Repassant el que ha sigut aquest any

S'acaba l'any i seguint una mica la tònica d'altres blogs voldria compartir amb vosaltres algunes reflexions i conclusions sobre aquest últim any 2009 a nivell personal i d'escalada ( i de conjunció no de disjunció )

Recordo perfectament que vaig acabar l'any 2008 amb 6a+/6b com grau a vista i on el màxim grau encadenat era 6c+, ara bé només tenia dos 6c+ i en els dos casos van caldre una quantitat aberrant de "pegues". Tot i això com que ja era una mica cap quadrat recordo perfectament que perseguia el 7a com una fera ferida i que aquests en tombaven de forma depressiva.

Durant aquest nou any 2009 les coses han canviat molt, tot i que segueixo sent una mica maldestre en la meva tècnica com a mínim he evolucionat cap a millor. Això ha provocat que els meus peus de gat pateixin menys i haver pujat de grau. Acabo l'any deixant el 6c+/7a com grau a vista, encadenant 7b en el dia i provant projectes de 7b+/7c.

Però el grau no és la millora més improtant que en destaco d'aquest any, si no el nombre d'encadenaments. L'any 2008 potser podia apuntar un total de 10 encadenaments on només 2 d'elles eren de més de 6c. Aquest any he fet un mínim de 70 encadenaments on més d'una trentena son de grau de 6c en amunt. Aquest crec que es un dels factors qualitatius que marquen una clara tendència positiva en la forma d'escalar.



Pero clar no tot han sigut bones noticies, aquest any m'he tornat a lesionar. He estat parat quasi tres mesos. De la mateixa forma que l'any passat la lesió no ha sigut derivada directament de la pràctica de l'escalada. I per mes mala sort els mesos que he estat parat han sigut els de l'estiu.

Per aquest proper any em faig els següents propòsits. El primer es intentar deixar el grau 7a com a grau a vista, el segon es tenir una gama interessants de 7b/7b+ - Garretes, Mossa, Fenòmen, Discrodia, Yihad, ... - encadenats. I el tercer propòsit pujar el meu grau màxim a 7c.
Potser us pot semblar quelcom descabellat però sóc conscient que si segueixo treballant de forma dura - entrenaments constants com ara - aquests propòsits no han de quedar massa lluny.

Bona entrada d'any Bous.

L'art del moviment

En Miguel torna a enviar-m'he una genialitat, un video d'en David Graham fent el FA de Coup de Grace. Impressionant el conjunt de moviments : rítmics i d'una bellesa extraordinària. No us el perdeu !!!


Watch Dave Graham "Coup de Grace" in Sports | View More Free Videos Online at Veoh.com

Rush project

Primeres imatges de la galàxia Rush, Julia Titan en acció. Fotos de l'Oriol.

Primer pas galàctic

Encarant el segon pas galàctic

Xarop de bastó

Un, dos i tres .... patapum. Un, dos i tres patapum. I d'aquesta manera fins a tres cops i al final m'he quedat del cantu romu de la Mandragora. I el més dur no es fer el pas de bloc, es posar-hi !!!.

Jornada una mica desesperant a Siurana. Vaja que es d'aquells diumenges en que un Japo anomenat NoseQue t'entabana perquè l'asseguris a no se quin recoi de 8b i li dius que esta massa to far. Al final l'enrredo perquè li monti el projecte de la Julia, Mandragora 7b+. El veig pujar molt suelto al noi, i baixa tot cofoi ... serà que a via no es tan dura ? Un,dos i tres .... patapum. Un, dos i tres .... patapum. Joder Julia això és una carnisseria.





Tot i això el dia havia començat força bé, be del tot no. Però força bé. Quasi m'emporto el meu primer 7a a vista però em salto una de les regletes claus un cop superat el pas a la Remena. Llàstima pq un cop caic la faig d'una tirada fins dalt.

