Entre lolos anda el juego

Dijous, tornem a la roca Montserratina amb el Philip. Apadrinat temporalment com a membre a la família. Fem 45 Aniversari 6b, Alta Mar 6c+ i Canela 7a+. Amb els cossos calents ens posem a Vianant 7c/7c+. Em toca posar cintes avui per tant no m'acoquino i arribo a cadena sense problemes, recordo tots els passos de lany passat de forma mil·limetrada. Baixo, asseguro i teledirigeixo al Philip. A mitja via, al descans comença a caure un xàfec dels que fan història, el noi va tirant i jo intento fer baixar l'aigua de les ulleres. Vaig cridant i el noi va fent, sembla com si no s'immutes de la pluja, està en mode ingràvid. Arriba a les ultimes cintes, el xàfec és torna més insuportable. M'etziba si es per la dreta o per l'esquerra, quasi no l'entenc. Segueixo intentant teledirigir aquest monstre mentre l'aigua ofega la meva veu. Arriba a la cadena, baixa desmuntant la via escoltant llamps i trons. Arriba a terra, un xoc de mans i fugim ràpids com la llum. El camí de tornada el fem en menys de 10 minuts, l'aigua s'impregna de forma metàl·lica als meus texans. Pesen massa i cauen, ensenyo el cul.

Dissabte, cansat. Avui invadim la Xina a la Riba. Escalfem amb un 6c i un 7a. En Philip segueix inhumà, es poleix a vista posant cintes Jocs de Llit 7c. Jo m'arrossego com una meuca, el Joel cau al Flash ja anant a R. L'Edu escalfa i s'emporta posant cintes Amanece que no es poco 7a+/7b i la clava amb el 7b de bloc del Lluis. El dia però encara ens guarda algun esdeveniment, al tercer pegue i de forma titànica en Philip s'emporta Columna Durruti 7c+/8a. Està indomable.

Diumenge, més cansat. Escalada a vista a Montserrat, fem 5 vies amb en Phlip. Avui em toca posar cintes a mi. Comencem amb 6c, seguim amb 7a, després amb 7b, seguim amb un altre 7b i finalment amb 7a. El Philip les encadena totes a vista i quasi sense despentinar-se. Em diu a cau d'orella que esta cansat i una mica desmotivat, que necessita tornar a casa aviat. Pleguem veles, a les 8 ja som a Barcelona.

Afternoon sessions, the end

Aixo s'acaba, avui podria haver estat el últim afternoon session de la temporada. Aquest any han estat quasi focalitzats en la seva majoria a Sant Llorenç, Pilons i Gelida. I totes elles aquest més d'agost. És el que té treballar a l'agost

Sant Llorenç per a mi era el gran desconegut, una de les escoles més estimades per terrassencs i voltants - no us enfadeu els de Sabadell. Només en una ocasió hi havia estat amb en Lluís i el Joan, ara ja farà gairebé dos anys. Com ha plogut des de llavors.

I la veritat aquesta escola m'ha enganxat. Amb una escalada molt dinàmica , passos llargs, pila i "cantu" franc fins al grau que he tocat. Vaja el que més m'agrada :/. Si, potser el tema del "marro" o el tram inicial de les vies es una mica peculiar i cal acostumar-s'hi.

A Gelida i Pilons s'ha seguit explotant feina pendent que teniem acomulada.

El que s'ha encadenat :

• S'hi ha d'anar 7b+. St Llorç/Gruyere **
• Silencio se vuela 7b. La Riba/Pilons **
• No ho se 7b. Gelida ***
• Amor suprem 7b. Gelida ***
• Perfomance 7a. St Llorç/Gruyere On sight ***
• Parèntesis 6c. St Llorç/Gruyere On sight.**

Llista de deures pendents:

• Mary Plaxy Glass 7b+. La Riba/Pilons.
• Amorrat al Pilo 7b. La Riba/Pilons.
• Enze 7b. St Llorç/Paret Gran.
• Reina Abeja 7b. St Llorç/Paret Gran.

Llista de desastres :

• Clave Omega 6c. St Llorç/Paret Heura. caient sortint a R

Bendita Vendetta

Dissabte amb una calor inhumana d'aquelles que t'exprimeixen el cervell i et fan suar fins a tenir que remar vaig poder marcar un punt vermell especial. D'aquells que no et deixen indiferent. Vendetta 7c, sector la Xina a la Riba.

Allà ens varem topar amb un tal Jordi que també s'enduia minuts abans la Jocs de Llit 7c. Ja ho deiem aquella calda era inhumana i les regletes s'escapaven com bistecs en una renió de gossos. Una setmana abans vaig caure amb la R a la cara i aquest cop quasi també, finalment vaig optar per no xapar l'escalestric a la R i tot i perdre les ulleres en el moviment vaig xapar la R.

No hi ha molta història, tres dies força espaiats, una via molt al meu estil. Bloc sobre cantu generós i morfologicament parlant més assequible pels alts. Merci Julia per gastar els teus dies de descans assegurant al petit yayu.

Potser ha sigut la cirereta d'un gran agost - d'encadenes clar - on sembla que finalment el grau de 7b comença a solidifcar-se en la meva raquítica piràmide. Sis 7bs, un 7b+ i un 7c en aquest més d'agost.

