Terra trucant a feivalor.....

De cop i volta els patrons hivernals son substituïts gradualment per la generosa i elàstica jornada lumínica, creixent cap al seu màxim zenit ampliem orgàsmicament els dies d'escalada. Dies de molta roca i poca "blogada", quan el cos et demana escalar no pots parar. Dies eterns, benvinguts.

Els calendaris van quadrant i els projectes d'estiu s'hi estampen de forma inamovible, cal començar a posar-se en forma. Treballar els punts febles. La pila esdevé, el bloc i la resistència es treballen a copia de sang i la suor. Quan el grau es torna inflexible i el cap et juga males passades buscant aquella mirada compassiva per tornar als forats de Margalef cal dir-se A poc a poc, bow. A poc a poc .....

Tot està per fer

El tema de Calders estava mig premeditat, feia dos anys que no hi treia com qui diu el cap i sabia que en algun moment m'hi hauria de posar. Algun moment hauria d'aprendre a escalar a aquella escola. Algun moment hauria de poder compartir moments amb els companys més avesats a aquell entorn.

A cada jornada, a la tornada el discurs victimista i més nenaza - stop trolls - s'amagava un xic més. Des del primer dia vaig comprendre i fer-me meva la idea que allò s'havia de prendre com un procés necessari, on calia habituar-me dia darrera dia, via darrera via a la gestualitat dels moviments, a la eficiencia i a la pura coreografia Calderenca.

Tardes amb en MBI, el Jordi, el Lluis o be el Felipe el Lolo. Tot començava amb un escalfament premeditat : enderrocs 6b i la dels Xais 6b+ per passar-me seguidament a les series descontrolades a la de la Terra 7b/7b+ i finalitzant les forces a la Radicals LLiures 7c/7c+. Amb algun tast introductori a la Gravetat Zero 7c/7c+.

Crec que no va ser fins a l'últim dia d'aquest primer stage on ja vaig escoltar el meu cos parlant la mateixa llengua que la roca de Calders. Vaig flipar com flutava per la Bestia Parda 7a+ posant cintes o com feia quasi sense despentinar-me a la més que "asediada" de la Terra. I com finalment la Radicals s'aprova una mica més .... pero de moment només una mica més.

Un primer stage, esperant un segon assalt després del descans de setmana santa.

Braços lactats, la compressió del dèbil.

El difícil camí del pupil descontrolat no només passa per Calders, un cop oberta la temporada a Rodellar ja ens hi hem deixat caure dos llargs caps de setmana. Aquí la idea es retrobar el camí de la pila sobre el desplom i seguir jugant amb parets que guarden similituds calderenques com Egocentrismo o be Aquest any si.

Com si d'un plat de llenties es tractes, es repetia el mateix discurs. Cal fer espai al caparró per aprendre a escalar, cal prendre mesures/mètriques noves a la compressió entre el braç i la cama. Cal baixar el nivell de lactació en 3,2 1 !!!!

Allà comencem a provar i sentir que graus que farà un any a Rodellar estaven a les antípodes comencen a apropar-se tímidament. I tot i no emportar-me la Trilogia - EL Sici, Aquest any si, Soldados de Salamina 7b+ - com els bows del Joel i el Wey, com a mínim m'emportava el primer dels capítols, després d'un asedio descontrolat. I fornicava passos a la cruel i fanàtica Pequeño Mateo 7b+ - amb un bloc de 6C tranquil·lament - o deixava amb bon gust de boca la Nanuk 7c.

Qui no plora no mama

Entre tant masoquisme algun viatge a Margalef per donar vidilla a la llibreta d'encadenes, ni que siguin SOFT sempre ajuden a fer passar millor la pedra per la gola.

Finalment i quasi sense despentinar-me m'apuntava Antològica 7c - potser millor de 7b+/7c - o feia posant cintes - provada anys endarrere quan era foll- Fenoman 7b, que una decotació de 7b+ a 7b no seria pas creadora d'una controvèrsia.

Seguirem informant des de l'òrbita marciana, feivalor.

STOP !!

