Tornen les maraques

Quan va dir-me que no estava fi, que encara es notava tocat de la sessió de Cargolaire vaig respirar alleugerit. No entenia com podia arrossegar aquelles tiretes - aka agulletes.

El dia posterior m'havia arrossegat del sofà a la cuina i de la cuina al sofà. Em feien mal els avantbraços, els tendons i les pells enrogides mostraven un clar desgast. Potser aquest constipat/grip que havia pertorbat ja a tots els companys de feina i que en el meu cas s'havia instal.lat de forma perpetua, no ajudava a poder gaudir ni sentir-se fort.

Volia acabar l'any de forma suau, sabia que la meva forma física estava lamentablement tocant fons - s'hem reprodueix la mateixa cantarella cada 2 o 3 mesos. Sabia però que amb el Lluís si li deixava triar lloc acabaria apretant on molt poca gent sembla que vulgui apretar. Dit i fet, el divendres mano a mano varem passar el dia al Cargolaire.

Varem escalfar amb un parell de 6bs a bloc, crec que es deien Vanguardista i Maleits Diners. Dues vies que t'ajuden a interioritzar el que es cou per aquí. Seguim el dia fent un parell de pegues fanàtics a Aznar Mort 7b. El Lluís després de superar el pas llarg amb un lanze del tipus Krieg und Frieden cau anant a cadena. Per la meva part el pas de baix executat via mono-pinça em surt relativament més assequible, tot i aixo pillo després. La via et deixa literalment Mort.

Seguim el dia fent un pegue de reconeixement a la Cargolaire 7b, sortida de sostre molt semblant a la Bestia Parda i després tres passos de bloc força atòmics. Pujada de canyes i lanzes estratosfèrics. Segueix la via cap a un esperó una mica suïcida on no xapes fins tenir el cantu més humà. Dura.

Acabo el dia fent/intentant a vista un 7a de l'esquerra de Aznar Mort, m'equivoco i llanço sobre un romu magnesiat fins a l'extenuació. El "bo" era el següent. Resultat, zero patatero.

El dissabte encara estava tocat de l'atronadora sessió de bloc al Cargolaire, semblava que un camió m'hagués passat per sobre. Però el futur immediat passava pel Coll de la Barraca, calia passar pàgina.

Degut a compromisos familiars varis, jo fotia un bot del llit a les 7 i poc del matí. Calia estar a les 9 a peu de via per fer una bona matinal, aquest cop també amb el Lluís. Més tard - molt més tard - apareixeran el Cristian i el Ruben.

Escalfem al tipic 6a+/6b per posar-nos directament a un 7b a l'esquerra de l'Essencia Vital, pas de bloc d'inici i després regleteig amb passos psicodèlics fins a la R. Al segon pegue caic a dalt, al pas. Vaig fregit.

Amb el Lluís muntem una via que no fa ningú al costat de la Kiowa, a la guia està de 7a+ pero els dos acceptem que ronda el 7b+ i de bloc. Pas de bloc a sota duríssim - segons el Lluis 6c+ o 7a de bloc. A mi no em surt i al Lluis li queda poc. Despres la via durant 4 xapes no et deixa respirar, amb peus precaris vas tirant de regletes. Queda pendent.

Acabo la jornada intentant arrossegar-me fins a casa els meus pares, no estic ni per conduir. No m'aguanto els pets.