dimarts, 26 d’abril de 2011

Terra trucant a feivalor.....

De cop i volta els patrons hivernals son substituïts gradualment per la generosa i elàstica jornada lumínica, creixent cap al seu màxim zenit ampliem orgàsmicament els dies d'escalada. Dies de molta roca i poca "blogada", quan el cos et demana escalar no pots parar. Dies eterns, benvinguts.

Els calendaris van quadrant i els projectes d'estiu s'hi estampen de forma inamovible, cal començar a posar-se en forma. Treballar els punts febles. La pila esdevé, el bloc i la resistència es treballen a copia de sang i la suor. Quan el grau es torna inflexible i el cap et juga males passades buscant aquella mirada compassiva per tornar als forats de Margalef cal dir-se A poc a poc, bow. A poc a poc .....

Tot està per fer

El tema de Calders estava mig premeditat, feia dos anys que no hi treia com qui diu el cap i sabia que en algun moment m'hi hauria de posar. Algun moment hauria d'aprendre a escalar a aquella escola. Algun moment hauria de poder compartir moments amb els companys més avesats a aquell entorn.

A cada jornada, a la tornada el discurs victimista i més nenaza - stop trolls - s'amagava un xic més. Des del primer dia vaig comprendre i fer-me meva la idea que allò s'havia de prendre com un procés necessari, on calia habituar-me dia darrera dia, via darrera via a la gestualitat dels moviments, a la eficiencia i a la pura coreografia Calderenca.

Tardes amb en MBI, el Jordi, el Lluis o be el Felipe el Lolo. Tot començava amb un escalfament premeditat : enderrocs 6b i la dels Xais 6b+ per passar-me seguidament a les series descontrolades a la de la Terra 7b/7b+ i finalitzant les forces a la Radicals LLiures 7c/7c+. Amb algun tast introductori a la Gravetat Zero 7c/7c+.

Crec que no va ser fins a l'últim dia d'aquest primer stage on ja vaig escoltar el meu cos parlant la mateixa llengua que la roca de Calders. Vaig flipar com flutava per la Bestia Parda 7a+ posant cintes o com feia quasi sense despentinar-me a la més que "asediada" de la Terra. I com finalment la Radicals s'aprova una mica més .... pero de moment només una mica més.

Un primer stage, esperant un segon assalt després del descans de setmana santa.

Braços lactats, la compressió del dèbil.

El difícil camí del pupil descontrolat no només passa per Calders, un cop oberta la temporada a Rodellar ja ens hi hem deixat caure dos llargs caps de setmana. Aquí la idea es retrobar el camí de la pila sobre el desplom i seguir jugant amb parets que guarden similituds calderenques com Egocentrismo o be Aquest any si.

Com si d'un plat de llenties es tractes, es repetia el mateix discurs. Cal fer espai al caparró per aprendre a escalar, cal prendre mesures/mètriques noves a la compressió entre el braç i la cama. Cal baixar el nivell de lactació en 3,2 1 !!!!

Allà comencem a provar i sentir que graus que farà un any a Rodellar estaven a les antípodes comencen a apropar-se tímidament. I tot i no emportar-me la Trilogia - EL Sici, Aquest any si, Soldados de Salamina 7b+ - com els bows del Joel i el Wey, com a mínim m'emportava el primer dels capítols, després d'un asedio descontrolat. I fornicava passos a la cruel i fanàtica Pequeño Mateo 7b+ - amb un bloc de 6C tranquil·lament - o deixava amb bon gust de boca la Nanuk 7c.

Qui no plora no mama

Entre tant masoquisme algun viatge a Margalef per donar vidilla a la llibreta d'encadenes, ni que siguin SOFT sempre ajuden a fer passar millor la pedra per la gola.

Finalment i quasi sense despentinar-me m'apuntava Antològica 7c - potser millor de 7b+/7c - o feia posant cintes - provada anys endarrere quan era foll- Fenoman 7b, que una decotació de 7b+ a 7b no seria pas creadora d'una controvèrsia.

Seguirem informant des de l'òrbita marciana, feivalor.

1 comentari:

Aleix ha dit...

Així m'agrada bow, que reemprenguis la escriptura! ara només hi falten algunes fotos... ;)