Te de roca, Vermell del Xincarró

Com moltes altres famílies escaladores aquest primer d'any el vaig celebrar escalant, i crec que no vaig ser l'únic que voltava pel Vermell del Xincarró aquests dies. Amb en Sergi i la Montse, companys habituals, enfilem cap al Vermell a les 11 del matí, una hora relativament aviat si tenim amb en compte les circumstàncies.

Passem de llarg el sector esquerra després de la pregunta del Sergi - Pau tu no volies provar, l'Alta Mar ? Uff es pura resistència ja tindré temps a les tardes de primavera. Seguim i anem a petar al sector central, el que queda enmig de la Sessió Digital i el Vianant. Al matí quan jeia al cotxe i esperava els companys ja havia fet una ullada a la guia, li havia fotut l'ull a un 7a anomenat Te de Roca, 6 cintes i no més de 15 metres. Ha de ser bloquero que t'hi cagues !

Dit i fet, ens el mirem i fa pinta de tenir unes tres primeres xapes durilles, el que vindrà després ja ho haurem de veure. Escalfem tots tres amb un 6a del costat per recordar com les gasten aquí. Foradet, peuet i equilibri .... sempre costa reenganxarte a la roca Montserratina.

En Sergi, voluntari com no n'hi ha d'altres, ens munta la via i ja avisa que hi ha seqüència de bloc però que creu que ens pot sortir. I li foto canya, pim, pam, pim, pam i a la segona xapa ko. Collons quins bloquejos, vinga tornem-hi : bidit romo amb dreta, ufff, rebot amb esquerra a un bidit un altre rebot a un bidit encara més precari amunt amb l'esquerrera i lanze amb dreta a dalt, bua no m'ho crec ni jo pas de bloc resolt. Segueixo amunt i certifico que la via s'ha acabat després del pas de bloc, al següent pegue li foto canya. La Montse la prova i no para de proferir insults i gemecs, diu que això es massa dur i que els forats aquests són dolents com ells sols, no cal que m'ho diguis noia !!

Jo mateix abans del lanze que no calia fer, atenció al bidit de la dreta. Foto Sergi.

Vinga segon pegue, pim, pam, pim, faig la seqüència de bidits, fins al segon rebot i pillo malament el bidit de l'esquerra i no em deixa encarar el lanze, cagun la mare del tano !. M'ho penso i trec l'ultim pas sense que tingui de fer el lanze pujant el peu a una merdeta de res, baixo i la torno a provar, resultat desastre.

Despres del lanze amb cara de patiment, foto Sergi.

De mentres el Sergi prova el 7a+ del costat de l'UltraBox, que resulta que farà dos mesos vaig muntar pensant que era un 6c. Avui la provo en top i encara la trobo més infernal, però definitivament jo no puc escalar en top - algú més li passa això de no poder escalar en top?. En Sergi treu la seqüència dura, arriba a la cinquena xapa i cau de forma incomprensible quan ja tenia mitja via feta! Nano haurem de menjar més sopes.

Relat curt i ras d'un començament d'any típic d'un fanàtic de la roca.