Un titól encertat per explicar de forma rapida i no gens exagerada la situació del bloc, i per desgracia o fortuna d'altres coses. No se on cony anirà a parar això del fe i valor, que per cert recordo de forma memorable qui en va ser el padrí.
En Joel, el Lluis i el Fèlix encara deuen esperar que fagi la composició del video de l'últim mega stage al Franken, quasi un mes rulan per aquelles parets i desenes de videos per editar, barrejar i musicalitzar .... quina feinada.
Això de la mandra s'esten com una mala cosa i ja fa dies que vaig una mica mandrós a les parets, no es tan per una questio de tornar als entrenaments si no dels asquerosos divendres a la feina que em deixen baldat fins a l'extenuació. Sort que aquest finde el Joel m'apretava de valent, el diumenge a última hora i amb les ultimes forces m'enduia Amor i Odi versió escaqueo, primer 7c en el dia, Yupii.
El dijous pero, aprofitant la setmana light a Can Masià i amb l'excusa de la lumbalgia feia una visita llampec a la Pau Barrios 7c+, per escalar una estona amb la bowa Julia. Escalfem amb el 6b de torn i de pet a la via.
Inici comú amb la Vianant, vaig fred pero apreto igualment, engalomo - i aixi tres cops seguits - la part de baix que ja es un bon 7a+, i em miro la part de dalt un cop ja he caigut. A diferencia de la Vianant aquesta te un xic menys de pila i és mes rabiosa, de caràcter. Abans d'entrar al crux passes per un parell de cintes separades de passos molt llargs i algun bloqueig de presa petita, la volada de peus al entrar al sostre es inevitable. Un cop entres al crux canvia completament l'estètica de la via, presa petita i sequencia dura i llarga. Bidit, regleta, rebot a lateral, proa amb la cama dreta, monodit + pinça, un parell de bidits romus i cantu per xapar ... en total deixes la xapa a 3 metres dels peus... interessant. La sortida a la R tampoc no l'agafis a la lleugera, te una bona castanya i el grau no es tan relaxat com el del final de la Vianant.
En resum un viot com el que m'agraden a mi, dels que no fan una mandra terrible pel pànic escènic.
En tres hores, tres tocs i tres caigudes cada cop mes amunt, la deixo a huevo per noves visites ... que no se quan cony seran per aquesta puta mandra.
Per si de cas no torno a aparèixer en uns mesos us deixo un tast del stage al franken.
Untitled from Pau Freixes on Vimeo.
En Joel, el Lluis i el Fèlix encara deuen esperar que fagi la composició del video de l'últim mega stage al Franken, quasi un mes rulan per aquelles parets i desenes de videos per editar, barrejar i musicalitzar .... quina feinada.
Això de la mandra s'esten com una mala cosa i ja fa dies que vaig una mica mandrós a les parets, no es tan per una questio de tornar als entrenaments si no dels asquerosos divendres a la feina que em deixen baldat fins a l'extenuació. Sort que aquest finde el Joel m'apretava de valent, el diumenge a última hora i amb les ultimes forces m'enduia Amor i Odi versió escaqueo, primer 7c en el dia, Yupii.
El dijous pero, aprofitant la setmana light a Can Masià i amb l'excusa de la lumbalgia feia una visita llampec a la Pau Barrios 7c+, per escalar una estona amb la bowa Julia. Escalfem amb el 6b de torn i de pet a la via.
Inici comú amb la Vianant, vaig fred pero apreto igualment, engalomo - i aixi tres cops seguits - la part de baix que ja es un bon 7a+, i em miro la part de dalt un cop ja he caigut. A diferencia de la Vianant aquesta te un xic menys de pila i és mes rabiosa, de caràcter. Abans d'entrar al crux passes per un parell de cintes separades de passos molt llargs i algun bloqueig de presa petita, la volada de peus al entrar al sostre es inevitable. Un cop entres al crux canvia completament l'estètica de la via, presa petita i sequencia dura i llarga. Bidit, regleta, rebot a lateral, proa amb la cama dreta, monodit + pinça, un parell de bidits romus i cantu per xapar ... en total deixes la xapa a 3 metres dels peus... interessant. La sortida a la R tampoc no l'agafis a la lleugera, te una bona castanya i el grau no es tan relaxat com el del final de la Vianant.
En resum un viot com el que m'agraden a mi, dels que no fan una mandra terrible pel pànic escènic.
En tres hores, tres tocs i tres caigudes cada cop mes amunt, la deixo a huevo per noves visites ... que no se quan cony seran per aquesta puta mandra.
Per si de cas no torno a aparèixer en uns mesos us deixo un tast del stage al franken.
Untitled from Pau Freixes on Vimeo.
5 comentaris:
welcome back to blogging...a seguir escribiendo y escalando con fanatismo!!!! ya sabes, cuando quieres volver a la Pau, encontraras una aseguradora facilmente, sobre todo si la montas tu :)
No sé qué grado será esta vía pero veo una gran evolución en tu estilo... atrás quedaron los tiempos en los que peleabas los 6a´s de patones.
Por siempre VÍCTIMAS DEL FANATISMO.
Miki.
ei. molt guapo el video...
la pau barrios és 7c xoft bandarra....no us flipeu... ..DE BONROLLO EHH! a la propera la fas
Vas al Macià???? i jo que t'esperava per la nostra ratera casolana!!
@uasunflower i hope !!
@miki espero que tot vagi de puta mare per la capital del regne :)
@uri jajajaj, cagun deu 7c soft una mica radical per la teva part. Ondi si nanu al final vaig a Can Macià ... a vore si ens veiem !!!
Torna-hi JA !!!
hahah..quin subidón sentir en KEIPOMAN de coacher belayer i amb aquell pollover blaucel...
Publica un comentari a l'entrada