Fas cara de cansat ... va etzibar-me el cambrer del bar
Íntim de Cornudella. Era evident que els dies ens estaven passant factura, ja no només a les nostres vermelles pells si no també a la nostra canviant fisonomia. Era dilluns, el poble s'havia mig buidat i només quedàvem quatre gats. Aquesta nit ja no podríem gaudir del matalàs de l'autocaravana de l'Edu, hauríem de tornar a maltractar les nostres esquenes a la disciplina de l'Opel.
A les primeres nits quan encara no varem disposar de la comoditat de l'autocaravana, intentava que els meus ulls es tanquessin mitjançant una voraç lectura d'un llibre pendent que rondava per les caòtiques estanteries de casa.
L'Amenaça de la Torre havia anat a parar a les meves mans ja farà un parell d'anys - regal de nadal del meu pare, però fins aquest últim periple per Siurana no havia pogut gaudir de la seva lectura. Llàstima que el bon anàlisis històric sobre el conflicte àrab amb la invasió soviètica es vegi després perjudicada per una visió americanitzada i egòlatra d'un conflicte extremadament violent.
Però, i Siurana què?.... de fet ja m'ho deia ahir sortint dels Graus dels Masets. Aquests sis dies he tingut l'oportunitat de comprendre com és aquesta escola. Siurana és/són un conjunt de factors que la fan una escola extremadament singular. Vies amb plaques tècniques de 20 o 30 metres - atractiva per els francesos - o semi desplomades amb regletes rugoses que carden un mal de la hòstia. Seguros allunyats amb passos obligats sense xapar. Paisatgísticament parlant difícilment inigualable. Orientacions per a tots els gustos que la fan quasi indestructible a la rotació del planeta Terra. I una situació geogràfica immillorable.
Els primers dos dies d'escalada varem estar força concentrats amb Papàgora 7c, al sector de l'Esperó Primavera - cotada també de 7b+. Varem tenir que esperar però al divendres al matí a primera hora - no més tard de les 9 - per evitar el sol i intentar encadenar-la. La Julia que ja havia caigut el dia anterior anant a R va fer un altre pegue perfecte i finalment li posava un punt vermell. Per la meva part i degut a la meva fisonomia/destresa havia d'encarar el pas de dalt amb la certesa que probablement no podria xapar una de les cintes, quan va ser el moment i ja amb la ultima regle a la ma i amb la cinta a cintura no vaig tenir valor de fer un ultim moviment salvador i em vaig tirar esperant sentir.me una mica més humà. No en sortia decepcionat, la via era excepcionalment bona, l'encadenament havia estat a tocar. Hi havia més dies que llonganisses.
Algun giri "atonyinanse" a la Mandràgora.
El divendres per tant el periple pel congost de Siurana que formen els sectors del Pati, l'Olla i la Siuranella Nord havia començat aviat, molt aviat. A mig matí varem fer camí cap a l'ombra de la Siuranella Nord. Allà s'ens va obsequiar amb una via fàcil, de continuïtat i realment bonica Brigadistak 7a. Sortia a vista.
Més tard animats en la recerca d'algun projecte i veient que Escamarlà estava que treia fum intentàvem visualitzar els passos d'Avance Cangrejo. Dura i d'una successió de passos massa feixucs després de la maleïda travessa. Era millor deixar-ho estar i cercar coses més suaus.
Aquí rau el fet que visitéssim el tercer sector en un sol dia, varem anar a parar a l'Aparador només per deixar muntada la Llargaruda 7b+.
No va ser fins el dissabte al matí, tercer dia d'escalada, que varem tornar-hi. Varem escalfar en un 6a d'aquells alpins i seguidament feia a vista el meu primer 7b, Rauxa. Les regletes finals no em van tirar per molt poc, vaig apurar i la jugada va sortir rodona. Amb les cintes posades del Vincenso tot va ser una mica més fàcil.
Més tard faria un bon pegue a la Llargaruda i cauria ja a tocar dels últims passos durs. Una fissura més rebotona, amb menys canto que la Rauxa i d'aquelles que cal apretar-hi. Llàstima. Varem acabar de rebentar-nos en una via que estava muntada a la part dreta de l'Aparador.
Jo mateix a l'inici de Rauxa.
Diumenge de relax, entre cafès amb llet i llargues migdiades a l'autocaravana. Calia donar una mica de treva al cos.
Dilluns acompanyats del Manu, l'Edu i el Vincenso anem al sector del Campi qui pugui. El sector per "ontonomasia" de Siurana, on ara si que puc entonar un Mamapor i dir que guardaré tot el respecte d'aquí al futur per aquest sectorÁS. Crec que varem escalfar en un 6c o 6c+ que era un 7a com una catedral amb els seguros alegres, varem continuar amb un 7b a la dreta de la Cleptomania que tenia un pas de nyapes amb niu de vespes inclòs, ens varem arrossegar a la - aquí no tinc qualificatius - Cleptomania. I finalment vaig fer al segon pegue la Gamba Gamba 7b. Un dia/jornada força durs. No m'estranya que el del bar m'endinyes aquella frase. Feia una cara horrible.
Vincenso a un 7b del costat de la Clepto. Campi qui pugui.
Dimarts i últim dia visita al Grau dels Masets. Ens trobem en Ciurana foten-li gasto a un 7c. Ens recomana per escalfar un 6c del costat amb els seguros a 4 o 5 metres, la via en té uns 30. Les passo putes però escalfo el tarro. I sense pensar-m'ho ens posem a la Muerte d'un Sponsor 7b+. Surt al segon pegue i al·lucinant de lo bona que és la via. Pas de nyapes al mig i pas de coco a dalt. Un bon final de viatge.
