Working class

Amb les granotes de feina i sota un cel amenaçador aquest matí dirigíem els nostres esforços cap a la màgica muntanya de Montserrat. Esclavitzats per la tirania del cansament fèiem camí lliurement cap a l'Agulla del Senglar.

Ara poder feia uns dos anys que hi havia tret el cap, per veure com alguns dels meus companys i intentaven algunes vies que en aquell moment semblaven inhumanes. Una gran placa semi desplomada de característiques quasi inaudites a la pedra montserratina projectava una desena de graus impossibles.

Fa uns dies llegia amb especial atenció el post del Tranki sobre les vies de l'Agulla. Tornava a escoltar els noms de la Rush i una via anomenada Discordia. No vaig dubtar ni un moment, calia fer-hi una visita.

Un dissabte delirant per terres Siuranenques i amb el primer 7b al sarró m'havia deixat tocat. Podia decidir entre baixar grau o dedicar el dia a treballar algun projecte, no vaig pensar-ho ni un moment era el moment de tornar a l'Agulla del Senglar. No va ser difícil de convèncer a la Julia.

Demà els innocents 7b, Foto Josep

Allà ens trobem el Joan i l'Enric, no hi ha ningú més. Ells dos i una inesperada nevada ens acompanyaran al llarg de tot el dia.

Escalfem al 6b del diedre, aquell on el que acabes escalfant és el tarro. Una via alpina i de treballar amb diedre. És el catalitzador per muntar moltes de les vies de la dreta. Nosaltres l'utilitzem per desplegar l'arsenal de cintes a la Rush i la Discordia.

Discordia, 7b, 7b+ o fins i tot 7a+. Via de continuïtat, de pila de la bona. Unes primeres 4 cintes rabioses però no inhumanes que et fonen i on després recuperar sobre els forats de dalt es torna una feina quasi titànica. La provo per sota i caic anant a la 4 xapa, un pas de bidits i de regletes et tomben si vas tocat. Després 4 cintes de cantu inhuma on els braços s'obren com flors de primavera i on cal lluitar amb algun aleje dels guapus. Arribo a R i penso que això és un monstre de l'endurance. No se perquè, però m'ha recordat a un 6b - salvant les distàncies - del castell. Un segon pegue m'acabarà d'ensenyar que aquí cal venir fort i fresc.

Discordia, foto Josep.

La Julia treballa la Rush 7c. Com que és gata maula troba el mecanisme per plantar-se als passos de dalt i treballar-los, un cop a baix em cedeix el torn. Els primers metros són d'una bellesa impressionant on el cos es mou de forma rítmica sobre preses acceptables fins trobar una primera barana roma on cal sortir rapid i creuat. Un cop fora d'ella flotes fins arribar als passos galàctics. A partir d'aquell moment una conjunció de micro bidits i micro regletes t'ensenyen l'únic camí possible. El problema ? triar de forma adequada la seqüència i aguantar-ho. Via de treballar, on t'has de fer un croquis mental i fer-lo teu.

El Josep per la seva banda segueix treballant al limit i quasi s'emporta Tom Sayer 6c, fent de les caigudes un hàbit en el seu saber fer. Cavant i picant pedra.