Valenta desgràcia

T'aixeques a les 7 del matí, no has esperat a que el despertador soni. Encara tens una horeta per endavant abans de marxar cap a Vilanova de Meià, temps volàtil dedicat al cafè i cigarret matinal. Aprofites per repassar la meteorologia i sembla que la cosa es pot arreglar.

Carretera i més carretera, passes per Cervera, per Aretesa de Segre fins l'arribada a Vilanova. En Lluís i en Jordi s'atabalen un a l'altre sobre quines dates caurà Gravetat Zero 7c/c+.

El pas de dalt ja el tinc controlat, el pas de baix em surt amb la punta de la faba, es questió d'aguantar la pila i ser decisiu al moment de cercar els cantus, aquest dimarts dono el campanazo i després a per la Uruk-hai 7c+.....

Ahir repassava les fotografies de l'última i única visita a la Cúpula. Rey del Mambo 7a, 7a+ o 7b, és igual pensava si el que tinc ganes es de marcar un cony de punt vermell a aquesta preciosa via. Em fotia una mica de pànic xapar el segon paravolt i el lanze després de les classes pràctiques a Albarracín hauria de ser cosir i cantar, a veure que passa.

Últimament estem en plena època resistencialista, no hi ha forma d'encadenar els objectius. Una darrera l'altre les vies m'escupen violentament creant una sensació de buidor que res pot omplir. Emocions massa fortes que no passen desapercebudes m'esgoten i em persegueixen allà on vaig.

Divendres, ara recordo, m'entonava a mi mateix el dolç insult. Valenta desgràcia pensava després de caure per enèsima vegada de Bèstia Parda. Bufes, gemegues, crides de ràbia, vull plorar i no puc.

Reflexiones, penses i et preguntes. No obtens resposta. La ràbia t'encega.

Amb el Piju havíem passat bons moments a Kalymnos, compartint molt bones vies i també algun inoblidable encadene, encara et recordo Dafni. El dissabte, dia gris, volíem compartir quelcom a Cetaci 7a+. La fredor de la por que no s'apaga ni amb un bon plumes va orbitar delirantment pel nostre voltant, aquell tridit amb lanze el veia ara vagament, distorsionat i fent-me empetitir.

A Vilanova està tot xop, fa fred i vull marxar cap a casa. M'assec al cotxe i deixo que el meu cap pensi en altres coses, a vegades l'escalada també pot ser esquerpa.

Diuen que parlar es el millor dels remeis a les pors efímeres, no ho sé però segurament serà un primer pas.