jo avui.