dimarts, 10 de febrer del 2009

Cagun la mar salada, Cetaci

Dos dies després de tornar de kalymnos ja tinc el mono d'escalada, truca el Lluís i diu que avui dimarts van a l'Atalaia amb l'Oriol, que Cetaci de la Cova dels Bombers haurà d'esperar a demà. Buff jo vull anar-hi avui ! La Montse en un acte d'altruisme diu que la vol provar i que m'acompanya.

A la una surto com un esperitat del curro i m'apalanco al cotxe, porto una són de mil dimonis, 48 hores després de kalymnos i una nit anterior una mica guerrera m'han deixat tocat. No se si tinc més cafeïna que sang a les meves venes. Ronda per aqui ronda per allà, pillo la C-32 com un coet i a les 13:45 arribo al parking del Pic del Martell.

La Montse i xuxos varis ja m'esperen, jo només porto un arnes i un parell de peus de gat. De camí a la cova trobem una col.lega del roco que esta fent una partida de cartes amb algú més. Eps noia, campana ? no tiu que estic de vacances. Ens veiem al roco aquesta tarda ? bufff ara vaig a barallar-me amb els meus deures, el dijous segur que ens veiem.

A les 2 i poc ja estem a peu de Cetaci 7a+, ..... que maca. Faig un primer pegue per recordar-,la i montar-la. Passo el pas de tridit de dalt de tot cabró pel forro i baixo, els instints ja faran la feina mes endavant.

La Montse la prova i s'arrossega per la via, surt una mica desconcertada però amb tanta xorrera i desplom no si val a badar cal tenir-la ben apresa per no sortir rebentat.

Segón pegue, i arribo al pas de tridit fresc com una rosa. Pillo el bidit sense rebot i amb estàtic, apreto les dents i pujo canyes, pillo canto dret puta amb la dreta i acabo d'aixecar-me i estàticament llanço el braç a la barana roma sense arribar al conto bo, uffff uffff, rectifico i intento arribar al canto i caic ...... cagun la mar salada ja la tenia !!!

Tercer pegue, i arribo al pas de tridit fresc. Llançament descaradament dolent amb dinàmic al bidit i caic .... ai ai ai

Quart pegue, i arribo al pas de tridit fresc. Faig el boig i bloquejo directament amb el cantu puta de la dreta - ja tenim una segona versió per sortir del pas. Recoloco peus i pillo el tridit esquerra, bloquejo en estàtic i arribo a la barana roma i no toco el canto bo, uff ufff, rectifico peus, rectifico mans i caic ..... cagun la mar salada !!!

Son les 5 de la tarda, 2 hores quatre pegues i ja n'estic fins els nassos. El finde vaig a fer bloc a Albarracin. Si es que no hi ha manera.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No m'extranya que se t'escapin les baranes... si nomes de llegir-te ja et veig tens i tremolant... CAAAAAAALMA, i ja veuràs que surt pimpam, flutan... paciencia i a no fustigar-se mes del compte.

Pau ha dit...

L'escriptura abrupta es causant de la mala llet, la via la vaig encarar perfectament tranquil