Ahir però varem estar tibant sota un fred de dimensions descomunals a l'Agulla i després de la rigorosa patacada a la Discordia faig un primer pegue de primer a la Rush. On deixo inaugurat el projecte per a les properes setmanes o mesos.

Didier Berthold torna a l'atac

El Miguel que es un pou de connexament m'envia un altre vídeo del suis Didier Berthold practicant altre cop la disciplina de la fissura i els friends. No us ho perdeu.

Didier Berthod (Return To Sender) from godkonstantin on Vimeo.

Working class

Amb les granotes de feina i sota un cel amenaçador aquest matí dirigíem els nostres esforços cap a la màgica muntanya de Montserrat. Esclavitzats per la tirania del cansament fèiem camí lliurement cap a l'Agulla del Senglar.

Ara poder feia uns dos anys que hi havia tret el cap, per veure com alguns dels meus companys i intentaven algunes vies que en aquell moment semblaven inhumanes. Una gran placa semi desplomada de característiques quasi inaudites a la pedra montserratina projectava una desena de graus impossibles.

Fa uns dies llegia amb especial atenció el post del Tranki sobre les vies de l'Agulla. Tornava a escoltar els noms de la Rush i una via anomenada Discordia. No vaig dubtar ni un moment, calia fer-hi una visita.

Un dissabte delirant per terres Siuranenques i amb el primer 7b al sarró m'havia deixat tocat. Podia decidir entre baixar grau o dedicar el dia a treballar algun projecte, no vaig pensar-ho ni un moment era el moment de tornar a l'Agulla del Senglar. No va ser difícil de convèncer a la Julia.

Demà els innocents 7b, Foto Josep

Allà ens trobem el Joan i l'Enric, no hi ha ningú més. Ells dos i una inesperada nevada ens acompanyaran al llarg de tot el dia.

Escalfem al 6b del diedre, aquell on el que acabes escalfant és el tarro. Una via alpina i de treballar amb diedre. És el catalitzador per muntar moltes de les vies de la dreta. Nosaltres l'utilitzem per desplegar l'arsenal de cintes a la Rush i la Discordia.

Discordia, 7b, 7b+ o fins i tot 7a+. Via de continuïtat, de pila de la bona. Unes primeres 4 cintes rabioses però no inhumanes que et fonen i on després recuperar sobre els forats de dalt es torna una feina quasi titànica. La provo per sota i caic anant a la 4 xapa, un pas de bidits i de regletes et tomben si vas tocat. Després 4 cintes de cantu inhuma on els braços s'obren com flors de primavera i on cal lluitar amb algun aleje dels guapus. Arribo a R i penso que això és un monstre de l'endurance. No se perquè, però m'ha recordat a un 6b - salvant les distàncies - del castell. Un segon pegue m'acabarà d'ensenyar que aquí cal venir fort i fresc.

Discordia, foto Josep.

La Julia treballa la Rush 7c. Com que és gata maula troba el mecanisme per plantar-se als passos de dalt i treballar-los, un cop a baix em cedeix el torn. Els primers metros són d'una bellesa impressionant on el cos es mou de forma rítmica sobre preses acceptables fins trobar una primera barana roma on cal sortir rapid i creuat. Un cop fora d'ella flotes fins arribar als passos galàctics. A partir d'aquell moment una conjunció de micro bidits i micro regletes t'ensenyen l'únic camí possible. El problema ? triar de forma adequada la seqüència i aguantar-ho. Via de treballar, on t'has de fer un croquis mental i fer-lo teu.

El Josep per la seva banda segueix treballant al limit i quasi s'emporta Tom Sayer 6c, fent de les caigudes un hàbit en el seu saber fer. Cavant i picant pedra.

Corba, monodit fàlic ?

Sempre ens quedarà el Falcó.