Avui per celebrar el tema hem anat a Sadernes, a fer quilometres a vista com aquell que diu. Jo he acabat fet pols i els encadenes han sigut força més tènues : Fernando Gando 7a a vista, Silenci 7a caic a la R, 100% Mambo 7b les passo putes a les ultimes tres xapes, Calandra 7a+ ja no m'aguanto.

Salut i bloc.

Tornem a la bretxa

Tornava a tenir els ulls com taronges, intentava dominar una i altre vegada la taquicàrdia respiració, el meu cervell generava tones i tones d'adrenalina .... seguia tirant amunt i cada cop ho veia mes factible, no se'm podia escapar. A dos parabolts del final vaig llegir malament un més dels innumerables passos tècnics d'aquell viot de 35 metres i vaig caure. Amb els braços inflats com botifarres vaig mirar avall i vaig pensar Això és el necessitava sentir altre cop, escalar a vista i anar a mort es una puta passada. Em vaig quedar a 5 miserables metres de la reunió del segon llarg del Problema de la Gula 7a+, el que hauria pogut ser el primer 7a+ a vista posant cintes. Un premi massa petit prenguen en consideració que el premi gros ja l'havia tingut escalant, la brutal sensació de sentir-se lliure.

Martin projectant les vies de Mont-Ral en el seu imaginari... foto Marina

Han sigut dos mesos de treball sobre la Vianant, 20 pegues. Una tortura psicològica per a mi, i després de caure ja anant a buscar els bidits salvadors tot s'havia convertit en un maleïda dicotomia, o encadenava o ho feia pitjor. Necessitava treure'm aquest mal rotllo.

Quan el Miguel i la seva colla van plantejar-me l'oportunitat d'anar amb ells a passar un cap de setmana per la serra de Prades com en els millors temps no ho vaig dubtar ni un moment. O potser si ?. Escalades fanàtiques per l'escola de Mont-Ral, i ara si tatxant part del pany de paret de la Calipso. Riures amb vinatxo del mercadona a ultima hora de la nit al isolat refugi de Mont-Ral...buf quin bon rotllo !!!!

I com si tornes a tenir 15 anys el temps es va aturar, fent del diumenge un llarg i espaiat dia que et permet esgarrapar-ne tots els minuts. Bany de migdia al riu de la Riba amb la colla i escalada pausada però fanàtica a Penya Roja.

Remullada al riu que mai portava aigua... foto Marina.

L'Àlex em pregunta : i que vols dir amb aixo de sentir-te lliure escalant? i jo li responc : "Es una sensació estranya, escoltes un interruptor al teu cap i quan el pitgen ja no pots parar" ... i aixi em va passar amb la El món màgic del màgic Bruffi 7a, tornava aquella brutal sensació de viure a deu mil quilometres de tota civilització i executant una lluita individualista contra tu mateix, consumint fins a l'ultim ale de força. Eureka a vista posant cintes.

Als segons llargs de 6c+ o 7b o 7a de les vies de la Riba la mateixa sensació, vies de 40 metres on tu sol lluites de forma tirànica amb cada un dels moviments ultra tècnics que et persegueixen a cada metre. Empotraments de genoll a 30 metres del terra sobre calcari, talons, vectors indescriptibles ...... escalar a vista es una puta passada, una puta barbaritat.

Segon llarg aeri i tècnic a la Riba .. foto Helena.

A l'Alex, el Martin, el Miguel, la Helena, la Marina y el Javi els ensenyo el poc que apres i el molt que m'han transmès. E ensenyo les vies que m'han deixat petjada durant aquests curts anys de la meva vida d'escalador, que ara em semblen una eternitat.

La Directa Reus 6b+ que vaig encadenar amb el Lluis, La Directíssima 6a+ que en Llopart em va mostrar com la primera via que et posava els braços com mangueres, el 6a+ aquell de la travessia que un dia el Jordi em va ensenyar com a millor via per escalfar .. A Mont-Ral ja havien tastat La Calipso 6c, Requiem por un Volvo 6c+, Eslava 6b+.

I segurament algun dia ells ensenyaran aquestes vies a altres companys, fent que aquestes perdurin una mica més en l'imaginari col.lectiu. I es sobin una mica més :)

Agafant aire a la Riba

Quan estàs al centre del huracà i s'embla que t'estas apunt d'ofegar, encadenar un os dur o projecte històric és com agafar una glopada d'aire fresc. Com deia el Lluís ahir podria haver sigut el meu millor dia d'escalada - i això que ell s'endú en top al tercer pegue la Jocs de Llit 7c, esperem que tingui raó i això només sigui el punt d'inflexió a una bona collita.



Finalment ha caigut Amanece que no es poco. Com m'ha costat encadenar aquesta obra mestre i cotada només de 7a+, per mi EL 7a+. Via de pila amb algun pas de bloc a mitja via on la seva linia sembla que toqui tots els estils possibles, cantu, regletes, sostret i tot amb un petit desplom continuat que et posa els braços com botifarres. Curiós que el primer cop que arribo encadenant al sostre l'encadeno, diuen que allà t'hi pots passar una vida caient.


Despres amb el Makey provo Vendetta 7c, i el deixo força força be. Ja tinc ganes de tornar-hi, el problema serà trobar dates. Ens espera Rodellar, Margalef i probablement el retorn a la Vianant.