dilluns, 24 de gener del 2011

Contracturat

No se si va ser al caure de la R de la Rush, aquelles poques centèsimes de segon van passar eternament. Un cop tibat de la corda vaig respirar. Aquella caiguda no passaria desapercebuda.

Les ultimes dues setmanes d'entrenament havia notat una punxada a les lumbars. A cada dominada m'havia de controlar aquell dolor. Per sort va anar decreixent. Fent-se més lleugera.

Dissabte però en els creuaments finals de la Ben Petat i després de caure a la última xapa vaig tornar a notar la patacada. La via era només una mica més aprop, vaig ser capaç de resoldre el xapatge de la travessia de baix les tres vegades. Vaig poder encadenar virtualment les ultimes 6 cintes de la via. Només hi havia un problema : les tres xapes del mig em deixaven fregit.


Cursa desesperada de dos fatigats, Oriol i jo mateix.

A Montgrony, el diumenge, vaig intentar escalar amb molta precaució, els moviments massa estridents m'afligien una punxada al múscul dret de la meva espatlla. No volia precipitar-me, vaig deixar la Annant amb Croses per un altre dia i vaig preferir provar la Angie. No se si va ser pitjor el remei que la malaltia, vaig tornar a fer un parell de saques al pas clau de la via que van atonyinar una mica més la meva esquena. Una hora abans a la Pati pel pati, vaig apretar més del que voldria per encadenar i també vaig baixar tocat .... no acabo de prendre la mesura a aixo de tenir mesura.

Avui finalment he aplicat una mica de Voltaren a la zona afectada, espero que amb tres o quatre dies desaparegui el dolor. Haure de rumiar si vull tornar a fer els creuaments violents de la part de dalt de la Ben Petat, segurament no és la millor solució a hores d'ara però no ho puc evitar. Cal picar pedra.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

ei pau! El meu blog el trobaras googlejant aritjols i heures. Si vols les ressenyes originals les trobaras a lanochedelloro rebuscant una mica ( roca roja-clot boixar).

La ben petat només és qüstió d'insistir i tenir paciencia...bastanta.....fins que els astres stiguin aliniats.....ja voràs com si segueixes així te la treus en breu segur....

jo la somni làbandono per un temps..n'estic tip.

apa..cuida't l'esquena

uri

Pau ha dit...

Eps Uri, ara li fotre una ullada. T'aviso per fer una expedició al clot a veure quan et va be ..

La Ben Petat, tens rao es questió de picar pedra fins el dia que toca ... llastima de l'esquena que no se si i podre tornar aquesta setmana :(

La Somni, deixa-la resposar i tornes d'aqui a un temps i la faras teva !!

Vinga salut i a seguirli tibant BOU.

TRanki ha dit...

A cuidar-se!

Si caus realment a dalt...ja la tens...simplement estigue't una estona més al repòs i la claves bowwww.

Al senglar vaig apendre dues coses per optimitzar reposos:

*Fisic: no eternitzar cada mà...millor reposos de 5-8 segons per braç, per no acumular acid làctic
*Hiperventilar-se una mica abans de sortir, calmar-se i amunt...
*MENTALMENT et sents OK, surt i punxes..quan et sentis OK, deixa't una mica més, per relaxar-te, l'ànsia és dolenta en aquestes vies. CONEC unapersona que li havia de mentir..li cantava els 20 minuts quan en realitat feia 10/15 que reposava....a la LOURDES va trobar un repòs brutal i s'hi estava més de un quart d'hora!!! La va fer, per cert...entrenant simplement voltes a la cupula del güell...

endavant bow, torna-hi i fes-la.

PER CERT, a la vira abans de començar el mur difícil pots fer un "TRICAM" amb el colze i el braç...poses colze al terra, palma de la mà al sostre i tires cos cap al costat oposat de la mà...fas poca força i pots estar-hi una estona...no sé si a la BENPETAT o la SOMNI hi havia algú que posava un o dos genolls i es quedava suelto...prova-ho!

Sort bow

Pau ha dit...

@Tr merci pels consells :), pero crec que encara falta una mica per tenir la via al "dedillu", quan caigui despres del pas ja sera questio de pegues :)

Per cert mira't el correu :) salut bow i a seguir tibant per Calders !!