Regletes, degotalls, romus i la inocua eternitat

Amb els dits adolorits vaig picant les tecles. Intento trobar un moment d'excitació, un moment d'adrenalina, quelcom que recordi al passat més recent. No hi ha manera, la gestualitat de la rutina s'ha tornat automàtica. La impremta és massa recent, només el pas de les hores m'ajudarà a diluir els records. Només la transformació del fanatisme en cansament ajudarà a reordenar els meus pensaments, definitivament els dilluns s'estan tornant eterns.

Diumenge, assegut a peu de via. El sol m'està fustigant de valent. Observo el Joel com fa de pare, observo l'Edu com esbufega amb Ulls de Neptú L2 7a+. Observo el Manu com ironitza sobre els comentaris en calent de l'escalador ... tot ho veig de reull. A dins meu interioritzo el discurs de l'últim pegue .... li torno a fotre o no ? .... pregunta recurrent que en el meu cas s'està cada cop més decantant per la vesant més fanàtica ... a muerte !!. Trenta minuts més tard cauré al pas de Titular 7b+. Estic terriblement esgotat.

Però recapitulem, on va començar tot plegat ?

Divendres, sortida al Coll de la Barraca. Escola odiada i estimada. Formadora d'escaladors del Penedès, de joves i no tant joves. Exigent, de regleta franca o de romus/picats amb mala llet.

Finalment quedo amb l'Oriol, fa quasi un any que no ens veiem. Més tard s'apuntaran el Lluís i el Jordi.

Escalfem una mica a la ja mítica i més que repetida Si te dicen que caí 6a+, per anar ja de pet a la mítica i per mi desconeguda Hanki Panki 7b, el projecte de l'Oriol. La munta amb solvència i em dedica un Flash - aquest cop per sort no és enemigo. La via té dues parts separades, una primera placa de regleta que per mi podria ser un bon 6c i una segona part, de poc més de 15 moviments que li donen el grau. Separades ambdues parts per un sostre on cal entrar-hi via monodit romo. Anant al Flash caic amb el monodit i flipo bastant amb els posteriors moviments, els trobo molt dinàmics, de peus terriblement febles i de molta potencia sobre una barreja de cantells bons i dolents .... joder amb el 7b.

L'Oriol fa un segon toc i la clava, la clava tan que fa la via volant. Felicitats nanu pel teu primer 7b homologat - per mi homologadíssim i hardíssim. En el meu torn arribo al sostre i no recordo cap peu, l'única opció es anar fent dinàmics per tots els cantus bons i saltar-me les merdes, i aixi vaig fent fins a la R. Arribo extenuat i amb la sensació d'haver escalat molt malament, pero amb un bon encadenament sota el braç. La via es indiscutiblement boníssima i exigent, no apte com a primer 7b.

En Jordi al 7a+/7c del Solarium.

Pugem més tard al Solàrium, allà trobem en Jordi fent un pegue magnific a una de les vies estrelles de l'escola, Kiowa 7b+. Cau de forma incomprensible ja a l'últim cantell de la via, per deu !!! Al seu torn el Lluís que ja comença a tenir l'escola quasi totalment tatxada segueix fent pegues fanàtics als 7a+/7c que queden a l'esquerra de la Kiowa. I aquest cop no es una / efímera. El pas de bloc d'entrada podria voltar el 6C+, molt més dur per exemple que el pas de baix de la Viatge Imaginari 7b+. Jo per la meva part faré un parell de tientus a la Kiowa.

La Kiowa té dues seccions molt diferenciades. Una primera part que s'esmuny per una placa tècnica i física, de regletes laterals i peus únics amb un aleje final que el fas amb un previ ma/peu, un timonazo de la cama dreta i un doble lanze amb la ma dreta. Extraodinari. Després tens un repòs sense mans i el pas final. Un invertit sobre una xorrera roma i petiteta, un minilanze a una patata dolenta, xapes amb una esquerra bona i el tomaquet final. Bidit negatiu que el treballes amb empotrament - quin mal que carda - i pujades de canyes per anar a un lateral amb esquerres no massa bo, per acabar-ho d'adobar dos passos més tràgics anant a R.

La via és complerta, exigent i boníssima. A mi em quedarà pendent per una nova visita. Segur que nhi haurà una altre. I com deiem amb el Lluis i el Jordi, aquestes vies t'ajuden a progressar com a persona i com escalador per fer front als reptes més estridents.

