diumenge, 14 de desembre del 2008

Finalment recollim fruits, Paparres

Brutal la sensació que pogut viure avui, després de mes de dos mesos de travessia pel desert amb encadenes impossibles a Montgrony, Arbolí, Mussara, Calders i tantes altres escoles avui finalment ha caigut el meu primer 6c+, ha sigut a les Paparres i no podia creure-m'ho. La via Albert.

I això que el dia no semblava que tingues que portar gaires emocions positives, ahir amb en Lluís varem estar trepant a Calders i tots dos ens varem endur unes bones hòsties i un bon cansament de regal. Ell a Inadaptats 7b+ i un camarada a Pantxacontent 6c. Dos projectes separats per un univers de graus que varen interseccionar com si la gravetat fos capaç de corbar el més intangible. A Calders tot es doblega.

Amb un dia certament hivernal aquest matí de diumenge ens em deixat veure per la ja coneguda escola de Paparres, Olesa de Montserrat. En pocs metres cuadrats de paret podem trobar dels millors 6c i 7a de la zona amb un calcari desplomat ple de foradots, totxos i alguna xorrera. L'últim cop que varem estar-hi en Lluis va estar tastant l'Eric 7b+/7c que més tard s'enduria i jo mateix fent alguns pegues a la via mes assequible d'aquella paret, Albert 6c+.


Secció central de les Paparres, on hi ha les millors vies

Avui després d'escalfar muntant-la li he pogut fer un bon pegue i a diferència de l'altre dia he sabut talonejar on ha calgut per superar el crux de la via. Amb els dits gelats m'he plantat a la part final de després del desplom i un parell de cintes més amunt he pogut cridar erre. Uff que brutal, feia dos mesos que havia encadenat el meu primer 6c, i avui ha caigut el meu primer 6c+ !!!! La sensació de felicitat ha sigut impressionant, finalment alguns dels fruits del treball es fan visibles.


Jo mateix fent el borinot a dalt de la R de la via Albert, foto Lluís.

En Lluís ha encadenat un altre 6c/6c+ del mateix pany de paret anomenat Libanés per muntar-se posteriorment el 7c+ del costat anomenat Marroquí. Enjoiat anímicament encara he pogut fer un bon parell de tientos a la Libanés. Unes primers 5 cintes amb passos molt desplomats fins arribar al diedre on s'ajunta amb la seva via germana que dona nom al sector, despres ressegueix una linia clara i fàcil fins la reunió. Via molt bona però físicament molt exigent. Hauré d'esperar al proper dia per poder encadenar-la.

7 comentaris:

SEVIDE ha dit...

Enhorabona!! Bona sensació la que queda quan t'emportes una via amb un grau que no has fet mai i que has de lluitar!!
A tibar-li

Jordi ha dit...

Felicitats Pau! això dels entrenos i el fanatisme va donant els seus fruits! tornaràs de Grècia amb un sac d'encadenes!

Pau ha dit...

Nanos merci a tots dos, Jordi a veure si deixes de fer el freak amb la neu i t'apuntes d'una punyetera vegada a escalar

maria freixas ha dit...

pauitttooooo ets un malalt de l'escalada, ara ja no ho pots negar!!
sort que s'acosten festes i podrem gaudir de menjars i poble sense peus de gat!!

petons

Anònim ha dit...

Pauet, tàs q et surts mariconàs. A veure si aquest cds trepm plegats a la Mussara i margalefistan. Salut i bones tibades. Sergi

Anònim ha dit...

ei fanatic et fotras com un putu bou!!Aveure si fikeu una uebcam al peu de via a klimnos a frisar amb els pegues a muert.salut i tibada!!!

Anònim ha dit...

ei fanatic et fotras com un putu bou!!Aveure si fikeu una uebcam al peu de via a klimnos a frisar amb els pegues a muert.salut i tibada!!!