Tenim tres hores per endavant i masses xorreres per escalar, per tant anem directament al gra. En Lluís té deures pendents amb Tormenta cerebral 7b+/c,15 metres amb un desplom dels que marquen època. Al tercer pegue el Lluís ens ensenya que el principi d'incertesa de Heisenberg és un fet no només a l'univers de les partícules si no en el món de l'escalada, pq ? doncs per aquesta senzilla raó : crònica apassionada d'un encadene que va existir i no va existir.
Va tiu que que fot una rasca que t'hi cagues aquí, a veure si la treus i anem al solet de Viatje a Venus. Surts amb les dues primeres xapades que si no això es dispara i ja veig fent de crashpad improvisat. El Lluís encara el primer pas volant les cames amb les dues mans fent pinces a les dues xorreres inferiors, ai ai ai que això fa mala pinta, segueix amunt i arriba al cantu/bolu de la dreta que el permet xapar la tercera cinta i "descansar". Bloca a l'esquerra i xapa amb nanosegons la quarta xapa, bua tiu ja ho tens vinga amunt. Tira cap a la dreta i xapa la següent, ja està ja ho te ara només li queden un parell de xapatges de 6b/c com a màxim. Fa el pas cap a la última cinta i després de xapar no sap si aixecar el peu dret o esquerra per fer el pas final cap a la R, estarà pensant si pagar-me el sopar o una birra. Arriba a la R i un pinçament neuronal l'impedeix pensar amb racionalitat i decideix apostar pel tot o res, i m'estira la corda per xapar la R fins que aquesta es bloqueja i el tira endarrera. M'entres cau sento com diu CORDA i jo reacciono desbloquejant l'EDYY i després de més de 6 metres de caiguda el gran, molt gran EDYY es torna a bloquejar
Jo per la meva banda no penso tornar a petar-me a l'espantaocells. Tot i tenir uns col.legues de terres reusenques que em conviden a provar-la prefereixo provar noves coses, diguem més relaxades. Com ara Que la Força t'acompanyi 7a de 15 metres més dur que la pedra. Li fotu un pegue per montar-lo a veure que tal. Que si ara bloco aquí, ara bloco allà, ara xapo en precari, ara ja no tinc forces .... total un parell de descansos i el pas de baix sense sortir per tan millor desmontar.
Com que encara no n'he tingut prou em foto a la via del costat anomenada Viatje a Venus - fent un símil amb l'aparell reproductor femení - un altre 7a que t'hi cagues. Igual que l'anterior però aquest cop fent de robocop i pinçant xorrera amb dreta i xorrera amb esquerra, a mitja via ja em salten els cargols, total que arribo a dalt i deixideixo demontar, tot això em va una mica gran i el sol ja s'esmicola a l'horitzó.
Amb la feina per fer i els braços com llonganisses fem via cap a Campdevànol, uns pintxos unes birres i una sessió magistral del Barça ens ajudarà a recobrar forces per l'endemà, la desconeguda escola de Corones ens espera.
A les 10 del matí arribem a peu de via i tenim tot el dia per endavant. Una escola regletera, tècnica i semi desplomada ens espera. Per escalfar en Lluís prova Sopars de duru 6b+ amb mala bava i amb una línia sinusoïdal que mareja que fa por. Jo em poso al 6a+ del costat que es deixa fer i només té un pas una mica tonto al final.
Lluís pensant Corones m'esborrona, foto P.F
Volem començar a moure el cos i al costat mateix tenim Leiv Motiv un 7a que sembla, a primera vista, força assequible. El Lluís la munta i les passa putes, té dos passos de bloc molt emprenyadors que et tomben. Ondi tu com les gasten aquí. Jo no passo de mitja via, tinc un pinçament neuronal que fa por.
Veient el tema baixo les expectatives i m'en vaig a fer un 6c de fissura del final de tot, al costat d'un 6a. Sense voler ser massa catastrofista em baixo a tres quarts de via i aprofito que tinc uns nòrdics de dos metres d'alt per dos metres d'ampla que proven la via del costat perquè em tornin les cintes. El Lluís per no ser menys li fot un pegue de segon a un 6b+ que volta per allà, la cosa no està per tirar cohets i val més no temptar excessivament la mala sort.
La travessia pel desert segueix immutable i amb visos de no canviar, sort que el barça està que se surt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada