Video final del viatge a Frankenjura amb en Felix, Lluis, Joel i jo mateix .. les vies que surten per ordre d'aparició són : Dani de Vito 8+, Atomkraft 9/9+, Cumbawamba 9-, Jumanji 9-, Lutsher 9
dijous, 27 d’octubre del 2011
dilluns, 24 d’octubre del 2011
Puta mandra
Un titól encertat per explicar de forma rapida i no gens exagerada la situació del bloc, i per desgracia o fortuna d'altres coses. No se on cony anirà a parar això del fe i valor, que per cert recordo de forma memorable qui en va ser el padrí.
En Joel, el Lluis i el Fèlix encara deuen esperar que fagi la composició del video de l'últim mega stage al Franken, quasi un mes rulan per aquelles parets i desenes de videos per editar, barrejar i musicalitzar .... quina feinada.
Això de la mandra s'esten com una mala cosa i ja fa dies que vaig una mica mandrós a les parets, no es tan per una questio de tornar als entrenaments si no dels asquerosos divendres a la feina que em deixen baldat fins a l'extenuació. Sort que aquest finde el Joel m'apretava de valent, el diumenge a última hora i amb les ultimes forces m'enduia Amor i Odi versió escaqueo, primer 7c en el dia, Yupii.
El dijous pero, aprofitant la setmana light a Can Masià i amb l'excusa de la lumbalgia feia una visita llampec a la Pau Barrios 7c+, per escalar una estona amb la bowa Julia. Escalfem amb el 6b de torn i de pet a la via.
Inici comú amb la Vianant, vaig fred pero apreto igualment, engalomo - i aixi tres cops seguits - la part de baix que ja es un bon 7a+, i em miro la part de dalt un cop ja he caigut. A diferencia de la Vianant aquesta te un xic menys de pila i és mes rabiosa, de caràcter. Abans d'entrar al crux passes per un parell de cintes separades de passos molt llargs i algun bloqueig de presa petita, la volada de peus al entrar al sostre es inevitable. Un cop entres al crux canvia completament l'estètica de la via, presa petita i sequencia dura i llarga. Bidit, regleta, rebot a lateral, proa amb la cama dreta, monodit + pinça, un parell de bidits romus i cantu per xapar ... en total deixes la xapa a 3 metres dels peus... interessant. La sortida a la R tampoc no l'agafis a la lleugera, te una bona castanya i el grau no es tan relaxat com el del final de la Vianant.
En resum un viot com el que m'agraden a mi, dels que no fan una mandra terrible pel pànic escènic.
En tres hores, tres tocs i tres caigudes cada cop mes amunt, la deixo a huevo per noves visites ... que no se quan cony seran per aquesta puta mandra.
Per si de cas no torno a aparèixer en uns mesos us deixo un tast del stage al franken.
Untitled from Pau Freixes on Vimeo.
En Joel, el Lluis i el Fèlix encara deuen esperar que fagi la composició del video de l'últim mega stage al Franken, quasi un mes rulan per aquelles parets i desenes de videos per editar, barrejar i musicalitzar .... quina feinada.
Això de la mandra s'esten com una mala cosa i ja fa dies que vaig una mica mandrós a les parets, no es tan per una questio de tornar als entrenaments si no dels asquerosos divendres a la feina que em deixen baldat fins a l'extenuació. Sort que aquest finde el Joel m'apretava de valent, el diumenge a última hora i amb les ultimes forces m'enduia Amor i Odi versió escaqueo, primer 7c en el dia, Yupii.
El dijous pero, aprofitant la setmana light a Can Masià i amb l'excusa de la lumbalgia feia una visita llampec a la Pau Barrios 7c+, per escalar una estona amb la bowa Julia. Escalfem amb el 6b de torn i de pet a la via.
Inici comú amb la Vianant, vaig fred pero apreto igualment, engalomo - i aixi tres cops seguits - la part de baix que ja es un bon 7a+, i em miro la part de dalt un cop ja he caigut. A diferencia de la Vianant aquesta te un xic menys de pila i és mes rabiosa, de caràcter. Abans d'entrar al crux passes per un parell de cintes separades de passos molt llargs i algun bloqueig de presa petita, la volada de peus al entrar al sostre es inevitable. Un cop entres al crux canvia completament l'estètica de la via, presa petita i sequencia dura i llarga. Bidit, regleta, rebot a lateral, proa amb la cama dreta, monodit + pinça, un parell de bidits romus i cantu per xapar ... en total deixes la xapa a 3 metres dels peus... interessant. La sortida a la R tampoc no l'agafis a la lleugera, te una bona castanya i el grau no es tan relaxat com el del final de la Vianant.
En resum un viot com el que m'agraden a mi, dels que no fan una mandra terrible pel pànic escènic.
En tres hores, tres tocs i tres caigudes cada cop mes amunt, la deixo a huevo per noves visites ... que no se quan cony seran per aquesta puta mandra.
Per si de cas no torno a aparèixer en uns mesos us deixo un tast del stage al franken.
Untitled from Pau Freixes on Vimeo.
Etiquetes de comentaris:
Frankenjura,
Montgrony,
Montserrat - Vermell del Xincarró
Subscriure's a:
Missatges (Atom)