A recer del vent, La Cova dels Bombers

Avui calia una mica d'imaginació per trobar un bon lloc per escalar si no volies que el vent et tombés literalment els teus encadenes. A primera hora del matí el Llúis i un servidor desistíem del viatge a Masriudoms per fer un canvi estratègic a la Cova dels Bombers, desploms amb coliflors i a recer del vent.

Tot enfilant les punyeteres corbes del garraf i a gas fondo com a copi del Llúis ens trobem a dues toies que volien passar el dia fent 6a i 6b al Pas de la Mala Dona, qui si no en Jordi i l'Oriol. Ens convencen i fem una ullada a la ventolera que fa al peu de via del Pas de la Mala Dona. Veient el parcal i que la Naia - gos de color negre de presència imponent però un tros de pa - podria anar a parar a la mar per un cop de vent - sense pescadors al voltant per tirar un salva vides - fem enrrera i fem via a la Cova dels Bombers.

Per aquell que no hi hagi estat mai, aquest sector destila certa similitud amb les parets de Kalymnos. Degotalls, coliflors, mocs i un conjunt heterogeni de formes en una cova d'uns 15 metres d'alçada. L'únic problema que té aquest sector és el nombre de vies, poc més de una desena, i el grau, mínim 7a.

El Lluis ens recomana molt, pero que molt, Cetaci un 7a+ preciós. Via una mica de pila i una mica de bloc pero assequible pel seu grau. Uns primers passos molt bonics de moviments acrobàtics sobre degotalls de totes les formes i un pas de bidit cabró amb llançament estàtic - o dinàmic - que t'enganxa a la última part de la via amb les forces ja minvades.

Com que l'Oriol encara em recorda el munt de vies que va muntar-me mesos endarrere quan començava a escalar reclama el seu dret a cuixa i m'empaita per que li posi les cintes. Jo com que soc una mica esbojarrat cedeixo ràpidament davant de tanta majestuositat. Cetaci és una via d'aquelles que podries etiquetar amb tres estrelles, si vas amb el grau ajustat com jo la pots muntar perfectament i si tens una mica de bloqueig fins i tot es encadenable. Com sempre els primers pegues són força irracionals i mancats de pragmatisme poden portar a conclusions equivocades, baixo cansat però amb molta feina per pulir amb alguns passos de la via.

L'Oriol, el Jordi i jo li fem un total de tres pegues cadascú, i com el Lluís diria si s'hagués d'apostar per algú aquest seria l'Oriol, fa dos pegues molt bons i li va de molt poc d'endur-se el seu primer 7a+. Realment impressionant la seva tornada, amb quatre dies s'ha posat les piles i escala encara molt més suau que abans, em trec el barret nano.

Oriol a la part de dalt de Cetaci

El Llúis ens munta Kriatura, un 7a de desplom força dur que li permet preparar l'atac a Epicentro Kraneal 7b+/7c. Avui però no es el seu dia, els pegues del dia anterior a Gelida el portaven una mica tocat físicament, i aquestes vies d'avui no són justament d'aquelles que et permetin dubtar. Si dubtes la cagues.

Com que encara no n'hem tingut prou i aprofitant que Kriatura te les cintes posades, l'Oriol i jo mateix li fem un pegue a veure que tal pinta aquesta via. Ufff ...... sabeu aquells moments en que els braços ja no s'inflen, quan les mans s'obren en canal, quan els ulls et salten de la por que estàs passant .... doncs això es el que em passa i pateixo com un fill de pxxx per acabar exclamant que això de l'escalada es un cony d'infern a vegades.

Oriol mirant un dels passos a kriatura, el Lluís mirant l'Oriol i la Naia mirant l'autor de la foto

A mitja tarda, i amb un cansament horrible que recorre els nostres cossos de dalt a baix enfilem el camí de tornada. Un cop al cotxe encenem la radio i sentim que la fi del món a planejat de forma perillosa pel nostre país provocant les mil i una destrosses, posant un esglai a la boca de molta gent ...... reflexiono i penso : el proper cop l'encadeno, així de cru.