Ses coses no són fàcils per ningú,
dins d'aquest iglú
tan descongelat
tanta longitud
tan ple de finals
tan privat de tu
....
(Antonia Font, Dins d'aquest iglú)

Si els objectius que ens anem posant al llarg de la nostre vida es fessin realitat d'un dia per l'altre les nostres vides serien amargament llargues, planes i buides. L'individu té la necessitat de cavalcar de forma desenfrenada per una multitud de camins que s'entrecreuen de forma infinita, formant un graf d'infinites emocions.

Si algú m'hagués preguntat dies endarrere on hi havia els millors 6cs de Catalunya hauria dubtat en contestar-li, li hauria respost de forma ambigua. Avui i dins del meu curt coneixement li respondria amb certesa que al Falcó trobarà probablement les millor línies d'aquest grau. El dissabte baixant de La millor de ... 6c al·lucinava de com algú havia parit una línia amb aquestes característiques i li deia a la Julia que allò que estava a punt d'escalar podria deixar-li petjada. De la mateixa qualitat però potser encara més increïble la Trenca'm els pinyos 6c+. Un altre tresor que hauria d'estar a la llibreta de qualsevol escalador. Una recomanació, aneu al Falcó i feu tots els 6cs.

Però a vegades cal picar pedra i fotres de cap. Uns metres a la dreta dels 6cs s'aixequen uns viots que si no vas a la guait t'apallissen física i psicologicament. Amb la Julia ens posem a Jinja i per moments dubto de si aquell monstre és un 7b i a mitja via li demano a la Julia que revisi el topo per veure que no estigui en quelcom més dur. Ella diu que no i jo segueixo pujant metres i metres amb passos de bloc inhumans amb els seguros a la quinta forca. Avui encara mirant les ressenyes i el número de xapes dubto, crec que ens varem posar a Sofa i vidu 7b+. Quedarà el consol d'haver resolt tots els passos i arribar a R. (Amb alguns cabells blancs de més, segons el Sergi)

A Arbolí però hi ha altres tresors, a la part esquerra de Can Simiru un petit pany de paret ens amaga un 7b+ 3 7as de cinc estrelles tots ells: Alambrado sea dios, No m'enganyis més, Agua de Fuego i la impressionant SuperCrack. A la nit anterior però no se si vaig caure a la marmita de conyac i una embriaguesa es va apodera de mi. Com el llop assedegat de sang una impaciencia s'apodera de mi, repeteixo una darrera de l'altre totes les vies del sector - amb alguna repetició - caient en cada un dels pegues . Acabo literalment destrossat. El panorama podria ser desolador però un somriure d'orella a orella s'amaga darrera de la meva cara. Em sento afortunat de poder provar tot aquest grapat de vies en una sola tarda. El Sergi s'endú a vista un parell d'elles i la Julia s'emporta SuperCrack amb un pegue de mutant.

Volant peus a catacrack, foto Josep.

Dilluns al matí encara amb la son darrera de les orelles i amb el dolor metàl·lic característic que emeten els meus tendons fem una escapada a la més que visitada escola de Siurana. Allà acabarem el dia al sector de Can Toni Gros maleint a l'equipador de Demà els Innocents 7b on hauré de calmar els principis de taquicàrdia amb una bona dosi de xocolata de la Julia després de baixar. Cony en un final de placa de 6b+ i 10 metres només 2 parabolts ? Si algú pot racionalitzar-me aquesta bestiesa li estaré agraït. Sort que al costat i per prescripció de la Montse faig Antaviana 6c+, una via orgàsmica i com poques.

Arbolí que te vi. El dimarts tanquem jornada al petit sector de l'ermita. Vies curtes i explosives on acabo els últims cartutx encadenant Zarpas 7a. Si assequible, però per dies com els d'avui aquestes vies les trobes igualment inhumanes.

Indian Greek, semblant a una pregària

Genial vídeo i d'una producció immaculada d'en Renan Oztur, com diuen a Videoclimb sort que es va deixar la càmera de fotos.

Like a Prayer from renan ozturk on Vimeo.