Sense actuar premeditadament d'una forma egoista envers el inequívoc discurs de l'ambigua realitat de les reserves de petroli existents ..... aquests quatre dies he recorregut un total de 946 kilòmetres. Que ha rascat a la butxaca dels col.legues - i la meva - uns 75 euros de benzina.

De fet si el diumenge ens haguéssim quedat a Calders provant alguna animalada ja m'hauria estat bé. Però algú apretava per tornar a la Batcova a tatxar els deures pendents que havíem deixat el dia anterior. Mala pensada. Santa Linya el diumenge ja filtrava de forma exagerada, s'havia passat de la humitat exagerada a la indubtable viscositat de l'aigua. Pla B, el Futbolín, que per coses de la vida ja era ben sec.

Dijous varem inaugurar la carretada de kilòmetres amb una visita de cortesia al Coll de la Barraca, que per local que sigui des de BCN la hora i mitja no te la treu ningú. Sort que varem engalomar la Kiowa 7b+ i seguim d'aquesta manera fent coixí en aquest grau. La via tanca poder la meva exitosa i ràpida temporada al Coll fins a proper avis.

Divendres a la nit i amb total impunitat el Ricard m'apreta per anar a Gelida, només cal que posi o escrigui el nom de La Boca plena de Sika 8a i ja s'ha guanyat el meu cor. Divendres m'aixeco a les sis i poc de la matinada a st Pere per poder ser aviat a la feina. A dos quarts de quatre m'esperen a la Font Freda. Ja vaig rebentadíssim.

Escalfem amb el 6b+ de la dreta i directes a la feina. El Ricard ja la tenia provada, va motivadíssim i extremadament suelto. Un parell de grapades i cau fent el moviment dur de la via., a la primera i a la segona vegada. Llàstima perquè després de caure li surt el moviment de forma fàcil. No tardarà a posar-li un punt vermell.

Jo per la meva part, aprofito i em fa un màster en forma de flash i encadeno fins a la tercera cinta. Passos físics sense peus, un lanze de regle, posicions laterals ... brutal una passada, m'encanta !!!!. Paro i a partir d'aquí anem fent tots els passos de forma mes o menys fàcil fins el pas de bloc - diuen que és de pila però amb poc menys de 30 moviments alguna garrotada hi ha d'haver. Costa posicionar els peus per pillar la primera merda, però finalment surt. Un parell de pegues i acabo destrossat .... però habemus project, que és del que es tractava.

La Batcova.

Dissabte el Joel m'apreta per anar a Santa Linya, el Edu està en plan nenaza i es queda a casa a jugar a la Wii. Dos hores de cotxe i ens plantem a la Batcova. Allà hi trobem el Ville, la Júlia i el Philip. La frase del dia és el "pilla pilla" ... el Joel i jo ens concentrem amb Assaltinbankis 7b+. 30 metracus de desplom, amb un primer tram de menys cantu del que voldríem. Tres pegues i cap a casa amb la cua entre cames.

Dissabte a la nit a casa, el Lluis ha tornat de Dubai fanàtic. M'apreta i fem plans per anar a fer un tast a algun projecte per la propera temporada a Calders. Finalment s'apunten l'Edu i el Joel. Calders està moll, tan moll que les prediccions diuen que fins d'aquí dues setmanes mínim no val la pena tornar-hi a treure el cap .... el Joel apretà per anar a Santa Linya. Jo m'arrugo i segueixo els plans de la majoria. Si cal morir ho farem amb les botes posades.

PD : com podeu llegir, aquí tothom apreta.

Tornen les maraques

Quan va dir-me que no estava fi, que encara es notava tocat de la sessió de Cargolaire vaig respirar alleugerit. No entenia com podia arrossegar aquelles tiretes - aka agulletes.

El dia posterior m'havia arrossegat del sofà a la cuina i de la cuina al sofà. Em feien mal els avantbraços, els tendons i les pells enrogides mostraven un clar desgast. Potser aquest constipat/grip que havia pertorbat ja a tots els companys de feina i que en el meu cas s'havia instal.lat de forma perpetua, no ajudava a poder gaudir ni sentir-se fort.