El cap de setmana però tot just havia començat, el dissabte marxàvem amb l'Edu i el Joel cap a Montgrony. Destinació Angie. Més tard s'unirien de forma bipartita el Lluis, la Martina amb la Marta i finalment el Manu.

Jo estava cansat, la jornada al coll m'havia deixat els avantbraços molt carregats, no em notava gens fi. Només escalfar al tipic 6b+ i l'intent per segona vegada posant cintes de Daltabaix 7b només m'ajudaven a ressaltar el que semblava quasi innegable : el cansament.

Acompanyo el Lluís a Aromes de Montgrony 7c+, per un moment dubto de si acompanyar-lo al projecte o bé seguir el guió original. El Lluís es força més baix que jo, el primer pas de l'Aromes em tortura la psique com assegurador, els llançaments que li etziba al pas de l'entrada fan que hagi d'estar al 110% assegurant. El cul i les cames xiulen cada cop que passen a ras de terra. Omet el pas i segueix treballant la via, després de 30 minuts de barallar-se amb la via treu tots els passos i encadena de segon des del pas d'espatlla fins la R. Ja tenim un altre fanàtic amb projecte a Montgrony.

Lluís a Aromes de Montgrony, Foto Martina.

Jo per la meva part decideixo tornar al guió original i sense esperar res de bo m'enduc la Daltabaix. Oxigen i ànims per enfrontar-me al projecte de veritat Angie 7c. El Joel l'ha muntat i l'ha encadenat de forma SOBRADA I INSULTANT, felicitats BOW !!!! no dubto un moment quan em diu que em deixi les cintes.

Jo mateix a Angie, foto per Manu Velazquez.

Faig un primer toc, força dolent. Em canso estúpidament i caic justament quan encarava el pas de travessia a dalt. El Joel m'alerta que hi ha una altre forma de fer el pas, ma dreta a dalt i esquerra intercanvies cap a un lateral per fer un dinàmic al lateral bo de la travessia. El veig molt més factible i menys agressiu. Descanso 20 minuts i torno a pujar, aquest cop faig tota la primera part flotant, no em canso gens, arribo al descans amb el power al 100% i a mil de motivació. Faig els passets sobre romos que et porten al pas de forma fàcil i quasi volant. I quan estic fent el pas amb el nou mètode l'esguerro al quedar-me a pocs centímetres del lateral salvador !!! Maleïda via !!! que bona que és !!!

S'està fent de nit i em trobo assegurant a l'últim tope-rope per pillar pila del LLuís, està plovent i asseguro des de sota de l'arbre. Estem malalts de fanatisme.

El diumenge s'aixeca radiant, amb una temperatura extremadament càlida. La destinació aquest cop és el Clot de l'Espasa, volem cantus romus i grau apretat !!! Faig la caminata des de baix de tot fins a peu de via, 40 minuts que m'ajuden a obrir els pulmons. Em trobo un altre cop emmalaltit de tan de fanatisme. Escalfem en un parell de 6bs d'aquells que quasi que et tomben. Cony de romus.

Pujada del grup cap al Clot, tots a fer cardio !!!

I li fotu a vista posant cintes a la Kamorra 7a+ - per mi petit 7b - apreto com sempre, vaig cridant a cada pas i durant els 30 i pico metracos gaudeixo del subidon. Vaig drogat d'oxigen. A dues cintes de la R em salto el cantu/lateral que feia més ame el pas a la penúltima cinta, caic mentres feia un dinàmic al bidit del costat del parabolt. Caic, crido i respiro. Que bona, pero que bona que és la via!!!!

El Manu per la seva part monta i deixa amb només una caiguda una obra mestre anomenada Titular 7b+ - que s'acosta al 7c tranquilament. Un primer pegue avista molt dolent em deixa la psique tan rebregada que no puc més amb la meva ànima, li dic al Joel que ja en tinc prou - amb unes 4 o 5 caigudes a tota la via - pero m'exigeix que seguexi amunt. Arribo a dalt a la R, baixo, fumo i penso si li haig de tornar a fotre.

Sense cap tipus de contemplació, apretant i exprimint al cervell li foto. Al pas de la segona a la tercera cinta estic a punt d'anar a terra, m'acabo aguantant per convicció. Vaig a mil, segueixo tirant amunt i al final la via m'acaba tombant per extenuació total. ESTIC ESGOTAT !!!!