Aquí el sol sembla que avui ha sortit amb força - dimarts 29 - i espetega de valent als nostres clatells a peu de via. Ara ens penedim de no haver fet mes via aquest matí. Això de posar-se a escalar a les 12 tocades te certs avantatges pero també certs inconvenients, i aquí quan el sol surt de veritat i ni un bri d'aire ens acaricia es torna quelcom insuportable.
El dia havia començat més tranquil, a la part esquerra i encara a l'ombra feia un remake per escalfar de la fabulosa Joy in the Garden 6a+ deixant per a la Julia la màgica Resista 6c. Ens donàvem per escalfats i ja anàvem cap al sector central a veure que podíem tocar.
Ens posem a Axium 7a, via d'inici plaquero pero que rapidament s'enfila cap a un gran degotall que ja no deixes fins arribar un bolet que et serveix per fer un moviment estrambòtic per arribar a R. Tan la Julia, com jo com el LLuís ens l'endúiem a vista. Fàcil, d'aquelles vies que donen la mala fama a Kalymnos de regalar el grau - fama en moltes ocasions immerescuda.
Aprofitem la capacitat de relacions públiques de la Julia per demanar a una prella de la Riba - això es ple de catalans - que ens deixin les cintes a Thimari 7a/7a+ a veure si surt a vista. L'encaro per baix i a la 4 cinta llegeixo malament - igual que el company de la Riba - el pas hiper fi de degotall i acabo agafant-me a la cinta - mala senyal. A partir d'aquell moment intento concentrar-me i vaig fent fins dalt amb un parell de parades i intento concentrar-me deixant endarrere els canyonazos entre bolts - una altre fama inmerescuda la del sobre equipament.
Més tard en Llúis munta Elia 7b, i tan ell, com la Julia i jo no esmercem més temps del que volem per intentar resoldre el pas de bloc sobre petits cantells. La deixem per moments menys càlids.
Jo i la Julia ens adonem que el cansament comença a fer presència, no de forma aguda però ens alerta que un dia de descans seria un bon complement als tres dies d'escalada que ja portem a les nostres espatlles.
dimecres, 31 de març del 2010
Clatellada a la Ghost KItchen
dimarts, 30 de març del 2010
El Temple
Dilluns al matí agafem les bikes i fem la visita obligada al Temple de les Tufes, Sikati Cave. Al crit de "tufa-tufa" fem els 40 minuts llargs entre paisatge feréstec al nord de la illa, en la recerca del forat/col·lapse que es va generar en una antiga cova, formant d'aquesta manera un lloc realment increïble.
Aquí ens concentrem en el primer projecte del viatge, Lolita 7a. Una via increïble, desplomada i plena de degotalls, coliflors i altres formacions innombrables. Equipada originàriament per Dani Andrada - suposem en el rock perl trip de l'any 2006 - amb espais entre bolts poder massa generosos - més que generosos.
Em toca muntar-la a mi i a vista caic al pas de bloc de la via - si si es una via de bloc tot i tenir quasi 25 metres de grans tufes i desplom continuat de no menys de 20 graus. I aprofito un parell de ponts de roca per posar dues vages per empetitir els 6 metres que hi poden haver entre seguros en alguns trams. Després d'això el Lluís s'he l'emporta a vista, jo al segon toc i la Julia titan també obre el seu marcador amb un encadenament al segon pegue !!!
Aquí ens concentrem en el primer projecte del viatge, Lolita 7a. Una via increïble, desplomada i plena de degotalls, coliflors i altres formacions innombrables. Equipada originàriament per Dani Andrada - suposem en el rock perl trip de l'any 2006 - amb espais entre bolts poder massa generosos - més que generosos.
