Una mica de tot

Com aquell que ara pica de molts plats pero que no s'acaba de decidir per quin tiar, aquests dies s'ha fet una mica de tot pero res especialment significatiu, o poder si ?

Mira que la fase anticiclònica començava el dijous fent 3 intents ineptes a un projecte que ja no es ni projecte, és una astella clavada al cul. Aquell dia no només vaig oblidar de resoldre el pas de bloc de la No Ho Se a Gelida , vaig oblidar-me d'escalar. Anava atablat amb la afternoon session y anava amb el cohet al cul. Les preses són males conselleres.

El divendres ja mes tranquil m'enxampa una tormente d'estiu anant cap a Montserrat, també sortia amb el cohet al cul de la feina per intentar clavar el meeting amb en Mckey. Tenim sort i tot i el mullader ens arrisquem a arribar a la Piula. Per les bones o per les males tot mullat i impracticable exepte el 7c i un 6c+ de diedre. Escalfem i engalomem a vista el 6c+ i equipem el 7c Yo Soy Reborde. En Mckey ja el tenia provat i el volia treballar una mica més, faig un parell de tops i el primer encadeno tota la seccio de dalt i en el segon tota la secció de baix, exepte el pas de sortida al descans. Placa exepcional de passos llags sobre monodits i bidits "bons" amb passos dinàmics que et fan portar el xivato de power sempre encès, vaja una preciositat de via.

El dissabte com que la Julia ha tancat messocicle vol començar a treballar de nou la Vinanant, a recordar-la diu. A mi també em fa gracia, a mes espero que ara ja estigui seca !!! Escalfem com podem en un 6a de placa d'aquells que tan odies i que no entens com no et van fer aburrir l'escalada anys endarrera. La Julia em deixa montadet el projecte, per fer-li un top. Encaro la placa, paso els monodits, arribo al descans, surto al desplom, encaro el pas de travessia, FAIG EL DINÀMIC desncanso sobre el dinàmic encaro el pas de bloc i caic ..... recupero faig el pas de bloc sense problemes i caic sortint a la primera barana, respiro profundament i em planto a R. Cony aixo no està tan lluny.... a partir d'ara ja puc anar de primer.

El diumenge ja força rebentats fem una visita llampec al sector - en veu baixa - de la Selva a Camarassa ( buff per deu quin GRAN sector ), escalfem com podem en un 6a+ BRUTAL que em torna a recordar com son de bones aqui les vies i que poc sobades estan. Compartim escalades amb una diva de per aqui i el seu acompanyant que ens teledirigeixen de forma magistral per les diferents vies, fins anar a topar amb Shere Khan 7c+, de la qual només us dire que potser es de les millors vies que han passat per les meves mans, i no s'em va donar gens malament.

El dilluns .... a treballar escoltant a cada glopada d'aire com els meus tendons es queixen un darrera l'altre.

La famila bosquiman per Rodellar

Algún titular havia de posar bous. Tot el sant diumenge foten la conya amb el Edu i la Julia sobre les propietats miraculoses de unes suposades pastilles per aprimar m'han donat la idea de bosquiman - era d'aquesta forma Edu ?. La segona part ja té més a veure amb l'escalada. Un altre cop i amb majúscules RODELLAR, dos dies fanàtics i egocèntrics entre el desplom del boulder del John i el desplom de Egocentrimos. A part d'una visita fugaç el diumenge al camino no ens hem mogut d'allà.

I això que tots anàvem mes petats que que el cavall del dolent, jo el divendres pegues fanàtics amb en Mckey a la Vendetta, al tercer engalomant l'últim dinàmic però abandonant per falta de dignitat i fe. La Julia amb un altre meso cicle a sobre. I l'Edu, doncs l'Edu venent aparells pel cor, que també cansa cony.

Al Ego s'ha fet el que s'ha pogut i el que s'ha volgut, ens emportem a la butxaca la Porque 7a+. De pas ultra fanàtic - llegeix bloc aqui - i de posar-li carinyu a la R. I el diumenge també apuntem la nena petita del sector de 8 a 14 7a. Entre una i l'altre gastem un parell de pegues -dignes ? - a la Pequeño Pablo 7b sense discussió i que de aquí poc tindrà la fama de ser la via més polida de l'Univers conegut.

Per cert l'Edu ens el van facturar el Lluis i en Jordi que ja portaven 3 dies marejant la perdiu per Rodellar, i tatxant vies per qui i per allà.

Jo a la part final de la Pequeño Pablo, foto Julia

Agafant aire a la Riba

Quan estàs al centre del huracà i s'embla que t'estas apunt d'ofegar, encadenar un os dur o projecte històric és com agafar una glopada d'aire fresc. Com deia el Lluís ahir podria haver sigut el meu millor dia d'escalada - i això que ell s'endú en top al tercer pegue la Jocs de Llit 7c, esperem que tingui raó i això només sigui el punt d'inflexió a una bona collita.



