Sempre ens quedarà el Falcó.

Ses coses no són fàcils per ningú,
dins d'aquest iglú
tan descongelat
tanta longitud
tan ple de finals
tan privat de tu
....
(Antonia Font, Dins d'aquest iglú)

Si els objectius que ens anem posant al llarg de la nostre vida es fessin realitat d'un dia per l'altre les nostres vides serien amargament llargues, planes i buides. L'individu té la necessitat de cavalcar de forma desenfrenada per una multitud de camins que s'entrecreuen de forma infinita, formant un graf d'infinites emocions.

Si algú m'hagués preguntat dies endarrere on hi havia els millors 6cs de Catalunya hauria dubtat en contestar-li, li hauria respost de forma ambigua. Avui i dins del meu curt coneixement li respondria amb certesa que al Falcó trobarà probablement les millor línies d'aquest grau. El dissabte baixant de La millor de ... 6c al·lucinava de com algú havia parit una línia amb aquestes característiques i li deia a la Julia que allò que estava a punt d'escalar podria deixar-li petjada. De la mateixa qualitat però potser encara més increïble la Trenca'm els pinyos 6c+. Un altre tresor que hauria d'estar a la llibreta de qualsevol escalador. Una recomanació, aneu al Falcó i feu tots els 6cs.

Però a vegades cal picar pedra i fotres de cap. Uns metres a la dreta dels 6cs s'aixequen uns viots que si no vas a la guait t'apallissen física i psicologicament. Amb la Julia ens posem a Jinja i per moments dubto de si aquell monstre és un 7b i a mitja via li demano a la Julia que revisi el topo per veure que no estigui en quelcom més dur. Ella diu que no i jo segueixo pujant metres i metres amb passos de bloc inhumans amb els seguros a la quinta forca. Avui encara mirant les ressenyes i el número de xapes dubto, crec que ens varem posar a Sofa i vidu 7b+. Quedarà el consol d'haver resolt tots els passos i arribar a R. (Amb alguns cabells blancs de més, segons el Sergi)

A Arbolí però hi ha altres tresors, a la part esquerra de Can Simiru un petit pany de paret ens amaga un 7b+ 3 7as de cinc estrelles tots ells: Alambrado sea dios, No m'enganyis més, Agua de Fuego i la impressionant SuperCrack. A la nit anterior però no se si vaig caure a la marmita de conyac i una embriaguesa es va apodera de mi. Com el llop assedegat de sang una impaciencia s'apodera de mi, repeteixo una darrera de l'altre totes les vies del sector - amb alguna repetició - caient en cada un dels pegues . Acabo literalment destrossat. El panorama podria ser desolador però un somriure d'orella a orella s'amaga darrera de la meva cara. Em sento afortunat de poder provar tot aquest grapat de vies en una sola tarda. El Sergi s'endú a vista un parell d'elles i la Julia s'emporta SuperCrack amb un pegue de mutant.

Volant peus a catacrack, foto Josep.

Dilluns al matí encara amb la son darrera de les orelles i amb el dolor metàl·lic característic que emeten els meus tendons fem una escapada a la més que visitada escola de Siurana. Allà acabarem el dia al sector de Can Toni Gros maleint a l'equipador de Demà els Innocents 7b on hauré de calmar els principis de taquicàrdia amb una bona dosi de xocolata de la Julia després de baixar. Cony en un final de placa de 6b+ i 10 metres només 2 parabolts ? Si algú pot racionalitzar-me aquesta bestiesa li estaré agraït. Sort que al costat i per prescripció de la Montse faig Antaviana 6c+, una via orgàsmica i com poques.

Arbolí que te vi. El dimarts tanquem jornada al petit sector de l'ermita. Vies curtes i explosives on acabo els últims cartutx encadenant Zarpas 7a. Si assequible, però per dies com els d'avui aquestes vies les trobes igualment inhumanes.