Em toca muntar-la a mi i a vista caic al pas de bloc de la via - si si es una via de bloc tot i tenir quasi 25 metres de grans tufes i desplom continuat de no menys de 20 graus. I aprofito un parell de ponts de roca per posar dues vages per empetitir els 6 metres que hi poden haver entre seguros en alguns trams. Després d'això el Lluís s'he l'emporta a vista, jo al segon toc i la Julia titan també obre el seu marcador amb un encadenament al segon pegue !!!
dilluns, 29 de març del 2010
Arribada dolorosa i lluita titànica
Només l'excitació de la pròpia arribada tapava el dolorós cansament que arrossegàvem. Finalment després de més de 24 hores de viatge ininterromput abrivarem al port de Pothia des de Kos. La nit anterior l'havíem passat dormint enmig d'un passadís del Ferry Athens-Kos, allà hi havíem arribat amb avió mitjançant un pont econòmicament necessari per Düsseldorf.
Només deixara els trastos a Sakis Studio, i fer una ullada al voltant per veure que res havia canviat però que tot tenia un altre color a aquestes èpoques de l'any, agafem el material d'escalada i ens dirigim tots 4 cap a la Grande Grotta i al sector Panorama. Aquests dos sectors es poden aconseguir sense cap transport motoritzat i amb una petita caminata potent d'un quart d'hora llarg.
A dalt podem contemplar la magnificencia de la Grande Grota, els seus grans degotalls, la seva amplitud. Imposa.
Per escalfar tan la Julia, com el LLuís, la Ioulietta i jo fem Monahiki Elia 6a+, Carpe Diem 6b. El LLuís i la Julia tasten per primer copa els nobles degotalls i en queden força impresionants, jo per la meva part sento com tot costa un pel mes, potser el fet d'haver dormit no més de 6 hores en dos nits i el viatge em pot passar massa factura.
Després d'això jo i la Julia ens posem a Trela 7a. Aquesta via ja no la vaig poder provar pq estava massa humida farà ara un any i la tenia al cap, com un torment. Aprofito que esta montada, li pregumtem a uns alemanys que estan al costat si la podem fer i ens diuen que si que ells no son els propetaris de les cintes - feia 10 minuts que l'havien fet ells. Per si de cas m'agafo tres cintes.
Em va costar moltíssim arrencar, de cop i volta aquells 40 metres de via s'hem van fer un monstre. La rumorologia sobre el sobre equipament de les vies a Kalymnos quedava enterrat entre els 3 i 4 metres de distància que aquí hi havia entre cinta i cinta. Com dic, va costar-me molt arrancar però vaig poder agafar el ritme i flutar, gaudir. El dia d'avui però em tenia que deparar algunes sorpreses. A mitja via i un cop ja tinc l'assegurança anterior a 2 metres per sota el peu em trobo que falta la cinta al parablol del pas clau, encara em queda un cinta per gastar. Em desgasto durant 10 minuts amb un bloqueig de genoll sobre un degotall per aconseguir finalment posar la cinta i xapar, surto cames ajudeu-me i arribo al ultím repòs de la via. Allà faig nit fins que deixo que els meus braços tornin a tenir circulació, m'incorporo i xapo la següent xapa, faig una ullada a dalt i diviso la R, no veig però cap cinta. Be suposo que deuen quedar amagades. Segueixo pujant fins que hem planto al següent parabol amagat entre dos degotalls i comprovo que tampoc no té cap cinta !!!! i no en tinc cap més !!!! tinc la R a uns 8 metres i em queden 2 parabols. Només tinc tres opcions : recuperar la cinta anterior cosa totalment impossible, anar fins a la R sense xapar força inacceptable per a la meva psicologia, i tirar-me i maleir al cabró que ha deixat la via en aquestes condicions i maleir-me a mi mateix per no ser més caut. Opto per la tercera.
La Julia també si posa i igual que jo li costa arrencar, i tot i alguns passos dubitatius sobre les diferents coliflors de la via va fent, es va penjant i va intentant interioritzar aquesta nova forma d'escalar : psicològic i físic.
El Lluís ja només començar fa la campanada emportant-se DNA 7a+ a vista, posant cintes i sense descansar !!!! Cony està fet un bou pq la via no està regalada. Més tard jo també la provaré i caure al últim parabol abans de R, quan els braços ja estaven tan inflats semblaven porres. Bua la sensació es brutal, fa un any no podia ni muntar aquesta i avui quasi cau a la primera. La Julia també la prova i comprova que aquesta via ja esta molt més apretada que la Trella i que el desplom dels seus pocs 20 metres són letals.
