He seguit la meteo tota la setmana, i qualsevol persona amb dos dits de seny no hauria n'hi donat dos duros per escalar aquest dissabte, de fet tots els meus amics d'escalada es varen quedar fent el manta a casa. Jo i els companys del rocòdrom varem ser mes perseverants i moguts per una fe agnòstica varem creure que potser seria possible. I d'aquesta manera va ser :P
A les 8 del matí i després de fer una petita reunió a Palau Reial recullo l'Eloi i la Natàlia i enfilem amb el cotxe destinació el bar Anna. Tothom esta força nerviós i no les té totes amb el temps, fem un cafè mes o menys ràpid - tot i els problemes de dissipació d'algun got de cola cao - i fem via cap al pàrking de Can Jorba.
Unes 15 persones, i sense cap gos !!!, fem camí cap al sector central. Allà el Toni, amb les seves malles llargues, està equipant cinquens a tort i a dret. Ni les primres gotes de pluja semblen espantar-lo i a crits de Vinga, vinga a trepar mobilitza al personal. Que si un arnes per aqui, que si un casc per allà i en menys de dos minuts la paret està repleta de gent del rocòdrom amb ganes de tibar-li fort.
El personal pren la paret literalment parlant, foto Leo
Un grupet veient el panorama i al crit d'això està a petar, fem una petita aproximació al sector del gronxador, també anomenat columpio, on ens esperen un bon grup de parets verges - de persones es clar. La cosa pero no pinta molt be, el temps es amenaçant i no para de ploure. L'Eloi, la Natàlia, en Ricard i en Ruben em miren i esperen alguna decisió per part meva. Finalment, tot i no portar les botes d'aigua, els monto un V+ una mica punyetero del sector central i COMENCEM A ESCALAR !!!.
Les cares d'entusiasme ho diuen tot, foto P.F
A partir d'aqui ja no parem, que si ara aquesta que és un 6a+, que si ara aquesta altre és un 6b. A mida que anem equipant el temps va canviant i de cop i volta el sol fa acte de presència. Brutal la sensació, fins i tot per uns moments puc quedar-me amb samarreta de màniga curta. Tots escalem, assegurem i per sobre de tot difrutem.
Mes tard ens tornem a reunir amb el grup principal, i ens trobem la Maribel que li ha fotut un pegue a l'Ancestres. El Jordi que està més fort que el vinagre em diu que es un 6b, i la guia diu 6c+. Be es igual, li foto un pegue de segón i m'hi deixo les mans, els avantbraços i per acabar-ho d'adovar les ulleres. Es una via bastant infernal, ja l'havia provada i la selgueixo trobant duríssima. En Ricard també li fot un pegue i tasta la duresa de la roca, pero fa una bona pujada.
Com que el nivell de fanatisme no disminueix, acabem la jornada a la paret mes soleiada fent uns quants pegues a un 6b+/6c - així no hi haurà disputes - que té una entrada una mica bloquera. Que si ara manxo per aquí, que si ara atrapo el bidit aquell, despres giro les cames i finalment vaig a un bolo mes romo que la presa 467 del plafó del rocódrom. Vaja que tots plegats acabem de rebentar les poques forces que ens quedaven i fem via cap a la Masia de Can Jorba, en Jordi i el Toni ens tenen preparats un parell de sorpreses.
Reunió al final de tot buscant objectes perduts, foto J.C
Sempre he sentit que despres de fer un esforç físic cal fer estiraments, i això precisament es el que haurien pensat en Jordi i en Toni. Per acabar ens fan carregar un boulder - si si un boulder - a una furgoneta. Poca cosa, unes 15 plantxes de 50 kilos cada una. Uf desprès d'això ja em sento més estirat :). Sort que després ens recompensen amb un pa amb tomaquet, unes birres i una llarg de foc que podriem dir que no té preu !!!!
Un brindis per les nostres vides, foto J.C.
Fem petar la xerrada, comentem les vies fetes, expliquem acudits de funcionaris, parlem de les ulleres i les lentilles, de les baixes laborals expedides per futurs metges .... de mil i una coses que ens permet gaudir del millor moment del dia.
Fins la propera
3 comentaris:
Jejeje molt bona crònica!!
M'agradaria si em puguessis dir el nom de la via de 6b que quedava al costat del 6a+ "accessible" sense nom.
El millor, les cares pel matí, que no donaven un duro per poder escalar!
Molt bo el blog! Puc sentir com es transmet l'emoció del moment: podrem escalar, no podrem...
I moltes gràcies per les fotos!
Eloi m'he deixat la guia amb els trastos a casa els pares :), jo diria que no te nom conegut i veig que la gent d'onaclimb no la treu ressenyada pero t'ho miraré el proper finde
Natalia, ens va costar decidir-nos pero un cop decidits no hi havia qui ens pares :P
Publica un comentari a l'entrada