Feia dies que mirava la data al calendari i m'obsessionava pensar que la flauta no sonés, vaja que pensava amb l'avantbraç més que amb el cap. Poca cosa en coneixia d'aquesta mítica via, només alguna distant ullada de la primavera passada i alguns comentaris pertinents d'algun dels meus mestres. Però la rumorologia que m'havia arribat era d'una picantor de les que rasquen, calia fer-la per tastar els millors degotalls del Garraf.
El dissabte ja nerviós des de primera hora amb l'Oriol, el Jordi i en Joan varem anar fent torns i caient un darrera l'altre al maleït pas de bloc. És una via fàcil fins al descans inhumà, cinc passets apretadets fins el telèfon i després un pas bloc una mica torracullons, d'aquells que fas però que no acabes de fer. El gran problema es trincar bé el cantu invertit per poder blocar, on posteriorment pots elegir entre pas dur a l'esquerra o pas hiper dur a dalt de tot - les dues versions executades. Després tens 4 metres de catxu del bo fins la següent xapa i on finalment t'escapoleixes cap a l'esquerra per asseure't sense mans sobre una formació rocosa força curiosa, un parell de xapes més sobre bons agarres i cadena.
Dos pegues dignes i un tercer de pena. Tocat i enfonsat aprofito que hi ha el Novato per allà i em deixa desmuntar la Mossa 7b+ de segon. Gran via, germana de la Garretes, que no té cap pas dur però més sostinguda i amb alguns alejes d'aquells que fan agafar trempera.
Ració de musclos.
A la nit en Sergi i la Montse m'avisaven que al final el diumenge es deixarien caure per el Pas de la Mala Dona, i com que encara somiava truites no vaig dubtar ni un moment de tornar-hi el dia següent. Potser podria haver deixat les cintes ?
El diumenge ja amb el tipus cruixit em tornarà a passar el mateix que el dia anterior. Arribada al pas de bloc, caiguda, descans de 2 minuts, execució del pas de bloc i fins la R. Buff quina ràbia !!!
Com que sóc dels que a vegades perceben la realitat de forma esbiaixada ja torno a planificar un altre cap de setmana intensiu a aquesta escola per aquest mateix Desembre. Però per fer el plat més contundent doblarem la ració amb la Mossa.
2 comentaris:
Per cert, algú sap a la via de l'esquerra de Puja la Febre ("Sioux" escrit a la pedra o "Ratos de cama" segons el llibre), si a la part de dalt ha saltat algo? Hi ha 2 cantos picats, després un canto pla de mà esquerra, després un mini lateral de dreta, i aleshores per mà esquerra només hi ha el que sembla unes restes de sika (pedra enganxada abans?). Si algú en sap algo...
Per la info, diversos escaladors m'han confirmat q la via ara és 8a+ (després del trencament d'alguna presa, originalment era 7c+).
Publica un comentari a l'entrada