El Lluís encara guarda forces per provar Aphrodita 7a+. Via de 15 metres i d'un pas de bloc que per l'alçada condiciona a aquells escaladors sense una bona estatura, finalment la deixa per inútil.
Al capvespre arribem destrosadíssims a l'apartament, demà serà un altre dia.
Arribada a Kos
Només deixara els trastos a Sakis Studio, i fer una ullada al voltant per veure que res havia canviat però que tot tenia un altre color a aquestes èpoques de l'any, agafem el material d'escalada i ens dirigim tots 4 cap a la Grande Grotta i al sector Panorama. Aquests dos sectors es poden aconseguir sense cap transport motoritzat i amb una petita caminata potent d'un quart d'hora llarg.
A dalt podem contemplar la magnificencia de la Grande Grota, els seus grans degotalls, la seva amplitud. Imposa.
La Grande Grotta
Per escalfar tan la Julia, com el LLuís, la Ioulietta i jo fem Monahiki Elia 6a+, Carpe Diem 6b. El LLuís i la Julia tasten per primer copa els nobles degotalls i en queden força impresionants, jo per la meva part sento com tot costa un pel mes, potser el fet d'haver dormit no més de 6 hores en dos nits i el viatge em pot passar massa factura.
Després d'això jo i la Julia ens posem a Trela 7a. Aquesta via ja no la vaig poder provar pq estava massa humida farà ara un any i la tenia al cap, com un torment. Aprofito que esta montada, li pregumtem a uns alemanys que estan al costat si la podem fer i ens diuen que si que ells no son els propetaris de les cintes - feia 10 minuts que l'havien fet ells. Per si de cas m'agafo tres cintes.
Em va costar moltíssim arrencar, de cop i volta aquells 40 metres de via s'hem van fer un monstre. La rumorologia sobre el sobre equipament de les vies a Kalymnos quedava enterrat entre els 3 i 4 metres de distància que aquí hi havia entre cinta i cinta. Com dic, va costar-me molt arrancar però vaig poder agafar el ritme i flutar, gaudir. El dia d'avui però em tenia que deparar algunes sorpreses. A mitja via i un cop ja tinc l'assegurança anterior a 2 metres per sota el peu em trobo que falta la cinta al parablol del pas clau, encara em queda un cinta per gastar. Em desgasto durant 10 minuts amb un bloqueig de genoll sobre un degotall per aconseguir finalment posar la cinta i xapar, surto cames ajudeu-me i arribo al ultím repòs de la via. Allà faig nit fins que deixo que els meus braços tornin a tenir circulació, m'incorporo i xapo la següent xapa, faig una ullada a dalt i diviso la R, no veig però cap cinta. Be suposo que deuen quedar amagades. Segueixo pujant fins que hem planto al següent parabol amagat entre dos degotalls i comprovo que tampoc no té cap cinta !!!! i no en tinc cap més !!!! tinc la R a uns 8 metres i em queden 2 parabols. Només tinc tres opcions : recuperar la cinta anterior cosa totalment impossible, anar fins a la R sense xapar força inacceptable per a la meva psicologia, i tirar-me i maleir al cabró que ha deixat la via en aquestes condicions i maleir-me a mi mateix per no ser més caut. Opto per la tercera.
La Julia també si posa i igual que jo li costa arrencar, i tot i alguns passos dubitatius sobre les diferents coliflors de la via va fent, es va penjant i va intentant interioritzar aquesta nova forma d'escalar : psicològic i físic.
El Lluís ja només començar fa la campanada emportant-se DNA 7a+ a vista, posant cintes i sense descansar !!!! Cony està fet un bou pq la via no està regalada. Més tard jo també la provaré i caure al últim parabol abans de R, quan els braços ja estaven tan inflats semblaven porres. Bua la sensació es brutal, fa un any no podia ni muntar aquesta i avui quasi cau a la primera. La Julia també la prova i comprova que aquesta via ja esta molt més apretada que la Trella i que el desplom dels seus pocs 20 metres són letals.
Lluís a Aphrodita
El Lluís encara guarda forces per provar Aphrodita 7a+. Via de 15 metres i d'un pas de bloc que per l'alçada condiciona a aquells escaladors sense una bona estatura, finalment la deixa per inútil.
Al capvespre arribem destrosadíssims a l'apartament, demà serà un altre dia.
dimarts, 23 de març del 2010
Κάλυμνος περιμένουμε
Doncs això, tal com diu el titular Kalymnos ens espera. Bon temps, bona companyia i sobre tot molts degotalls per amansar i una setmana per encadenar tot el que ens varem deixar per fer l'any passat.
Seguirem informant.
Seguirem informant.
dilluns, 15 de març del 2010
Creant mites
Mai és massa tard per descobrir que al teu voltant hi ha més del que et pensaves. Dissabte entre capcinada i capcinada a peu de la Desdentegada ho rumiava. Montserrat té algunes de les millors vies de grau entre 7a+/7b que he tastat.
La què es troba entra la Sidonie 7b+ i la Alta Mar 6c+, via sense nom i que inicialment estava cotada de 7b i que si no vaig errat la varen decotar a 7a+. La Boxpeople 7b, a la dreta de la Ultravox 7b+/7c, també decotada a 7a+ . I la Pit i Cullons a la Cova de l'Arcada, 7b també decotat a 7a+. (La meva vida esta plena d'Alambrados)
Discussió de graus a part i de la gran problemàtica de cotar les vies continuïtat, en tots tres casos ens trobem amb algunes de les millors vies que m'han passat per davant de la cara. Continuïtat sobre forats nobles amb 3 o 4 cintes apretades. En totes tres he passat per la mateixa experiència : Experimentar un estat de concentració absolut, fent un símil escaquístic , pensant sempre en els propers dos o tres moviments. Vies que no t'acaben d'ofegar si ets capaç d'anar descansant quan toca. Vies que no s'acaben de lluitar mai, sempre les has d'estar lluitant, només hi ha present. Vies on quan el teu assegurador et pregunta que tal respons amb amb un llarg i sonorós buaaaaaaaaaaa brutal.
Curiós que fins ara, fins a aquest grau no he sabut apreciar-ho. Ara queden tan distants aquells 6as rabiosos sobre ínfima presa a les maleïdes plaques Montserratines.
La què es troba entra la Sidonie 7b+ i la Alta Mar 6c+, via sense nom i que inicialment estava cotada de 7b i que si no vaig errat la varen decotar a 7a+. La Boxpeople 7b, a la dreta de la Ultravox 7b+/7c, també decotada a 7a+ . I la Pit i Cullons a la Cova de l'Arcada, 7b també decotat a 7a+. (La meva vida esta plena d'Alambrados)
Discussió de graus a part i de la gran problemàtica de cotar les vies continuïtat, en tots tres casos ens trobem amb algunes de les millors vies que m'han passat per davant de la cara. Continuïtat sobre forats nobles amb 3 o 4 cintes apretades. En totes tres he passat per la mateixa experiència : Experimentar un estat de concentració absolut, fent un símil escaquístic , pensant sempre en els propers dos o tres moviments. Vies que no t'acaben d'ofegar si ets capaç d'anar descansant quan toca. Vies que no s'acaben de lluitar mai, sempre les has d'estar lluitant, només hi ha present. Vies on quan el teu assegurador et pregunta que tal respons amb amb un llarg i sonorós buaaaaaaaaaaa brutal.
Jo a Pit i Cullons, foto Sergi.
Curiós que fins ara, fins a aquest grau no he sabut apreciar-ho. Ara queden tan distants aquells 6as rabiosos sobre ínfima presa a les maleïdes plaques Montserratines.
dilluns, 8 de març del 2010
Gent jove pa tou
Això deia el meu amic Pijuan. Potser lo de jove ja comença a ser més que qüestionable però el descriptiu pa tou s'escau d'allò més be.
Dissabte ens va acompanyar en tot moment un sol quasi perfecte, a les Saleretes i sense samarreta. Buff això si que és gaudir cony. Varem intentar escalfar amb un 6c de pas de bloc a dalt. Males sensacions a la primera via del dia però val mes ser prudents.
De seguida ens posem amb Papà Araña 7b - probablement 7a+/7b. La monta la Julia i confirma que a part d'un passet al mig el tomàquet està a dalt amb 6 passos seguits de bloc. Baixa i m'hi poso, em vaig sentint be i descanso sense problemes i em planto al inici del pas de dalt. Aqui ja vaig a vista, pillu cantu dolent, m'aixeco i pillu un altre cantu més o menys dolent, reboto, un altre rebot, tinc la xapa a la cara i em falta un moviment per "quasi finiquitar la via"..... i caic. Pa tou, el primer 7a+/7b al flash i s'escapa per falta de confiança !!!
La Julia hi torna i la treu al segon pegue, jo hi torno i al no haver estudiat el pas de dalt segueixo la mateixa filosofia que al avista, i pam torno a caure. Aquest cop però un parell de cantells més avall. La Julia em fot un crit i diu que miri el cony de pas com tothom. Faig mala cara i sense ganes m'ho miro i certifico que l'opció Julia és més fàcil, ho repeteixo 3 vegades fins que em deixa baixar.
Descanso mentre la boua prova El Precio de un Polvo 7c . 30 Minuts després torno a estar al crux, opto per mètode fàcil i estic apunt de caure 2 o 3 vegades però finalment acabo agafant el cantu salvador, baixo voltes i xapo. Segueixo baixant voltes i enfilo els últims 2 metres de tràmit. I Caic.
Baixo completament derrotat, s'ha de ser inútil. Gent ja no tan jove PA TOU !!!
Acabem el dia arrossegant-nos els dos per Palestra 7a+. Cony que dura.
El diumenge optem per fer una sortida a Montserrat per intentar posar un punt vermell a la brutal via del costat de la Ultravox. Boxpeople 7b de cinc estrelles. Unes 4 primeres xapes mes intenses i després continuïtat amb els parabolts alegres - molt alegres. En Remi posa les primeres tres cintes, la Julia les següents 4 i finalment em toca a mi posar les ultimes 5. Treball en equip.
La Julia li fa un top i m'escurça alguns dels alejes. Ja abans de plegar li faig un últim toc. Caic per refredament de dits a la segona cinta però això no m'ofusca. Segueixo endavant i em proposo arribar a R, passo el crux i 20 pico metros més de via, i caic finalment a la part de dalt per falta de pila. Descanso 3 minuts i arribo a R. Quin VIOT per deu !!!!
Dissabte ens va acompanyar en tot moment un sol quasi perfecte, a les Saleretes i sense samarreta. Buff això si que és gaudir cony. Varem intentar escalfar amb un 6c de pas de bloc a dalt. Males sensacions a la primera via del dia però val mes ser prudents.
De seguida ens posem amb Papà Araña 7b - probablement 7a+/7b. La monta la Julia i confirma que a part d'un passet al mig el tomàquet està a dalt amb 6 passos seguits de bloc. Baixa i m'hi poso, em vaig sentint be i descanso sense problemes i em planto al inici del pas de dalt. Aqui ja vaig a vista, pillu cantu dolent, m'aixeco i pillu un altre cantu més o menys dolent, reboto, un altre rebot, tinc la xapa a la cara i em falta un moviment per "quasi finiquitar la via"..... i caic. Pa tou, el primer 7a+/7b al flash i s'escapa per falta de confiança !!!
La Julia hi torna i la treu al segon pegue, jo hi torno i al no haver estudiat el pas de dalt segueixo la mateixa filosofia que al avista, i pam torno a caure. Aquest cop però un parell de cantells més avall. La Julia em fot un crit i diu que miri el cony de pas com tothom. Faig mala cara i sense ganes m'ho miro i certifico que l'opció Julia és més fàcil, ho repeteixo 3 vegades fins que em deixa baixar.
Descanso mentre la boua prova El Precio de un Polvo 7c . 30 Minuts després torno a estar al crux, opto per mètode fàcil i estic apunt de caure 2 o 3 vegades però finalment acabo agafant el cantu salvador, baixo voltes i xapo. Segueixo baixant voltes i enfilo els últims 2 metres de tràmit. I Caic.