L'escalada t'abraça fins deixar-te exhaust.

Preparant el viatge a Kalymnos, feedback please

El dijous de la propera setmana marxem cap a Kalymnos passant momentàniament per Athens. En Piju, la Montse, el Sergi i un servidor tindrem l'oportunitat de tocar una de les roques més preuades i que estan més de moda per un total de 8 dies, de dissabte a dissabte.

Aquest dies estic preparant alguns dels elements del viatge i com segurament passa molts dels meus lectors ja han tingut l'oportunitat d'anar-hi. Qui millor que vosaltres per respondre a alguna de les preguntes relacionades amb el viatge ? doncs som-hi a veure si em podeu ajudar.

1. M'han dit que l'aeroport de Kalymnos és de joguet i que existeixen moltes probabilitats que el vol entre Athens i Kalymnos es suspengui, ¿ quines alternatives tinc en cas que això succeeixi ?
2. Encara no tenim cap apartament reservat i cal tenir en compte que anem en temporada baixa ¿ Com vareu fer-ho vosaltres per llogar un apartament ? ¿ Quins preus són els estàndars ? ¿ A quina ciutat vareu agafar l'apartament ?
3. Anem amb temporada de plujes, pel que tinc entès però el ratio de pluja es més baix que aquí, però en cas que plogui podrem escalar igualment ? ¿ Es mullen les xorreres ?
4. Tema gent, ¿ Ens trobarem una illa saturada d'escaladors tenint en compte l'època que hi anem?
5. Parlant ja del tema d'escalada, ¿ Quins són els sectors que no ens podem perdre ?
6. ¿Quines vies són les que no ens podem perdre ?
7. Som quatre, val la pena llogar un parell de motos o bé millor agafar un cotxe ?
8. I la pregunta del millon, ¿ Com podem gestionar l'escalada i els descansos, quina és la vostre experiència si tenim en compte el tipus d'escalada?

Totes les respostes seran benvingudes i ens ajudaran a planificar amb més cura aquest magnific viatge que ens espera !

Quin mal que foten els forats a Siurana

Diumenge de ressaca escaladora i amb el cos ple de blaus de dos dies anteriors de lluites intenses a Calders i Margalef. Com que la travessia per encadenar el meu primer 7a segueix de forma inexorable per un camí que no n'hi puc divisar el final a Siurana baixem el cap i de passada el grau.

Al matí al càmping ens trobem amb en Ciurana, l'Olga i altres col.legues de Reus que ens han d'explicar les peripècies de Kalymnos - ja falta menys, 10 dies -, vies, formes d'arribar a la Illa en cas d'anulació per vent del vol Athens-Kalymnos, etc .... Ells marxen cap al Grau dels Masets que han obert noves vies de 7 grau, nosaltres marxem cap a l'Olla i Esperó Primavera.

Al matí quan m'he llevat a la furgo ja he notat que el meu cos no estaria al 100%, serà els dos pegues a la Bèstia Parda ? seran els dos pegues a la via del costat de Que passa Neng ? Seran els dos pegues a Iker Crack ? seran les tres cerveses de la nit anterior .... i mentres penso veig que el 6b+ que estic muntant a l'Esperó Primavera m'apreta el cervell com la música màquina de fa uns anys enredera. Baixo a la tercera cinta, comencem bé el dia.

Anem a l'Olla pq ja estem escalfats, em fot malt el braç, i faig un remember a la mítica Burden Chuchen 6c, que dura que era i no havia passat de la segona xapa farà uns mesos. La munto i li veig molt de color, color d'encadenar clar. La via es força curta, d'uns primers tres xapatges hiper agònics i de bidits fins arribar al cantu salvador, i ja aviso carden un mal que fa por.

La Montse munta Cargol Treu Banya 7a, que encara fa mes mal. La provo entre pegue i pegue de la Montse i veient que aquí la tortura de dits està barata prefereixo no marejar la perdiu i fer la poca feina que m'he proposat avui. Vinga segon pegue a la Burden Chuchen i pata pam una via mes al sarró, que bloquera que és al principi però si arribes a la pinça de la tercera cinta tens la via feta. Siurana a tope.

