Només arribar a Kalymnos varem decidir gastar el primer dia en aquest magnific sector, era el més allunyat dels que volíem visitar i calia aprofitar que teníem el cotxe de lloguer. Més endavant i enamorats de la morfologia d'aquella roca el tornaríem a visitar esperant que alguns dels degotalls principals s'haguessin assecat. Missió impossible amb el tamany que tenen i la quantitat d'aigua que es filtre en aquestes dates.
El sector de Ghost Kitchen està separat en tres zones, la de la dreta formada per vies de forats i continuïtat i verticals. La zona central formada per una placa semi desplomada d'on neixen de forma aleatòria degotalls que formen bolets amb una semblança extraordinària a fantasmes que intenten sortir del pany de la paret. I finalment la zona de la dreta amb vies de slab. Nosaltres varem visitar els tres sectors en els dos dies que varem ser-hi, només el mullader d'algunes de les vies centrals i les costums locals d'encendre foc a primera hora del matí ens varen deixar un regust amarg de boca.
Panoràmica del sector central i esquerra de Ghost Kitchen, es poden observar algunes zones mullades
Varem començar fent un tast a les vies més fàcils del sector central per tal d'escalfar amb condicions i essent cauts davant de 8 dies d'escalada.
Talon 6a - Via de slab que trenca la dinàmica del sector, de passets finets fins a la última cinta on cal fer al final un pas d'equilibri i intentar no caure de lloros al xapar la R. Prescindible, surt a vista amb més problemes dels previstos
Achilles 5c+ - Semblant a la via anterior i evidentment prescindible, excepte si el que es vol es senzillament desentumir els cossos de les hores d'avió del dia anterior. Surt a vista.
Veient que aquestes vies surten una mica dels nostres plans inicials en Pijuan i jo decidim fotre'ns de cap a la joia de la corona del sector central.
Dafni 6c+ - Via semi desplomada, amb dos descansos sense mans sobre bolets gengants que agrairem enormement. Entre bolets, passos força llargs entre xorreres i petits degotalls i amb els paravolts una mica allunyats. Faig un primer pegue per muntar-la i veure com les gasten aquí, realment és una via molt maca, però dura. En un segon pegue i després d'un exercici titànic de força i psicologia l'encadeno, brutal.
Montse a la part mes delicada entre descansos de Dafni.
Totes les altres vies estan molt mullades i en Sergi i la Montse ens diuen que les vies del sector esquerra són impressionants de bones. Ens movem i anem a veure com les gasten.
Joy in the garden 6a+ - Forat, forat, forat ...... i despres de mil forats la R. Impressionant dels millolrs 6a que he fet a la meva vida, un 10 de via. Surt a vista.
Resista 6c - Ja m'avisen que aquesta és la millor del sector esquerra, i realment tenen raó. Tota la via es una seqüència de ma-peu sobre forats immensos amb un descans d'empotrament de genoll en un forat encara més gran, flotu i surt a vista.
Sergi a Resista aprofitant el descans d'empotrament de genoll.
Per tal d'intentar fer algunes de les vies mullades del sector central tornem a repetir cinc dies mes tard. Ens trobem que una de les vies ja es pot fer, no sense arriscar-se a topar-se amb alguna xorrera mullada.
Totenhansel 6c+ - Pas finet a l'entrada i després festival de xorreres fins arribar al descans mes obvi de la via a dos xapes de la R. Em recorda a Viatge a Venus de Montgrony en alguns trams per més apaivagada. Cal dir també que està metrallada de paravolts, propi d'algunes vies de Kalymnos. Surt al flash després de cinc dies d'escalada i força al límit tot i ser molt més fàcil que Dafni.
Pijuan al descans anterior a xapar la R de Totenhansel.
Parasitos 6a+ - Via de slab al sector dret, prescindible surt a vista.
Marxem un pel decebuts de no poder provar alguna via més, fins i tot haig d'abandonar un malló a Remember Wadi Run 6c al topar-se amb la xorrera principal totalment impracticable. Potser no seran els millors 6cs del món però son senzillament increïbles, visita imprescindible !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada