diumenge, 21 de febrer del 2010

Aqui falla quelcom i sorpreses inesperades

Cap de setmana inusual, amb algunes sorpreses que fins que no les he tingut davant dels nassos no les he sapigut divisar - tampoc m'ho havien posat fàcil.

Aquest dissabte amb un vent gèlid dels que marquen època varem estar trepant a Can Simiru amb en Jordi, el Llopart, la Julia, el Pijuan el Miguel i el Josep. Els dos primers són cars de veure i la veritat es que tenia moltes ganes de passar una estona a la paret amb ells. Al igual que el Lluis, el Sergi i molts d'altres hi he compartit tantes tardes, que aquests mesos de distància m'han fet pensar en més d'una ocasió amb les ganes que tenia de tornar a compartir fanatisme en estat pur a la roca ...

A Can Simiru vaig estar provant amb força dignitat Alambrado sea dios 7b+. Tot i venir de la setmana dura del plafó i tornar-me a resentir del tendó al pas del monodit, crec sincerament que un dia fresc i sense alguns centenars de moviments als meus avantbraços la puc encadenar. Però hi ha quelcom que em rosega l'estómac. Fa dies vaig llegir que en aquesta via s'havia trencat algun cantell i que probablement això facilitava un xic el seu encadenament. En aquesta via hi he vist passar alguns dels col.legues mes forts i tots han patit per encadenar-la, fins i tot he vist algun octogradista històric caure un pegue darrera de l'altre. A tots ells els hi he sentit la mateixa cantarella : al pas de dalt millor saltar-se la xapa pq fer el xapatge és inhumà.

Ahir tan jo com l'Oriol varem poder xapar sense problemes a dalt, indubtablement això em fa pensar que el que s'ha fet mes gran es el forat del costat de la regleta del xapatge inhumà. Algú té més informació ? (El marc, l'autor del post al que feia referència ja va respondre'm i no ho vaig veure :), pel que es veu un dels cantells de dalt s'ha fet quelcom més gran )

Canviant de tema i anant a les sorpreses, avui a Montserrat, al bar Anna, estàvem xerrant la Julia i un parell d'amics seus belgues que estan afincats uns dies per Siurana. de cop i volta la conversa a girat envers de una de les seves vies mítiques, Kale Borroka 8b+. Tan en Klass com jo hem fet un ohhhh Beautiful and most intuitive line !!!. De cop i volta li he comentat com m'havia impressionat el vídeo d'uns nois que hi havien passat uns dies de vacances un any ençà, on sortia entre elles l'intent de d'encadenament de Kale Borroka per part d'un dells..... m'ha mirat i m'ha dit : si el conec, soc jo el del vídeo.


Spain siurana 2009 from klaas willems on Vimeo.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

si el canto d'esquerra penúltim xape es prou bo per xapar, inclús per respira una miqueta!! si fos mes petit la via seria MOLT mes dura en diferencia, allà d'alt ja arribes tocadet!! a veure que diu el mestre Lluis?? salut!! oriol!!

marc ha dit...

per alusions...si que m' explico malament...com diu l' Oriol el canto esquerra de sota la penultima xapa és més gran, cosa que et permet xapar, respirar i sortir fent el creuament amb l' esquerra i anar amb la dreta a pinçar el romo. Abans tot aixó ho feies amb la xapa a ppc...un colega que l' ha encadenat en les dues versions diu que ara com a molt es 7a+...li agrada apretar al personal i es una mica torracollons (amb carinyo..). Crec que 7b està bé.
Apa doncs, ja ho saps; train less, climb more...

Pau ha dit...

@Marc Buff de 7b+ dur a 7a+ ..... la gent està molt forta o be li agrada apretar al personal. Penso que és un 7b ben posat.

Sergi ha dit...

Quan jo la vaig encadenar, xapar era un drama. De manera que sempre em vaig saltar el xapatge. És com La Gomorra de Margalef, si pots xapar l'últim xapatge és que estàs molt bou i sobrat de grau. Però si fas 7b+/7c, xapar era gairebé inviable si volies encadenar. Si ara es pot xapar, la via ha perdut el pas clau i s'ha de decotar, sens dubte. Una pena xq era un viot

Pau ha dit...

@Marc eps i pel tema de "train less, climb more" si treballes 8 hores al dia de dilluns a divendres com els currantes normals la roca no la veus ni en pintura entre setmana.

@Sergi Evidentment ha perdut encant pero segueix sent una via hiper fanàtica.

Sergi ha dit...

Encant, xq era un pas de fe i valor, prò també grau. De fet, ja em estranyar que eldia que vaig encadenar el 7b del costat, va venir la Laura a liquidar l'Alambrado. I collons, quan es va presentar al pas va xapar sense problema. I en aquell moment vaig pensar increïble!. Però bé, ara ho entenc, està forta però és que el pas ja no és el que era

Anònim ha dit...

uf!! sense dubte doncs!! la via no es lo que era!! encara que la via es molt maca, saltar-se la penultima xapa i anar tirant de romos te molt merit!! segurament ara estara entre 7a+ o 7b!! salut !! oriol!!

marc ha dit...

Lo de TRain less es perque comentaves que l' entrenament t' havia deixat tocat...soc el primer que quan no hi ha més remei li tibo al plafó...el tema de sortir a escalar entre setmana li puc agraïr a la crisi que fustiga amb especial virulència el meu sector...apa doncs, a seguir tibant (on sigui...)

Lluís ha dit...

Aixi que l'alambrado te un canto nou?? quina llastima, proposo canviar-li el nom per "l'alambrado ha mutado" 7a+/7b, i deixar "alambradoseadios" per quan expliquem les batalletes els que la van poder encadenar en la versió antiga.. Ja saps Pau que jo tinc memoria fotografica per les vies, i mes si els hi he fot xorrocientos pegues, el dia que vagi a can simiru dono un veredicte definitiu.

Pau ha dit...

@Marc si evidentment cal girar truita al tema de la crisis i aprofitar trepar, quelcom de bo en treuras !!!!

@Sergi decotada virtual

@Lluis ... quina llàstima amb lo fanàtic que seria sene aquella "mini bústia". Tot i aixo hi tornare mes aviat que tard

Anònim ha dit...

Home! segur que segueix tenint morro però aquell pas de fe i xapant la cinta quan la tens a tocar dels peus li ha de donar un altre aire.
Bé Pau, en tot cas tens altres 7b+a pam i sense cantos trencats. Potser awuest divendres?

LLUÍS. a veure si un dia concidim i assetgem la Tormenta Cerebral. Només l'he provada un dia i em va sembra molt bona. I crec que no la vas treure del canto d'un duro

Sergi

Lluís ha dit...

La Tormenta? venga, fot-li, ja fa mes d'un any que en vaig caure a la R amb corda a la mà... ja tinc el trauma casisuperat, quan vulguis i nem!

Anònim ha dit...

collons Lluís, doncs a vore si ho podm concretar abans no marxeu a Kalymnos. El que no entenc és com vas poder caure amb la R a la cara. O et vas allargar la R i xapaves d sota -malfet xq no és fàcil- o bé et van saltar les vàlvules xq a l'esquerra d la R hi havia un canto q t'hi cap el cap sencer

Sergi

TRanki ha dit...

hey bows.

la ALAMBRADO va ser equipada i encadenada com a 7c.

Feta avista per una noia ( A.I), va ser decotada a 7b+, encara que de manera "ronyas" doncs era un 7b+ durillo...el pas es feia saltant-se la xapa en el move dur...

La podeu comparar ( versió actual) amb la PA d'AGLÂ ( 7b a la esquerra) o amb el 7a+ que hi ha a la dreta, i a veure què tal no?

Salut i roca!

Pau ha dit...

@Tranki El 7a+ del costat - No m'enganyis mes - ja va ser decotat a 7a i no te res a veure amb l'Alambrado ni en la versió actual ni en la dura :/ Segueixo pensant que en la versió actual es un 7b ben posat.

@Sergi ... entre d'altres coses el Lluis va volar pq un menda li va estirar la corda quan estava a l'alçada de la cadena i es va cardar el vol de la seva vida. No ho he tornat a fer, amen.

Lluís ha dit...

Va ser una cosa molt estrambotica el meu noencadene de la tormenta... Era ultima hora del dia al desembre i tot i que de bistec anava dignament per xapar la R -lo digne que s'hi pot anar despres d¡haver encadenat tot lo dur, pels que coneguin la via- tenia els dits absolutament glaçats, feia 2 xapes que tirava pq ja es mes facil, pero no mels sentia.... L'ultim canto bo el tenia agafat amb eskerra i sí, es una supernansa; pero no em sentia els dits, rollo dolor i tot, aixi que penso "passo la corda ràpid amb la dreta i em penjo a la R tal i com faci el gesto de xapar, amb la mateixa mà" tipic gesto d'arribada agònica... Estiro la corda amb força per xapar a la primera i flashhhh la corda es blokeja i em desekilibra per lo inesperat (el Pau que ni em veia ni s'aclarava encara amb el wevo ni dubtava que ja la tenia pk ja estava al "tram facil" ni el vaig avisar que faria una estrabada agonica...); a sobre quan em vaig veure a l'aire vaig cridar institivament "cooooooooorda" per la impotència de no tenir-ne, i el Pau, logicament respon donant-me unes llaçadetes quan jo ja estava caient... resultat: em vaig kedar a uns 3 metres del terra (i la via en té uns 15)...
L'agenda dels findes pre-kalymnos la tinc fatal, pero per poc que pugui hi nem, sí. De moment aquest finde Bruixes...

Pau ha dit...

@LLuis bona crònica del pinçament cerebral !!!!

La setmana vinent fijo - al tantu aquest a bruixes - que nosaltres marxem tot el finde a Montgrony, pero la idea es fer selaretes el dissabte, e igual repetimos si deixem algo a webo