diumenge, 16 de maig del 2010

Agafant aire a la Riba

Quan estàs al centre del huracà i s'embla que t'estas apunt d'ofegar, encadenar un os dur o projecte històric és com agafar una glopada d'aire fresc. Com deia el Lluís ahir podria haver sigut el meu millor dia d'escalada - i això que ell s'endú en top al tercer pegue la Jocs de Llit 7c, esperem que tingui raó i això només sigui el punt d'inflexió a una bona collita.



Finalment ha caigut Amanece que no es poco. Com m'ha costat encadenar aquesta obra mestre i cotada només de 7a+, per mi EL 7a+. Via de pila amb algun pas de bloc a mitja via on la seva linia sembla que toqui tots els estils possibles, cantu, regletes, sostret i tot amb un petit desplom continuat que et posa els braços com botifarres. Curiós que el primer cop que arribo encadenant al sostre l'encadeno, diuen que allà t'hi pots passar una vida caient.


Despres amb el Makey provo Vendetta 7c, i el deixo força força be. Ja tinc ganes de tornar-hi, el problema serà trobar dates. Ens espera Rodellar, Margalef i probablement el retorn a la Vianant.

6 comentaris:

uasunflower ha dit...

bouuuu, debe ser eso de escalar con los tejanos que te lleva suerte :)

Anònim ha dit...

ei felicitats bou!!! que be tio!! oriol!!

Jordi ha dit...

dono fe que et pots passar la vida caient al pas final de l'Amanece!
Però ja sabia que a tu no se't resistiria!
Felicitats!

Pau ha dit...

Merci Bous ara és el vostre torn !!!

marc ha dit...

ja te raó el Jordi....és una de tantes lloses pendents. Sort que es tant guapa que no fa gaire mandra tornar fins allà dalt de tot per a tornar a volar....

TRanki ha dit...

hahaha...

Vinga boooooow!!