Somnis aterradors

Si us digues que els somnis no són altre cosa que un reflex de les nostres realitats alimentades per elucubracions impossibles no ho posarieu en dubte. A la gent com nosaltres que fanatitza les escalades també patim els deliris de sommiar en situacions que ajuden a compendre la realitat, tot i que cal saber destriar-la.

Divendres passat recordo que vaig despertar-me esglaiat, amb una suor freda que baixava front avall a casa els meus pares. Un cúmul de frustracions m'havien portat a una crisis irreal però que m'ensenyaven que per dins meu quelcom m'estava eixugant psicològicament parlant. La cosa va anar d'aquesta manera : "Vaig intentar posar-me els peus de gat i per qüestions encara intractables aquests estaven plens d'una massa de goma que m'impedien entaforar-hi els meus peus, la gent reia i jo amablement els deia que probablement havia fet la bossa massa ràpida. Que m'hauria deixat els peus de gat bons a casa ..... vaig seguir buscant per dins de la motxila i finalment van aparèixer uns peus que semblaven tenir les mides i el buit corresponent on entrar-hi els peus. Vaig aixecar-me i provant de fer el vuit a la corda veia que quelcom fallava, no hi havia manera de fer el vuit, la gent seguia rient i es preguntava si era veritat que era ja una persona experimentada en el noble art de l'escalada ..... vaig provar-ho una i un altre vegada fins al final aconseguir fer el vuit. Vaig preguntar si estava ben assegurat i en aquell moment vaig adonar-me que la corda no era més que un simple llençol !!!!!!!! Cony !!! vaig remugar, amb aquesta corda no m'estranya que em fos tan dificl fer un vuit !!!! ....... per art de màgia aquella conversa es va esvair i la via es va fer realitat davant dels meus ulls. Ella hem deia que no era gaire complicada i que probablement no em costaria gaire arribar a la primera xapa - força amunt es clar. La vaig mirar i per desconcert meu vaig veure que el primer tram discorria pel vidre d'una finestra i la primera xapa apareixia al final d'aquesta subjecte al marc de la finestra. Vaig pensar que això era una broma, que no podia ser !!!!! A la que vaig intentar començar a escalar es va fer de fosc i els meus companys van observar-me que era millor plegar, un altre dia tindria l'oportunitat de desplegar les meves capacitats com escalador.

De nentres marxava amb el cap cot vaig observar a la llunyania com un estrany omplia la seva motxilla amb les meves pertinences i d'on queia amb un esglai un mosquetó, vaig córrer i vaig fer-li saber al pinxu que aquell era el meu material !!!! Ell mig com qui no sap per qui va la cosa - crec que era argentí - va dir-me que ok que potser s'havia equivocat. Va deixar el material i va apretar a córrer, en aquell moment vaig vociferar un crit que deia Sé qui ets, ets amic de ***** *****. Era increïble, quina jornada mes nefasta i vaig pensar que ja només faltaria que m'haguessin fotut el portàtil que havia deixat descuidadament a peu de via a 300 metres d'allà. Vaig arribar i una suor freda va recórrer el meu cos, algú havia sostret el portàtil de la bossa fent encara més dramàtic tot aquell dia."



Avui aprofitant que un constipat m'ha deixat baldat al llit he tornat a fer una migdiada de campionat, podeu imaginar que he somiat ?