dilluns, 7 de novembre del 2011

Animes incompreses per Margalef.

La roca estava seca, les linies es mantenien moribundes i el magnesi havia desaparegut, quedant només un rastre més humil i menys culpidor.... les Espadelles estaven isolades en un mar de pedres i boira, la tempesta tocava retirada i la gent s'havia quedat a casa.

Una humitat va recargolar-se de forma infinita dins els nostres cossos, fent-se ubiqua a dits, esquena i mans. Extenen-se de forma ininterrumpuda als mosquetons, aprells d'assegurar i altres estris quotidians. Potser exagero, la cosa no era tan aterradora, pero no queda del tot malament i posa epica a la historia.

Amb mes pena que gloria i acomodats en la victoria permanet, varem visitar les Espadelles, una altre batalla, segurament una altre batalla per guanyar. El vent estava de part nostra. Els timbals varen aturdir les parets anunciant la nostra arribada, i amb un compas atronador varem escalfar de forma infinita ... maleït  siga Felix son les tres de la tarda i encara estem escalfant !!!!

Com si d'una pedra a la sabata es tractés, o millor dit al ronyo. La primera colleja ens la va donar la Sudoku 7c. Arrancada de bidits petits amb pas llarg, cerca un monodit i un parell de creuats fins al segon monodit. Per acabar fent un pass llarg fins al cantu salvador. No se si va faltar molt o va faltar poc, l'únic que recordo es que vaig acabar amb la cua entre cames.

Al costat el Lluis i el Felix s'enduien la Drakulin 7a+, i el Ramon es quedava a les portes de l'encadene. Per la seva part el Manu feia un bon toc a la Maligna 7c+, i el Joel feia el nenaza passant el dia enviant missatges amb el mobil.

Al bar, i despres de ni despedirnos del Lluis i la Naia com a bons amics, amb una birra/cafe amb llet tot es veia d'un altre color. Que si el cantu tal, qui el cantu pascual, que si casi la trec ..... memories d'una sepia.

Ens varem donar una altre oportunitat al Culample 4, calia aprofitar que la plebe estava a casa per fer-nos amos i senyors del sector. Escalfant amb un 7a facilet per posar una vena als ulls i montar una de les millors vies de Margalef, Wisky Compadre 7c ( a la guia nova de 7b+, pero que demanem entre tots una rectificació publica a la plaça de la vila  amb l'alcalde present de la més que necessaria recotació a 8a/8a+)

La muntem amb mes gloria que pena, pero serà el Manu qui caigui un cop ja tenia el pas dur de la penultima cinta superat, i el Joel fara finalment un paper digne caient dos cops al pas. Jo per la meva part prefereixo no informar de l'infumable paper representat.

Per la seva part en Felix i el Ramon començaran a escalfar a les 11 del mati i acabaran d'escalfar a les 5 de la tarda. No fare comentaris al respecte.


Ni amb ulleres 3d varem veure els cantus

4 comentaris:

TRanki ha dit...

hahahaha!!!

Bon lèxic, èpica culé al Montsant!!!

Sempre a muerte i no defallir...és el que hi ha bows..

Pd: ulleres wapes
Pd2: hahahah!

Montse, Júlia i Ricard. ha dit...

Quina enveja ... i no és del encadenes ... però de la bona estona "apretant a muerte" ...

Bon relat, emocionant, inspirador ...

Bona lluita ... ahhh ... que arribi el dissabte!!!!!!!!!!

robert ha dit...

Molt bona crònica, quins grans guerrers: Ja em diras quin dia hi ha la convocatòria a la plaça per demanar la recotació de la Wiskey... que entre tots farem força, je, je. Avia'm si la puc ger algun dia. Salut!

Pau ha dit...

Nois, exactament no defallir. Els trainings tenen aixo. Et sents be de power pels passos dificils pero els avantbraços i la fatiga fant metlla rapidament a la que portes poques cintes ...

Robert, ja et passare dia i hora. Estem preparant les pancartes.