diumenge, 11 de gener del 2009

Ressaca i encadenaments al Vermell

Diumenge rarot, rarot, rarot. Ahir després d'una retirada a temps del casament del Sergi i la Montse anava a fer nones amb l'estomac marejat del vi, el cava, els calçots i els habanus cubans - viva fidel cabrones. Resultat de l'equació : ressaca tonta, tonta, tonta.

Quedem tard amb en Lluís i la Martina a Riudebitlles per fer camí cap a Montserrat, destinació el bar Anna. Allà ens trobem una bona tropa, Oriol inclòs - bona re entrada company. Decidim que farem un Vermell, a la paret de la sessió digital que el Lluís la te a huevo i ja no li vindrà d'un altre 7b+ al sac.

Arribem a peu de paret i sorpresa, un solaco com no es veia des de feia dies ens permet despullar-nos de pit i acariciar la calor del conglomerat, si es que això de la temperatura rotpunk no ho entendré mai. El Juanra la nit anterior entre birra i birra em deia que si els abandonava avui havia d'escalar a muerte, bufff el problema es que la ressaca és un veritable handicap per escalar a mort.

L'Oriol que està de tornada a les parets em demana si podem anar a la part més dreta del Vermell, fins ara desconegut per mi i que té algunes vies molt interessants.

Escalfo amb Escaladores con cara de atracadores 6b que actualitzat surt a 6c, buff per escalfar es una mica dur, les primeres cinc cintes són de patiment, no surt al primer pegue però surt al segon després d'uns moviments agònics entre forat i merdetes. El meu primer 6c al segon pegue :)

En Llopart munta Fina Y segura 6a, força bona i molt més relaxada que la del costat, força cantu i només un petit passet una mica dubitatiu, surt a vista.

Seguidament, i amb la panxa ja revoltada del tot provo per decisió unànime Condon Relleno, fins a la R1 6b i fins a la R2 6C. Trenta dos metres molt bons força semblant a la mítica Petrel però molt més relaxada, només té un pas tonto a dos xapes de la R2 que si l'aguantes bé ja tens la via feta. Surt a vista, primer 6c a vista ? doncs no com ja imaginava ara l'han decotat a 6b+ i crec que merescudament, tot i això és la via més interessant del sector que he pogut fer.

Miraculosament la meva panxa millora i fem una visita ràpida a Te de Roca, 7a de bloc i que havia provat fa un parell de setmanes. Dos pegues i no l'encadeno, llàstima perquè realment és molt fàcil i només cal aguantar dos rebots de bidit per encadenar-la!

Curiosament no em trobo molt cansat i encara podria fer un parell de vies més però la gana apreta i fem via cap a l'origen de tot plegat, diguis Bar Anna.

4 comentaris:

jclaramunt ha dit...

Bones Pau!
Primera vegada que em poso en el teu blog! Molt bones les cròniques!
Riudebitlles, vols dir al costat de Mediona? és que hi tinc familia...
El Vermell, hi vaig poc sovint però m'encanta!
Salut i a tibar-li!

Pau ha dit...

Bones J - jordi, josep :) - merci pel comentari, jo també he visitat alguna vegada el teu blog !!!!

Escolta el mismismi riudebitlles que esta al costat de mediona, que per cert m'havien dit que s'ha reequipat força tota la zona de mediona, en saps quelcom ?

Salut

jclaramunt ha dit...

Jo fa molt temps que no hi vaig a escalar...vaig més sovint a veure la familia i a entaular-me que a grimpar.
Però no fa massa vaig veure un blog on hi ha força informació, sembla ser que és d'un equipador de la zona.
Ets de per allà tu?

Paso link: http://elblogdebermu.blogspot.com/2008_09_01_archive.html

Pau ha dit...

Ei merci pel link, ara li he diexat un comentari a veure si m'hi porta un dia :)

Si si soc de Riudebitlles, està a 20 minutes de Mediona