Volia acabar l'any de forma suau, sabia que la meva forma física estava lamentablement tocant fons - s'hem reprodueix la mateixa cantarella cada 2 o 3 mesos. Sabia però que amb el Lluís si li deixava triar lloc acabaria apretant on molt poca gent sembla que vulgui apretar. Dit i fet, el divendres mano a mano varem passar el dia al Cargolaire.

Varem escalfar amb un parell de 6bs a bloc, crec que es deien Vanguardista i Maleits Diners. Dues vies que t'ajuden a interioritzar el que es cou per aquí. Seguim el dia fent un parell de pegues fanàtics a Aznar Mort 7b. El Lluís després de superar el pas llarg amb un lanze del tipus Krieg und Frieden cau anant a cadena. Per la meva part el pas de baix executat via mono-pinça em surt relativament més assequible, tot i aixo pillo després. La via et deixa literalment Mort.

Seguim el dia fent un pegue de reconeixement a la Cargolaire 7b, sortida de sostre molt semblant a la Bestia Parda i després tres passos de bloc força atòmics. Pujada de canyes i lanzes estratosfèrics. Segueix la via cap a un esperó una mica suïcida on no xapes fins tenir el cantu més humà. Dura.

Acabo el dia fent/intentant a vista un 7a de l'esquerra de Aznar Mort, m'equivoco i llanço sobre un romu magnesiat fins a l'extenuació. El "bo" era el següent. Resultat, zero patatero.

El dissabte encara estava tocat de l'atronadora sessió de bloc al Cargolaire, semblava que un camió m'hagués passat per sobre. Però el futur immediat passava pel Coll de la Barraca, calia passar pàgina.

Degut a compromisos familiars varis, jo fotia un bot del llit a les 7 i poc del matí. Calia estar a les 9 a peu de via per fer una bona matinal, aquest cop també amb el Lluís. Més tard - molt més tard - apareixeran el Cristian i el Ruben.

Escalfem al tipic 6a+/6b per posar-nos directament a un 7b a l'esquerra de l'Essencia Vital, pas de bloc d'inici i després regleteig amb passos psicodèlics fins a la R. Al segon pegue caic a dalt, al pas. Vaig fregit.

Amb el Lluís muntem una via que no fa ningú al costat de la Kiowa, a la guia està de 7a+ pero els dos acceptem que ronda el 7b+ i de bloc. Pas de bloc a sota duríssim - segons el Lluis 6c+ o 7a de bloc. A mi no em surt i al Lluis li queda poc. Despres la via durant 4 xapes no et deixa respirar, amb peus precaris vas tirant de regletes. Queda pendent.

Acabo la jornada intentant arrossegar-me fins a casa els meus pares, no estic ni per conduir. No m'aguanto els pets.

A Calders hi falta gent, passi de temporada

Cagun tot que fanàtics que estem, Calders s'ha tornat la nostra segona casa. Amb l'Oriol, el LLuís i jo mateix estem pensant en posar uns llençols a sota el desplom i algun moble de l'ikea. Sota la Gravetat Zero no quedaria malament.

Per alguns la temporada s'ha acabat i per altres acaba de començar, tot depèn del context en el que t'ho miris. Per mi el concepte de temporada és, com ho diria, buit de significat : començo el dia 1 de Gener i paro el 31 de Desembre i entre mig faig veure que escalo.

Be deixem la xerrameca per un altre dia, la questió és que estem abonats al petament Caldarenc com diuen per allà. Setmana darrera setmana als migdia ens trobem a l'aparcament de dalt per baixar amb la Naia a batallar en els nostres projectes, i el dia que ve el Jordi ens quedem boca badats de com les fa totes a vista. Fent ridículs els nostres intents :).

Avui era final de temporada pel Lluís, diu que es treu l'arnes per un parell de setmanes llargues. La Gravetat se li resisteix. Tot i tenir-la apresa de memòria li falla aquella mica de pila per poder enllaçar la vintena de metres de desplom. Avui tampoc no ha sigut el dia tot i els tres pegues que li ha fomut l'han tombat.

Lluís a Gravetat Zero 7c

L'Oriol m'ha ensenyat el nou 7a que tenia per encadenar, Colla de Pencus 7a/7a+. Un pas de bloc dur - força dur - a mitja secció de la via i poca cosa més. Ha necessitat tres pegues i l'ha deixat encadenada. Si aquest noi no vigila es polirà tots els 7as de Calders, pareu-lo si us plau !!!

