dilluns, 15 de febrer del 2010

Lleida i les seves plaques maleïdes

Cap de setmana per terres lleidatanes visitant sectors que teníem en cartera, Dissabte a Os de Balaguer i Diumenge a la Pauta. Placa i més placa.

No varem poder escapolir-nos de les micro regletes pero si del gèlid fred que imperava a mig pais. A Os de Balaguer en certs moments varem fins i tot poder escalar sense samarreta pero cap agosarat - o agosarada - va voler oferir-nos cert espectacle.

De fet aixo de la placa es una cosa ben curiosa, si a graus de 7b el cantell ja és de dimensions microscòpiques no vulguis saber quines dimensions projecten vies de més grau. No se si ho acabarem provant. Per si de cas a Os de Balaguer segueixo instruint-me en el que m'estic convertint - i que no voldria : escalador que s'afarta de 7as i que per causes variopintes s'apalanca en aquest grau.

Fem per escalfar la Aida 6b+ ( *** ) i seguim amb Vacectomia al Dia 6c ( ** ) que té un pas de bloc sobre regletes a tres quarts de via que quasi m'escup .... intento complicar una mica el tema i m'arrossego com un beneit a Masala 7b (*) , no puc manxar i millor no fustigar-me - No fotrem mai grau !!!!.


Jo a Masala, foto Julia.

Seguim amb Una nova Maria 6c (***), continuïtat sobre regletes. Aquí ja m'enganxa el fred i faig un pegue amb els dits glaçats, em jugo el físic i arribo a R força tocat. Es salva el tipus i seguim encadenant a vista.

A última hora el Camil i l'Albert em deixen muntada Fanàtic 7a (*), pas de bloc a l'entrada sobre regletes ínfimes i anar fent després. Li faig el pegue ja amb el sol ben amagat i arribo a R ben tocat, surt al flash però amb més pena que gràcia.

Fem nit a Vilanova de Meia, al bar punki on tenen calefacció. A l'endemà anirem a visitar la Pauta.

Placa, placa i mes placa, però aquí de veritat. La Pauta sector situat al costat del poble de la Culla i equipada - re-equipat ? - per Albert Cortés i en Peter o'donovan. I anem pq ja fa dies que la Julia diu que cal donar-li una oportunitat ....

Escalfo amb un 6c esperpèntic (*) on em jugo el físic un parell de vegades per acabar caient 5 metres i aixecant la Julia fins a la primera xapa ... comencem be.

Equipem el 7b del costat, Gat Torçat. Trenco les meves regles i la provo en tope-rope. Vaig fent entre regleta i regleta, passo el sostre, paso el primer pas de la via, caic al equivocar-me al llegir a vista, segueixo i passo una placa infernal de les que no hi ha peus. Arribo a R i penso, cony quasi la trec a vista.


La Pauta

Durant les següents dues hores li faig un parell de pegues més i caic de forma estúpida al pas de regletes de després del primer sostre on abans no havia caigut ...... ja ho dic jo, m'estic convertint en un vividor del 7a. Quin final més romàntic/tràgic per una carrera tan curta.

4 comentaris:

Jortx ha dit...

S'ha de menjar de tot!

El pròxim cap de setmana a fer vies de dues xapes!

Jordi ha dit...

Mencantaria ser un escalador que s'afarta de 7as!

Sergi ha dit...

Bona escalada a Os de balaguer. Però quan ho compares amb el racó de Missa, aquelles vies s'encongeixen

Pau ha dit...

@jortx .... :(
@jordi .... :)
@sergi ..... :/