Jornades intrèpides al Cargolaire

L'any comença i el bloc segueix encallat. Per poder escriure cal estar motivat......

Les escalades han estat ininterrumpudes, uns ultims mesos sortint cada cap de setmana. Amb frequents visites a Montgrony i caps d'any a Margalef, alguns encadenaments i posts pendents. Estava cansat de tanta quilometrada i preveia un inici de cicle d'entrenaments durs aquest gener. El millor que podia passar era recuperar la familia original i passar el mes de Gener al Cargolaire.

Vies explosives que no et demanen massa pila i en les que cultives el bloc, amb les sessions semanals al plafo d'ultra volum semblava la millor opció ... tatxem algunes de les vies mitiques del sector Cargolada 7b+, Cargoladreta 7b+ i deixem pendent El Pispa 7c - passaken inhumha de fanatic i dur. Queda pendent encara tastar la Agur 7b+, Aznar Mort 7b, Kaixo 7a+ i Korrika 7a+ i posar un punt vermell a l'Africa 7b+ ... encara queden alguns caps de setmana de sol per tatxar el sector. Les mes dures hauran d'esperar que el bistec sigui més gros.

Montgrony, capitol II

Dissabte amb ressol, cansament acumulat i l'estómac comença a donar senyals d'alertes ... la nit no ha sigut reparadora, del tridit bo avui no manxo.

Diumenge, un pel millor. Ja torno a manxar del tridit bo. Encara tinc algun pegue digne. Finalment torno a caure on ja vaig caure el primer dia .... un altre dia serà.

Montgrony capitol I

Montgrony segueix deserta, ens trobem els mateixos. Visites inesperades, pegues inhumans, degotalls que s'escapen i tridits que tremolen ....

Us deixo amb el Joel executant un dels nous 7c+ que hi ha al parking de la Vena. Al seguent pegue ja no relliscarà i tancara un altre front. Inhumans s'estan posant.

Càmera per part de Manu Velazquez. Per veure amb HD aneu al site de vimeo.

Animes incompreses per Margalef.

La roca estava seca, les linies es mantenien moribundes i el magnesi havia desaparegut, quedant només un rastre més humil i menys culpidor.... les Espadelles estaven isolades en un mar de pedres i boira, la tempesta tocava retirada i la gent s'havia quedat a casa.

Una humitat va recargolar-se de forma infinita dins els nostres cossos, fent-se ubiqua a dits, esquena i mans. Extenen-se de forma ininterrumpuda als mosquetons, aprells d'assegurar i altres estris quotidians. Potser exagero, la cosa no era tan aterradora, pero no queda del tot malament i posa epica a la historia.

Amb mes pena que gloria i acomodats en la victoria permanet, varem visitar les Espadelles, una altre batalla, segurament una altre batalla per guanyar. El vent estava de part nostra. Els timbals varen aturdir les parets anunciant la nostra arribada, i amb un compas atronador varem escalfar de forma infinita ... maleït  siga Felix son les tres de la tarda i encara estem escalfant !!!!

Com si d'una pedra a la sabata es tractés, o millor dit al ronyo. La primera colleja ens la va donar la Sudoku 7c. Arrancada de bidits petits amb pas llarg, cerca un monodit i un parell de creuats fins al segon monodit. Per acabar fent un pass llarg fins al cantu salvador. No se si va faltar molt o va faltar poc, l'únic que recordo es que vaig acabar amb la cua entre cames.

Al costat el Lluis i el Felix s'enduien la Drakulin 7a+, i el Ramon es quedava a les portes de l'encadene. Per la seva part el Manu feia un bon toc a la Maligna 7c+, i el Joel feia el nenaza passant el dia enviant missatges amb el mobil.

Al bar, i despres de ni despedirnos del Lluis i la Naia com a bons amics, amb una birra/cafe amb llet tot es veia d'un altre color. Que si el cantu tal, qui el cantu pascual, que si casi la trec ..... memories d'una sepia.

Ens varem donar una altre oportunitat al Culample 4, calia aprofitar que la plebe estava a casa per fer-nos amos i senyors del sector. Escalfant amb un 7a facilet per posar una vena als ulls i montar una de les millors vies de Margalef, Wisky Compadre 7c ( a la guia nova de 7b+, pero que demanem entre tots una rectificació publica a la plaça de la vila  amb l'alcalde present de la més que necessaria recotació a 8a/8a+)

La muntem amb mes gloria que pena, pero serà el Manu qui caigui un cop ja tenia el pas dur de la penultima cinta superat, i el Joel fara finalment un paper digne caient dos cops al pas. Jo per la meva part prefereixo no informar de l'infumable paper representat.

Per la seva part en Felix i el Ramon començaran a escalfar a les 11 del mati i acabaran d'escalfar a les 5 de la tarda. No fare comentaris al respecte.