Animat i amb el cos demacrat li fotu un bon pegue a la via Maryilin, 6c de més a la dreta que no punxa tan i l'estil és més Arbolinenc. Un parell de vuelos a la ultima xapa i cap a casa, la feina d'avui ja estava feta.

PD : algú m'ha fotut la càmera !
PD2 : El divendres vinent m'esmorzo la Ka No a Gelida
Prostata : Finde següent viatge salvatge a Bruixes ?

Sessio a la PanxaDelBou, això si que mola tiu

Diuen que a la panxa del bou ni neva ni plou, pero es trepa de puta mare. Avui sortida llampec de la facultat a les 4 de la tarda per anar a Sabadell amb el Jordi, que també està de reentrada. Allà ens espera en Llopart.

De fet si ets un asidu al roco de la UPC i veus per primer cop la panxadelbou, flipes colors. Tens tot el que desitjaries, vies amb corda sota desplom, travessies sota cantu gros i un magnific racó de boulder tot ell desplomadet amb sostre inclòs. Vaja una passada. Potser l'únic problema que té és el preu, però suposo que per mantenir un lloc d'aquesta manera calen un mínim de calers perquè no es deteriori a la primera i sigui el màxim de dinàmic possible - cada setmana es curren noves vies pq no t'apalanquis.

Avui ha sigut una mica un dia de tanteig, escalfem fent el joc del tonto, també dit dos mes dos cul de gos, i fem algun 6a sense desplom. Com que l'Oriol i en Jordi ja varen anar-hi el dissabte passat em porten a un 6a+ de desplom, peus lliure, i cantu que t'hi cagues d'uns 30 moviments boníssim. Surt a vista.

Vinga fotem-li una mica més de canya, provem el 6b de més a la dreta encara més deplomat però sense peus lliures, tres pegues i no l'encadeno. La via es realment boníssima, quina llàstima no tenir mes pila per fer-li un altre pegue digne. Té una secció de sostre de 4 o 5 moviments brutals.

Com que no podem desaprofitar el boulder també fem unes sessions de bloc de 10 moviments amb un o dos passos durets, surten quasi tots i acabem amb els braços ben inflats.

Dutxa, ferrocatas i cap a casa. No serà la última visita que hi farem abans de marxar cap a Kalymnos.

Ressaca i encadenaments al Vermell

Diumenge rarot, rarot, rarot. Ahir després d'una retirada a temps del casament del Sergi i la Montse anava a fer nones amb l'estomac marejat del vi, el cava, els calçots i els habanus cubans - viva fidel cabrones. Resultat de l'equació : ressaca tonta, tonta, tonta.

Quedem tard amb en Lluís i la Martina a Riudebitlles per fer camí cap a Montserrat, destinació el bar Anna. Allà ens trobem una bona tropa, Oriol inclòs - bona re entrada company. Decidim que farem un Vermell, a la paret de la sessió digital que el Lluís la te a huevo i ja no li vindrà d'un altre 7b+ al sac.

Arribem a peu de paret i sorpresa, un solaco com no es veia des de feia dies ens permet despullar-nos de pit i acariciar la calor del conglomerat, si es que això de la temperatura rotpunk no ho entendré mai. El Juanra la nit anterior entre birra i birra em deia que si els abandonava avui havia d'escalar a muerte, bufff el problema es que la ressaca és un veritable handicap per escalar a mort.

L'Oriol que està de tornada a les parets em demana si podem anar a la part més dreta del Vermell, fins ara desconegut per mi i que té algunes vies molt interessants.

Escalfo amb Escaladores con cara de atracadores 6b que actualitzat surt a 6c, buff per escalfar es una mica dur, les primeres cinc cintes són de patiment, no surt al primer pegue però surt al segon després d'uns moviments agònics entre forat i merdetes. El meu primer 6c al segon pegue :)

En Llopart munta Fina Y segura 6a, força bona i molt més relaxada que la del costat, força cantu i només un petit passet una mica dubitatiu, surt a vista.

