El principi de l'eternitat, Rodellar

La rutina habitual s'ha trencat a mil bocins, l'ombra del patró temporal cap de setmana escalar i entre setmana a treballar ha relliscat precipici avall. En conseqüència el temps constant a l'ull de l'observador ha esdevingut etern per a mi.

Rodellar, Margalef, Siurana, Raco de Missa, Coll de la Barraca han passat per davant dels meus ulls en mil i una formes diferents. Acompanyades d'en Salva, d'en Piju i el Bernat o bé d'en Yasku han fet que aquests últims 7 dies de la meva vida hagi estat carregat de fanatisme, cansament i felicitat.

El dimarts passat just deixar la feina m'ajeia a la furgoneta del Salva per passar tres dies a Rodellar, aprofitant que encara no era setmana santa i el temple dels lolos estaria semi desert d'escaladors. De camí feia comptes amb en Salva, justament aquella mateixa setmana de feia dos anys endarrere havia començat a escalar. Encara recordo com en Salva em va fer pujar el meu primer cinquè al sector el Camino. No en recordo el nom, però si la petjada que va deixar als meus braços.

El dimecres a primera hora varem deixar el nou parking per a furgonetes a l'entrada del poble per passar una primera jornada que resultaria ser francament exitosa. Deixant endarrere el sector el Camino fem via cap al sector Criminal Tango, tenia feina pendent :

* Roxy la palmera 6b+ : Una de les millors vies per aquest grau, com diuen per la blogosfera val la pena només pels últims 3 metres sobre una xorrera impressionant. La fem per escalfar i cau de forma majestuosa. Es nota que porto dies descansant.

Imatge de la via Roxy y la palmera.

Agafem els petates i fem un canvi de sector, em sento molt fort i no vull deixar passar l'oportunitat d'apretar al màxim. Fem via cap les Ventanas del Mascún :

* Bis a bis 7a : A la dreta de tot del sector. Pas de bloc a un quart de via i després remar sobre cantu inhumà. Tres pegues i al tercer cau el meu primer 7a. Després de fer volar els peus al pas de bloc i quan en Salva ja no donava un duro per mi arrisco al màxim i arribo a la cadena extasiat

Escalador anònim a Bis a bis.

* Juan y Fran se nos van 7a+ : Molt més dura que la seva veïna Bis a bis, tram inicial fàcil fins a un descans sense mans al costat d'una xorrera per després sortir-ne a ple desplom i aguantar dos passos fatídics. La trobo massa dura per mi, fins i tot per ser un 7a+.

Dijous fem canvi de sector i visitem Prince sans rire, volem aprofitar la seva presumpta orientació sud pel matí i escalfar una miqueta. La jornada anterior però passarà factura, escalar Rodellar no surt gratuït pels bíceps.

* El enano de siberia 6b+ : Via que discorre per xorreres varies fins a un petit sostre on cal sortir-ne per la dreta i tantejar amb valor un aleje força inhumà fins la R. La primera via del dia i el coco ja juga males passades, surto derrotat. Ara bé la via no deixa de ser boníssima.

* Dimes y diretes 6c : Via de desplom al costat mateix de l'anterior, física i una mica dura pel grau. Cal aguantar la pila i l'arribada a la R que et deixa infladot. Cansat psicologicament m'acabo penjant de la primera cinta del desplom.

Veient el parcal i que la cosa no fa pinta de millorar acompanyo al Salva al sector Egocentrismo, vol provar Pequeño Pablo i jo aprofito per fer-li un tope rope a veure que passa.

* Pequeño Pablo 7a+/7b : Inici bloquero i pulit fins a la tercera xapa, a partir d'alla remades impresionants fins a la R. Em sobrepassa emocionalment i físicament.

El Salva sota mateix de Pequeño Pablo.

L'última jornada fem una visita al Delfin per darrera per fer dues vies noves i tornar a atacar una de les vies que ens havien quedat a la primera jornada

A la dreta del Delfin hi ha dos noves vies interessants.

* El Beduino 6c : Via de placa just al costat del Delfín, amb algunes remades i amb sorpresa al tram final. La lluito fins al final i surt a vista.

* Tu aki no has venido a escalar 6b+ : Via veïna a l'anterior, molt semblant però un pel més relaxada, molt maca. Tot i el cansament acumulat segueixo lluitant i també surt a vista.

* Juan y Fran se nos van 7a+ : La torno a provar i segueixo creien que és massa dura per mi, la part del desplom em tomba físicament. El Salva després de múltiples pegues tampoc la treu.

Definitivament sempre que surto a escalar uns dies pateixo la regla següent : un dia bo i un dia dolent. A les 6 de la tarda agafem la furgoneta i tirem milles cap al Penedès, el 7a i el 6c a vista em deixen un bon gust de boca. L'eternitat comença amb bon peu.