Finalment ha caigut Amanece que no es poco. Com m'ha costat encadenar aquesta obra mestre i cotada només de 7a+, per mi EL 7a+. Via de pila amb algun pas de bloc a mitja via on la seva linia sembla que toqui tots els estils possibles, cantu, regletes, sostret i tot amb un petit desplom continuat que et posa els braços com botifarres. Curiós que el primer cop que arribo encadenant al sostre l'encadeno, diuen que allà t'hi pots passar una vida caient.


Despres amb el Makey provo Vendetta 7c, i el deixo força força be. Ja tinc ganes de tornar-hi, el problema serà trobar dates. Ens espera Rodellar, Margalef i probablement el retorn a la Vianant.

Viots, aigua i psicologia

Divendres a última hora amb la Julia varem fer una afternoon session al més estil Pere, sortir a les 6 de la tarda tocades de Barcelona per arribar a peu de via a les 7 de la tarda. Només era qüestió de provar la desconeguda/famosa Policieros Secretivo, l'epicentre del petit sector Secretivo.

Per deu, quina via més brutal. De lo milloret que he provat últimament. Un 7b tens de baix fins dalt, on vas sempre pillant cantu més o menys bo sobre una placa semi-desplomada amb un final sorprenent, tres passos de bloc que van de menys a mes que et tomben. Llàstima que el degotall de dalt estigues moll, tot i aixi li varem poder fer tres tocs per carni en menys de dues hores. Esperarem a que s'assequi i després baixarem cap a la Calavera.



El dissabte la Vianant encara era molla, els monodits de la placa un pel humitosos, els dos primers passos del desplom xops i la travessa amb tots els bidits traient aigua a dojo. Al final tot i passar-hi el raspall va quedar una pasta de magnesi força fastigós - faré neteja no patiu. Tot i això li acabo fent 4 tops per acabar literalment destrossat, en els dos primers encadeno la cota de 7b i caic fent la travessia de bidits on el mullader m'escup en les dues ocasions, també m'impedeix fer el dinàmic amb garanties. Aprofito per polir alguns moviments a dalt. En surto una mica decepcionat i molt cansat.

El diumenge fem una altre visita a cala Montse, ens trobem els de sempre. Ens pregunten per la Busca Brega - ja som locals ? - i la titan s'emporta al primer pegue del dia la via. Jo per la meva part m'arrossego a dos 7a+ del costat, Anastasia i Por las Hierbas. Estic en declivi total.

Aquesta setmana descans i a agafar piles pel divendres vinent.

La INSERSO per Rodellar

Avui repassant les fotos pensava que poder no n'hi havia per tan, a primer cop d'ull vaig pensar que no valien una merda. Però encara hi havia quelcom "ensenyable".

Com havia arribat a la penosa situació de convertir-me en part integrant del grup com escalador a fotògraf oficial era fàcil d'explicar : Una Lumbàlgia d'última hora m'havia deixat fora a de la convocatòria.

Cal dir però que probablement i a favor meu - be per alguns jugarà en contra aquesta irracionalitat - la dita lumbàlgia va aparèixer per culpa de la multitud de "saques" voluntaris que vaig propiciar a la meva ja refotuda esquena el dimecres passat a la Vianant. Qui sap si això no va salvar-me de representar un refotut estat de forma lamentable.

Júlia, Sergi i Lluís, tres en un.

Be la qüestió es que en Sergi, Montse, Josep i Julia es van fer un fart d'escalar - alguns més que els altres . Acompanyats en alguns moments pel Mackey - alies Bou Major - i en Lluís. Aquests últims només en tinc noticies seves de la lluita encertada/desencertada a la Soldados de Salamina 7b+ al sector Vaso Comunicante - alguna noticia més LLuis ?.

Lluís a la preciosa Soldados de Salamina

La Julia va apretar de valent a la Juan y Fran se nos van, a la Porque i a la Caprichos de Lujuria. I per les noticies que en tinc n'ha tornat envalantonada per passar-hi alguns dies.

El Sergi de mentres va fent rutina, on sembla que el 7a+ a vista s'hagi convertit en la seva rutina habitual. La Montse per la seva part apreta en algunes vies de segon i es queixa de la ja massa obstinada ingratitud dels desploms de Rodellar - cal posar-hi fe i valor.

En Josep, tècnic com una mala cosa, pasa bones i males estones. Bones mentres els braços l'aguanten i dolentes quan se li obren les mans a la Roxy la Palmera. Ni el bassal de sang a peu de via el va fer tirar endarrere.




Jo per la meva part el diumenge encara vaig poder trepar una mica, amb molt males sensacions - hi ha empatx d'ibruprofè ? - i amb moltes ganes de tornar amb més energia i forces.