Seguidament, i amb la panxa ja revoltada del tot provo per decisió unànime Condon Relleno, fins a la R1 6b i fins a la R2 6C. Trenta dos metres molt bons força semblant a la mítica Petrel però molt més relaxada, només té un pas tonto a dos xapes de la R2 que si l'aguantes bé ja tens la via feta. Surt a vista, primer 6c a vista ? doncs no com ja imaginava ara l'han decotat a 6b+ i crec que merescudament, tot i això és la via més interessant del sector que he pogut fer.

Miraculosament la meva panxa millora i fem una visita ràpida a Te de Roca, 7a de bloc i que havia provat fa un parell de setmanes. Dos pegues i no l'encadeno, llàstima perquè realment és molt fàcil i només cal aguantar dos rebots de bidit per encadenar-la!

Curiosament no em trobo molt cansat i encara podria fer un parell de vies més però la gana apreta i fem via cap a l'origen de tot plegat, diguis Bar Anna.

Te de roca, Vermell del Xincarró

Com moltes altres famílies escaladores aquest primer d'any el vaig celebrar escalant, i crec que no vaig ser l'únic que voltava pel Vermell del Xincarró aquests dies. Amb en Sergi i la Montse, companys habituals, enfilem cap al Vermell a les 11 del matí, una hora relativament aviat si tenim amb en compte les circumstàncies.

Passem de llarg el sector esquerra després de la pregunta del Sergi - Pau tu no volies provar, l'Alta Mar ? Uff es pura resistència ja tindré temps a les tardes de primavera. Seguim i anem a petar al sector central, el que queda enmig de la Sessió Digital i el Vianant. Al matí quan jeia al cotxe i esperava els companys ja havia fet una ullada a la guia, li havia fotut l'ull a un 7a anomenat Te de Roca, 6 cintes i no més de 15 metres. Ha de ser bloquero que t'hi cagues !

Dit i fet, ens el mirem i fa pinta de tenir unes tres primeres xapes durilles, el que vindrà després ja ho haurem de veure. Escalfem tots tres amb un 6a del costat per recordar com les gasten aquí. Foradet, peuet i equilibri .... sempre costa reenganxarte a la roca Montserratina.

En Sergi, voluntari com no n'hi ha d'altres, ens munta la via i ja avisa que hi ha seqüència de bloc però que creu que ens pot sortir. I li foto canya, pim, pam, pim, pam i a la segona xapa ko. Collons quins bloquejos, vinga tornem-hi : bidit romo amb dreta, ufff, rebot amb esquerra a un bidit un altre rebot a un bidit encara més precari amunt amb l'esquerrera i lanze amb dreta a dalt, bua no m'ho crec ni jo pas de bloc resolt. Segueixo amunt i certifico que la via s'ha acabat després del pas de bloc, al següent pegue li foto canya. La Montse la prova i no para de proferir insults i gemecs, diu que això es massa dur i que els forats aquests són dolents com ells sols, no cal que m'ho diguis noia !!

Jo mateix abans del lanze que no calia fer, atenció al bidit de la dreta. Foto Sergi.

Vinga segon pegue, pim, pam, pim, faig la seqüència de bidits, fins al segon rebot i pillo malament el bidit de l'esquerra i no em deixa encarar el lanze, cagun la mare del tano !. M'ho penso i trec l'ultim pas sense que tingui de fer el lanze pujant el peu a una merdeta de res, baixo i la torno a provar, resultat desastre.

Despres del lanze amb cara de patiment, foto Sergi.

De mentres el Sergi prova el 7a+ del costat de l'UltraBox, que resulta que farà dos mesos vaig muntar pensant que era un 6c. Avui la provo en top i encara la trobo més infernal, però definitivament jo no puc escalar en top - algú més li passa això de no poder escalar en top?. En Sergi treu la seqüència dura, arriba a la cinquena xapa i cau de forma incomprensible quan ja tenia mitja via feta! Nano haurem de menjar més sopes.

Relat curt i ras d'un començament d'any típic d'un fanàtic de la roca.