Allò que sembla ingestionable a primera vista

Vaig estar 10 anys jugant a futbol semi professional i mai vaig tenir cap problema físic important. Quan alguns dels meus companys queien jornada darrera jornada per diverses tipologies d'afectacions físiques relacionades amb la praxis continuada de l'esport, un menda només patia els dolors i blaus que produeixen les puntades dels contraris en els camps de sorra - que no és poc.

Vaig tornar de Kalymnos amb una lleugera molèstia a l'esquena, darrera de l'omoplat dret sentia com xisclava algun enllaç muscular a mesura que escalava. Després del cap de setmana a Albarracín i d'alguns lanzes de més, aquesta petita simptomatologia es va desplegar amb més intensitat que mai.

Després d'una setmana quasi parat vaig intentar escalar aquest divendres passat a Gelida, escalfant amb un 6a+ de la dreta que encara no tenia encadenat vaig tornar a notar les punxades. Tot i això vaig continuar. Al 6b+ del costat la cosa ja va anar a pitjor i entre xapa i xapa anava cridant de dolor, unes punxades que em feien gemegar com un nen petit. Al vespre, un cop a casa vaig decidir que era el moment de començar a tractar de forma seriosa aquesta incipient lesió amb Voltaren.

L'endemà al matí havia quedat amb en Sergi, la Montse, el Paco i la Anna per anar a escalar a Mont-Ral. Vaig llevar-me relativament be, el dolor havia s'havia reduït eufemísticament a danys acceptables. Calia però ser prudents.

Un cop vaig plantar-me davant de les parets, vaig seguir un recorregut ascendent en els graus, impropi de mi. Vaig escalfar de forma continuada en un 4+, un V, i un 6a ..... el mal semblava que havia desaparegut. Volia tibar un xic més, i aprofitant que el paco deixava semi montada Por a Volar 6a+, li fotia un pegue per veure com es comportava el meu cos. Vaig sentir alre cop les punxades, una darrera de l'altre en cada moviment pels 20 metres continuats de forats de la via. No se si això seria l'excusa perfecte, però un cansament va recórrer de dalt a baix del meu estat d'ànim.

Com que soc cabut com una mala cosa, i gestiono pèssimament les situacions que són de lògica absoluta - segurament un Vulcanià no s'hauria deixat endur per les emocions - vaig tirar-me de dret al suïcidi físic, vaig seguir escalant i pujant de graus però sense encadenar res.

Avui havia quedat per escalar a Montserrat i no m'he pogut llevar, un dolor horrorós que anava del pit fins a darrera l'esquena m'han deixat tombat, només l'escalfo de les mantes i de les 3 hores llargues de dormir extres l'han mitigat. Sóc conscient que l'ombra de la lesió deambula pel meu voltant.