Fanatisme a la Cúpula

Dies complicats per a escalar, la pluja sembla que s'ha desbocat completament i mig país està sota una llevantada d'escàndol. Però quan el fanatisme apreta sempre es pot escalar, com moltes vegades el Lluís em recorda plogui o nevi sempre hi ha algun desplomazo sec i preparat per trepar.

Dissabte al matí ens trobem amb en Jordi que està de re entrada després de l'estiu al Franken i el Lluís per anar a l'oest, allà on els mapes del temps donen bon temps. El primer objectiu es la cova Disblia a St Llorenç de Montgai però veient que la boira i les baixes temperatures ens poden jugar una mala passada fem un canvi de plans i fem via cap a Vilanova de Meia, objectiu La Cúpula.

A les 12 del migdia, després de dues hores de cotxe, ens plantem sota el gran desplom de la Cúpula. Impressionant sector de Vilanova de Meià amb unes vies que són senzillament del millor que he vist mai. Un desplom de 20 metres on predomina l'escalada atlètica i una mica bloquera. Grau mínim a dins la cova propiament dit, 7a+/7b.

Jordi al principi de El Rei del Mambo

Com que no hi ha molt a triar degut al meu grau haig de centrar els meus esforços a El Rei del Mambo. Una de les primeres vies que es va equipar en aquest sector conjuntament amb la Llima del 4, inicialment cotat com a 7b i ara semi decotat a 7a+. Dos passos durets i tot el demès cantu impressionant i resistència a tope.

El Lluís i el Jordi li foten un parell de tientos per escalfar i em cedeixen el privilegi d'escalar una de les millors vies que he pogut tastar mai. La via té dos passos força durs, un entre la primera i la segona xapa i entre la quarta i la cinquena. Aquest últim pas l'intento resoldre de forma infructuosa mitjançant llançaments però el tacte inhumanament fred de la roca no em permet tancar la ma en el moment precís, em salto el pas i gaudeixo dels cantus inhumans que té aquesta via fins a la R. Brutal!

Jo mateix abans del pas clau, foto Lluís.

Fer aquest tipus de vies, que estan força lluny de les teves possibilitats, t'ajuden a visualitzar quins són els teus límits i què cal treballar per a superar-los. Definitivament em falta resistència, molta resistència. El segon pegue a la via va ser desastrós, els xapatges els feia al límit i els braços s'obrien en canal.

El Jordi per la seva part prova El Rei del Mam 7b+ i flipa amb colors amb el pas de bloc del mig. No sap com resoldre'l, és inhumanament llarg. El Lluís també la tasta i certifica que com a 7b+ està una mica apretat. Pero com que no en tenen prou i encara tenim unes hores de llum el Lluís també munta Cupuladors 7c. A aquesta ja si posa millor, li veu color i va treien tots els passos, el proper cop que tornem serà el seu objectiu.

Jo per acabar la jornada faig un tope rope a l'inhumà El Rei del Mambo i la desmonto, tot el que no va al sac va a l'avantbraç. Dit i fet, destrossats com unes mules de càrrega fem via cap al bar del poble a recuperar una mica de forces.