divendres, 14 de novembre del 2008

I finalment va arribar la continuació

Tot i saber de l'existència d'un nucli reduït d'incondicionals seguidors del meu antic blog, l'aparició d'aquesta segona part no es deguda a la seva perspicaç tossuderia. Feia dies que em voltava pel cap la publicació d'un blog dedicat de forma íntegra a l'escalada, la meva gran afició - desprès de les dones, la cervesa i la programació ( val a dir que sobretot les últimes són les que s'hem donen millor)

El nom del blog va néixer en alguna tarda de diumenge a les parets de Montserrat, al sector de Can Jorba. Allà on en Sergi avorria la perillosa Sikadur i un servidor intentava encadenar alguns dels pocs 6b+ que hi ha per aquella zona, durs com la roca. Fe i valor son aquell recurs més intangible i que només podem apreciar en el moment que ens fan falta, la tècnica i la força sempre els visualitzem i en som coneixedors de la seva mancança en tot moment, però la fe i el valor son recursos efímers però inestimablement necessaris.




Tornaré a parlar de les mítiques vies de Mont-Ral, amb la Ta al capdavant seguida de la mateixa Calipso. Parlaré de les vies encadenades a la Riba i dels projectes pendents al sector Penya Roja. Explicaré les meves vivències al conglomerat de Margalef. Faré esment els meus nous reptes, amb els primers intents seriosos als més que dolços 7a, a la meva nova afició a les vies amb desplom i cantu gros. I el més important, podré parlar de la companyia que fa possible tots aquests petits però grans moments de plaer.



Fe i Valor, l'art de l'escalada.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Bones. A veure si demà comencem les cròniques reals amb un rotpunk bomba...

Pau ha dit...

A veure ja estic nerviós, aquesta nit no podré dormir pensant amb L'espantaocells i que la força t'acompanyi. Serà Montrgony aquella escola que espero ?

Anònim ha dit...

Molt bé nanu, ara és un bloc com cal. El nom: no el podies haver trobat millor.
Per cert, ahir vaig provar de nou la Sikaudur. Molt millor. Però Hòstia em vaig caure dalt de nou, tot i que hi vaig arribar molt més sobrat. Vaig fallar com a la canyes i marro, quan ja semblava que era al sac.

Sergi

Pau ha dit...

Sergi ja veig que ara t'has aficionat a caure amb la cadena als morros :P, bueno aixo vol dir que com a mínim vas avançant. Escolta que teniu previst per aquest finde seguent ? s'admeneten propostes tot i que en principi podria ser que el dissabte anes al Coll a provar la Hawai, be ja en parlarem

Salut

Anònim ha dit...

Xato, el blog millora dia a dia. La crònica de la Mussara està molt i molt bé.