Ni amb ulleres 3d varem veure els cantus

Frankenjura 2011

Video final del viatge a Frankenjura amb en Felix, Lluis, Joel i jo mateix .. les vies que surten per ordre d'aparició són : Dani de Vito 8+, Atomkraft 9/9+, Cumbawamba 9-, Jumanji 9-, Lutsher 9

Puta mandra

Un titól encertat per explicar de forma rapida i no gens exagerada la situació del bloc, i per desgracia o fortuna d'altres coses. No se on cony anirà a parar això del fe i valor, que per cert recordo de forma memorable qui en va ser el padrí.

En Joel, el Lluis i el Fèlix encara deuen esperar que fagi la composició del video de l'últim mega stage al Franken, quasi un mes rulan per aquelles parets i desenes de videos per editar, barrejar i musicalitzar .... quina feinada.

Això de la mandra s'esten com una mala cosa i ja fa dies que vaig una mica mandrós a les parets, no es tan per una questio de tornar als entrenaments si no dels asquerosos divendres a la feina que em deixen baldat fins a l'extenuació. Sort que aquest finde el Joel m'apretava de valent, el diumenge a última hora i amb les ultimes forces m'enduia Amor i Odi versió escaqueo, primer 7c en el dia, Yupii.

El dijous pero, aprofitant la setmana light a Can Masià i amb l'excusa de la lumbalgia feia una visita llampec a la Pau Barrios 7c+, per escalar una estona amb la bowa Julia. Escalfem amb el 6b de torn i de pet a la via.

Inici comú amb la Vianant, vaig fred pero apreto igualment, engalomo - i aixi tres cops seguits - la part de baix que ja es un bon 7a+, i em miro la part de dalt un cop ja he caigut. A diferencia de la Vianant aquesta te un xic menys de pila i és mes rabiosa, de caràcter. Abans d'entrar al crux passes per un parell de cintes separades de passos molt llargs i algun bloqueig de presa petita, la volada de peus al entrar al sostre es inevitable. Un cop entres al crux canvia completament l'estètica de la via, presa petita i sequencia dura i llarga. Bidit, regleta, rebot a lateral, proa amb la cama dreta, monodit + pinça, un parell de bidits romus i cantu per xapar ... en total deixes la xapa a 3 metres dels peus... interessant. La sortida a la R tampoc no l'agafis a la lleugera, te una bona castanya i el grau no es tan relaxat com el del final de la Vianant.

En resum un viot com el que m'agraden a mi, dels que no fan una mandra terrible pel pànic escènic.

En tres hores, tres tocs i tres caigudes cada cop mes amunt, la deixo a huevo per noves visites ... que no se quan cony seran per aquesta puta mandra.


Per si de cas no torno a aparèixer en uns mesos us deixo un tast del stage al franken.


Untitled from Pau Freixes on Vimeo.

Entre lolos anda el juego

Dijous, tornem a la roca Montserratina amb el Philip. Apadrinat temporalment com a membre a la família. Fem 45 Aniversari 6b, Alta Mar 6c+ i Canela 7a+. Amb els cossos calents ens posem a Vianant 7c/7c+. Em toca posar cintes avui per tant no m'acoquino i arribo a cadena sense problemes, recordo tots els passos de lany passat de forma mil·limetrada. Baixo, asseguro i teledirigeixo al Philip. A mitja via, al descans comença a caure un xàfec dels que fan història, el noi va tirant i jo intento fer baixar l'aigua de les ulleres. Vaig cridant i el noi va fent, sembla com si no s'immutes de la pluja, està en mode ingràvid. Arriba a les ultimes cintes, el xàfec és torna més insuportable. M'etziba si es per la dreta o per l'esquerra, quasi no l'entenc. Segueixo intentant teledirigir aquest monstre mentre l'aigua ofega la meva veu. Arriba a la cadena, baixa desmuntant la via escoltant llamps i trons. Arriba a terra, un xoc de mans i fugim ràpids com la llum. El camí de tornada el fem en menys de 10 minuts, l'aigua s'impregna de forma metàl·lica als meus texans. Pesen massa i cauen, ensenyo el cul.

Dissabte, cansat. Avui invadim la Xina a la Riba. Escalfem amb un 6c i un 7a. En Philip segueix inhumà, es poleix a vista posant cintes Jocs de Llit 7c. Jo m'arrossego com una meuca, el Joel cau al Flash ja anant a R. L'Edu escalfa i s'emporta posant cintes Amanece que no es poco 7a+/7b i la clava amb el 7b de bloc del Lluis. El dia però encara ens guarda algun esdeveniment, al tercer pegue i de forma titànica en Philip s'emporta Columna Durruti 7c+/8a. Està indomable.

Diumenge, més cansat. Escalada a vista a Montserrat, fem 5 vies amb en Phlip. Avui em toca posar cintes a mi. Comencem amb 6c, seguim amb 7a, després amb 7b, seguim amb un altre 7b i finalment amb 7a. El Philip les encadena totes a vista i quasi sense despentinar-se. Em diu a cau d'orella que esta cansat i una mica desmotivat, que necessita tornar a casa aviat. Pleguem veles, a les 8 ja som a Barcelona.