Tinc les pells destrossades, la sessió d'entrenament del boulder m'ha estirat les pells de forma tortuosa. Posa't esparadrap ! m'alertava una veu que m'acompanyarà els propers mesos. Sortosament la inflamació del braç era muscular i no una primera tendinitis, després de la matxacada a Vilanova de Meia del dissabte creia que la meva "sort" envers les lesions del tipus tendinitic s'havia acabat en un obrir i tancar d'ulls.
El dissabte per un canvi de plans varem tenir que fer dues cordades diferents, en Jordi i l'Oriol gaudien de la bonica Somni de Quimfer i en Cullas i un servidor - mode cotxe escombra - s'entossudien amb la Migranya profunda. Com si d'una cursa es tractes fèiem els trams de dos en dos, els sis llargs en hora i mitja i els braços com botifarres.
Això de la via llarga es realment un art, un art que no domino i que posa nerviós. No vaig ser capaç de projectar més de dos o tres moviments per endavant al llarg de 6c i les faldilles de ferro - mosquetons - aplicaven un factor multiplicador a l'energia potencial que metre a metre
anava guanyant.
Però aquest no era l'objectiu final del dia, volia tornar a provar la Rei del Mambo 7a+/b per veure si podia posar-li un punt vermell. Les sensacions no eren bones i el cansament generalitzat m'impedirien encadenar-la. Sort que l'equip que complementa a l'individu es va portar millor, l'Oriol i en Jordi encadenaven la via i obligava a pagar cervesa i patates al bar de sempre al lloc de sempre. La propera la pago jo.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilanova de Meia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vilanova de Meia. Mostrar tots els missatges
dilluns, 5 d’octubre del 2009
diumenge, 28 de desembre del 2008
Fanatisme a la Cúpula
Dies complicats per a escalar, la pluja sembla que s'ha desbocat completament i mig país està sota una llevantada d'escàndol. Però quan el fanatisme apreta sempre es pot escalar, com moltes vegades el Lluís em recorda plogui o nevi sempre hi ha algun desplomazo sec i preparat per trepar.
Dissabte al matí ens trobem amb en Jordi que està de re entrada després de l'estiu al Franken i el Lluís per anar a l'oest, allà on els mapes del temps donen bon temps. El primer objectiu es la cova Disblia a St Llorenç de Montgai però veient que la boira i les baixes temperatures ens poden jugar una mala passada fem un canvi de plans i fem via cap a Vilanova de Meia, objectiu La Cúpula.
A les 12 del migdia, després de dues hores de cotxe, ens plantem sota el gran desplom de la Cúpula. Impressionant sector de Vilanova de Meià amb unes vies que són senzillament del millor que he vist mai. Un desplom de 20 metres on predomina l'escalada atlètica i una mica bloquera. Grau mínim a dins la cova propiament dit, 7a+/7b.
Com que no hi ha molt a triar degut al meu grau haig de centrar els meus esforços a El Rei del Mambo. Una de les primeres vies que es va equipar en aquest sector conjuntament amb la Llima del 4, inicialment cotat com a 7b i ara semi decotat a 7a+. Dos passos durets i tot el demès cantu impressionant i resistència a tope.
El Lluís i el Jordi li foten un parell de tientos per escalfar i em cedeixen el privilegi d'escalar una de les millors vies que he pogut tastar mai. La via té dos passos força durs, un entre la primera i la segona xapa i entre la quarta i la cinquena. Aquest últim pas l'intento resoldre de forma infructuosa mitjançant llançaments però el tacte inhumanament fred de la roca no em permet tancar la ma en el moment precís, em salto el pas i gaudeixo dels cantus inhumans que té aquesta via fins a la R. Brutal!
Fer aquest tipus de vies, que estan força lluny de les teves possibilitats, t'ajuden a visualitzar quins són els teus límits i què cal treballar per a superar-los. Definitivament em falta resistència, molta resistència. El segon pegue a la via va ser desastrós, els xapatges els feia al límit i els braços s'obrien en canal.
El Jordi per la seva part prova El Rei del Mam 7b+ i flipa amb colors amb el pas de bloc del mig. No sap com resoldre'l, és inhumanament llarg. El Lluís també la tasta i certifica que com a 7b+ està una mica apretat. Pero com que no en tenen prou i encara tenim unes hores de llum el Lluís també munta Cupuladors 7c. A aquesta ja si posa millor, li veu color i va treien tots els passos, el proper cop que tornem serà el seu objectiu.
Jo per acabar la jornada faig un tope rope a l'inhumà El Rei del Mambo i la desmonto, tot el que no va al sac va a l'avantbraç. Dit i fet, destrossats com unes mules de càrrega fem via cap al bar del poble a recuperar una mica de forces.
Dissabte al matí ens trobem amb en Jordi que està de re entrada després de l'estiu al Franken i el Lluís per anar a l'oest, allà on els mapes del temps donen bon temps. El primer objectiu es la cova Disblia a St Llorenç de Montgai però veient que la boira i les baixes temperatures ens poden jugar una mala passada fem un canvi de plans i fem via cap a Vilanova de Meia, objectiu La Cúpula.
A les 12 del migdia, després de dues hores de cotxe, ens plantem sota el gran desplom de la Cúpula. Impressionant sector de Vilanova de Meià amb unes vies que són senzillament del millor que he vist mai. Un desplom de 20 metres on predomina l'escalada atlètica i una mica bloquera. Grau mínim a dins la cova propiament dit, 7a+/7b.
Jordi al principi de El Rei del Mambo
Com que no hi ha molt a triar degut al meu grau haig de centrar els meus esforços a El Rei del Mambo. Una de les primeres vies que es va equipar en aquest sector conjuntament amb la Llima del 4, inicialment cotat com a 7b i ara semi decotat a 7a+. Dos passos durets i tot el demès cantu impressionant i resistència a tope.
El Lluís i el Jordi li foten un parell de tientos per escalfar i em cedeixen el privilegi d'escalar una de les millors vies que he pogut tastar mai. La via té dos passos força durs, un entre la primera i la segona xapa i entre la quarta i la cinquena. Aquest últim pas l'intento resoldre de forma infructuosa mitjançant llançaments però el tacte inhumanament fred de la roca no em permet tancar la ma en el moment precís, em salto el pas i gaudeixo dels cantus inhumans que té aquesta via fins a la R. Brutal!
Jo mateix abans del pas clau, foto Lluís.
Fer aquest tipus de vies, que estan força lluny de les teves possibilitats, t'ajuden a visualitzar quins són els teus límits i què cal treballar per a superar-los. Definitivament em falta resistència, molta resistència. El segon pegue a la via va ser desastrós, els xapatges els feia al límit i els braços s'obrien en canal.
El Jordi per la seva part prova El Rei del Mam 7b+ i flipa amb colors amb el pas de bloc del mig. No sap com resoldre'l, és inhumanament llarg. El Lluís també la tasta i certifica que com a 7b+ està una mica apretat. Pero com que no en tenen prou i encara tenim unes hores de llum el Lluís també munta Cupuladors 7c. A aquesta ja si posa millor, li veu color i va treien tots els passos, el proper cop que tornem serà el seu objectiu.
Jo per acabar la jornada faig un tope rope a l'inhumà El Rei del Mambo i la desmonto, tot el que no va al sac va a l'avantbraç. Dit i fet, destrossats com unes mules de càrrega fem via cap al bar del poble a recuperar una mica de forces.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)