Baixo completament derrotat, s'ha de ser inútil. Gent ja no tan jove PA TOU !!!
Acabem el dia arrossegant-nos els dos per Palestra 7a+. Cony que dura.
El diumenge optem per fer una sortida a Montserrat per intentar posar un punt vermell a la brutal via del costat de la Ultravox. Boxpeople 7b de cinc estrelles. Unes 4 primeres xapes mes intenses i després continuïtat amb els parabolts alegres - molt alegres. En Remi posa les primeres tres cintes, la Julia les següents 4 i finalment em toca a mi posar les ultimes 5. Treball en equip.
Jo a 7b sense nom, foto Remi.
La Julia li fa un top i m'escurça alguns dels alejes. Ja abans de plegar li faig un últim toc. Caic per refredament de dits a la segona cinta però això no m'ofusca. Segueixo endavant i em proposo arribar a R, passo el crux i 20 pico metros més de via, i caic finalment a la part de dalt per falta de pila. Descanso 3 minuts i arribo a R. Quin VIOT per deu !!!!
Etiquetes de comentaris:
Montserrat - Vermell del Xincarró,
Saleretes
divendres, 5 de març del 2010
Resistencia
When they poured across the border
I was cautioned to surrender,
this I could not do;
I took my gun and vanished.
I have changed my name so often,
I've lost my wife and children
but I have many friends,
and some of them are with me.
I was cautioned to surrender,
this I could not do;
I took my gun and vanished.
I have changed my name so often,
I've lost my wife and children
but I have many friends,
and some of them are with me.
.......
dilluns, 1 de març del 2010
La petita Rambla de Margalef.
Les mans s'obrien i m'era impossible recuperar quelcom. Estava exhaust. Vaig mirar a baix intentant seguir l'estela de la corda. Per un moment vaig pensar que podia passar por. Una, dues, tres .... però ja a la quarta la corda es tornava a perdre paret endins. Tornava a veure la corda alguns metres més enllà. Quans en debia portar ? 30 com a mínim. La Julia es veia petita, molt petita i jo estava alla dalt, encara quedaven 10 metres per arribar a R. Tot plegat era força impressionant.
Uns 20 graus de desplom quasi continuats, uns primers set o 8 metres de 6a per arribar a la primera feixa - es poden estalviar però va d'allò més bé per assegurar . Després 10 metres amb les xapes una mica distants, els cantus força romus i desplom. Arribes destrossat al primer repos. Seguidament un tram de diedre desplomat però molt més assequible, aquí però les mans ja s'obren com qui no vol la cosa.... un altre repòs i uns 8 passos molt dinàmics on passes 2 xapes més per acabar en un semi repòs per encarar el tram de bombo i placa de dalt, dinàmic amb inici precari sobre lateral per anar a petar a un cantu boníssim i xapar la penúltima cinta. Última cinta dramàtica a quasi 40 metres d'alçada amb passos sobre cantus dolents per aterrissar si pots a la bona i xapar, si ho fas la tens.
Califato Coach un 7b que per mi sembla un monstre. Caldrà esperar
Uns 20 graus de desplom quasi continuats, uns primers set o 8 metres de 6a per arribar a la primera feixa - es poden estalviar però va d'allò més bé per assegurar . Després 10 metres amb les xapes una mica distants, els cantus força romus i desplom. Arribes destrossat al primer repos. Seguidament un tram de diedre desplomat però molt més assequible, aquí però les mans ja s'obren com qui no vol la cosa.... un altre repòs i uns 8 passos molt dinàmics on passes 2 xapes més per acabar en un semi repòs per encarar el tram de bombo i placa de dalt, dinàmic amb inici precari sobre lateral per anar a petar a un cantu boníssim i xapar la penúltima cinta. Última cinta dramàtica a quasi 40 metres d'alçada amb passos sobre cantus dolents per aterrissar si pots a la bona i xapar, si ho fas la tens.
Califato Coach un 7b que per mi sembla un monstre. Caldrà esperar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)