Oriol a Colla de Pencus 7a

Per la meva part, també tres pegues i per mala fortuna o les poques ganes que tinc d'encadenar no ha sortit. No voldria sortir-me de les meves directrius internes i pagar una ronda de cerveses a aquesta colla de Pencus !!!

Com que les vies de Calders són curtes i la tarda s'allarga hem tingut temps de muntar Barruts 7a. Un parell de pegues per crani i finalment el LLuís apunta un encadene més al seu scoreboard del 8a.nu.

Oriol a Barruts 7a

A dos de vuit tanquem literalment el sector, deixant darrera només la roca amb el magnesi i moltes esperances impregnada a ella.

Nois per cert, a partir del dia 1 d'aquest mes vinent agafo una temporada de vacances de treballar i estaré disponible al 100% per escalar tots els dies, s'admenten propostes. Una salutació a tots els bous i boues que segur que no són pocs ni poques.

Calders m'atonyina

Sempre que vaig a Calders torno com si els grans de la classe m'haguessin clavat una panadera de la hòstia, però amb la moral alta d'haver fer un paper digne. Avui panadera i la moral pel terra.

Visita nadalenca per terres bagenques amb en Lluís que surt d'una grip que la deixat tísic. El dia és de sol radiant amb una temperatura més que excepcional. Semblava un dia tremendu per encadenar, fins i tot el temps ens acompanyava.

Ja havia llegit que a Calders s'ha d'anar-hi amb humilitat, que el conte de la lletera val més deixar-lo ben guardat. Jo com soc tossut com una mula i sóc amant del risc, ahir ja comptava botelles, i entre elles hi havia el Panxacontent 6c i La Bèstia Parda 7a. Doncs ni l'assa ni la bèstia, cap a casa amb el sarró buit.

Escalfem amb el 6a del costat del Panxacontent per pujar de forma seguida al cony d'espina que fa temps que tinc clavat. El Panxacontent és un d'aquells 6c que et posa les idees a lloc, no pots ser cagadubtes. Dues primeres xapes de bloc i amb uns passos que no pots improvisar - com a mínim jo - i una tercera de pas hiper llarg. Quan surt d'aquí la via es deixa dominar, aixo vol dir que has de tirar de romus una bona estona fins la cadena :)

Ja li he dit al Lluís, no hi gastaré mes esforços que un pegue i d'aquesta manera fins el dia que em jubili - si segueix aixins la cosa serà aviat. Dit i fet, caic al tram de la segona a la tercera xapa i baixo.

La Bèstia Parda és un 7a que anteriorment havia estat a 7a+, me'l miro des de baix i la línia és maquíssima, si surto del cony de laja crec que la puc treure. Arranco, i em miro com funciona el primer pas, finalment bloco a un tridit precari per anar al forat bo, xapo la segona i sense pensar-m'ho em llanço al canto intermig per fer un rebot a la laja i aguanto la porta com un campió, talonejo i xapo tranquil·lament. Descanso i trec el seguent pas, que per a mi em sembla més dur perpò no impossible. Juas això esta tirat, i a partir d'aqui m'arrossego per un conjunt de romos fins a la R i em deixen esgotat. Baixo i penso, ummm potser si que la puc fer. Segon pegue i la porta s'obre tan que em caic, malaeixo els meus ossos i els dels altres, m'arrossego fins dalt i baixo emprenyadíssim. Estic fos.

El Lluís que està en fase de recuperació després d'una grip que sembla vinguda d'algun vaixell pirata del port de Barcelona de mitjans de segle X, munta Ànsies per Pujar un altre 7a. Li foto un pegue de primer i patapam, no soc capaç de resoldre els dos únics passos de la via. Y sigan pasando !


Per acabar un servidor fa el cuc - si si el cuc - a la Bèstia Parda per desmotar-la. A les 5 a casa i entrepà de morcilla que la gana apreta. Demà serà un altre dia i m'espera una matinal a Subirats.

Salut i a tibar-li bous, només desitjar-vos a tots molta més sort i força que la que he tingut jo avui.