Tres dies, Tres Ponts.

N'hi ha que pensen que per encadenar primer s'ha de pixar. Tot i la rocambolesca transició entre les dues accions a algú li funciona. En el meu cas prefereixo el "per encadenar una bona nit hauràs de passar".

Tres dies, Tres Ponts. No estava molt clar vistos els pronòstics meteorològics. Però el tall paisatgístic entre els camps de secà i el pre-pirineus ens va donar inicialment un espai de temps irregular però acceptable. Variabilitat meteorològica els tres dies : fred, vent i calor. Un darrera de l'altre, a cada cicle lunar.

Preneu nota, a Organyà teniu un alberg on dormir per 15 euros amb esmorzar inclòs. I si teniu sort - o la desgràcia - podeu compartir aquesta estada amb 20 jovenetes hormonades fins a les orelles. Tot depèn del cantó que t'ho miris.

També interessant el restaurant - que no recordo el nom - al inici del poble, a banda esquerra venint de Coll de Nargó. Dotze euros per un menú inacabable, d'aquells que deixen sense alè a la cambrera i que provoquen mil rialles entre els comensals que no entenen ni papa de català i els tradueixes macarroniocament.

Aquesta vegada els astres es varen conjugar en una mateixa direcció, i entre sartenazo i cañonazo va caure Alt Urgell 7c ( potser 7b+/7c ), suposo que envalantonat per l'encadenament de la titan i amb el anti-aleje a la part de dalt tot va fluïr amb més facilitat. No gaires intents, de fet a la primera que surt el pas de baix - gracies un altre cop a un canvi de peus important, anotat per qui si no.

Però no en varem tenir prou, després de desmuntar la Xarrup 7c+ el mateix diumenge per incompareixença del físic ens endúiem la seva veïna Acròbata 7b. Via galàctica com dirien alguns amb una seqüencia delirant a la part de dalt. I un altre cop il·luminat per l'encadenament anterior de la mateixa fèmina re-segueixo els seus passos, aquest cop però flutant més que mai.

Sortint del primer sostre a Acròbata, foto Ville.

Tres Ponts, L'Escola

Amb majúscules, així l'haig d'etiquetar. Un cop vista la paret per primera vegada et quedes perplex de la longitud de les vies, fas aquesta petita però tortuosa aproximació no t'adones del que t'espera. En aquest pany de paret que ressegueix el riu Segre - quan encara és verge i el signe d'humanitat sembla fer-se fonedís - té unes 30 vies i moltes d'elles tenen o haurien de ser d'una qualitat excepcional.

Martin a la Dreta d'Alt Urgell.

Hi ha força literatura sobre aquesta escola, només cal repassar alguns posts al blog de la Julia, la Marieta o els andorrans. O si de cas feu una ullada a la pàgina oficial de les ressenyes aqui. De fet ja feia dies que teníem a l'agenda visitar-la però per una raó o altre el viatge a aquesta escola s'havia eternitzat. Finalment però dissabte fugint de forma encertada de la borrasca que hi havia al principat varem fer-hi cap. La varem encertar.

Era el primer cap de setmana d'escalada després de tornar als entrenaments. Finalment crec que la malenconia i la estupidesa tornaran a aquest bloc. Com canvien les coses d'un dia a l'altre. Fa un més t'allunyes dels parabolts amb ràbia i prenent mesures en temps real a les vies i ara t'acoquines a la més mínima. Suposo que és qüestió de tornar a habituar el cos a la pesadesa i la tortura, qüestió de temps.

Llàstima que les coses no van anar del tot be, aquesta vegada vaig fallar bastant. Perdent el dissabte l'encadenament a vista de Aonvolsna 7a+ per no posar-hi valor i un més que discutible encadenament de la Dreta de l'Alt Urgell 7b mig a vista mig al flash. Pel que fa a la pròpia Alt Urgell 7c, un primer toc el dissabte de primer i va quedar-me per enllaçar el pas de baix.

El Diumenge tot es va ensorrar : Em vaig luxar l'esquena, vaig quedar a dos pams d'una feixa en un 6b+, vaig arrossegar-me al pas d'entrada de l'Alt Urgell .... en fi sort que ens va venir a veure el Josep i el varem fer treballar de valent.

El que va triomfar i sembla que està a la cresta de l'onada és l'Edu, el molt cabró es va endur Instint Salvatge 7b+. I encara diu que no està en plena forma !!!