Al final l'os si que era dur de rosegar.

Si Calders és el plafó pels del Bages Gelida ho és pels Penedesencs. Tardes de fanatisme a l'estiu amb el sol al clatell tibant i suant com mesells a les vies de més a la dreta. Aquest cop però amb companyia de nous fanàtics de la roca, en Mika bretó de pura cepa i en Miky madrileny adoptat per Barcelona.

La idea era fer una jornada de pila sobre graus baixos, però per coses de la vida els objectius es varen modificar sobre la marxa. Veient que aquell 6b que tant m'havia costat queia de forma fàcil, que no s'inflaven els braços en el V+ i que ni n'immutava muntant la primera via del dia, decidia atacar una de les espines més mal parides que tenia clavada ben endins. La Ka No, 7a per alguns, 7a+ pels altres feia temps que la tenia pendent. A l'últim intent havia caigut blocant del tridit de dalt de tot amb l'encadene a tocar dels nassos però que s'havia resistit per no posar morru i fer el xapatge passat el tridit.

Aquest cop però el tema semblava pintar be, tot i no tenir les cintes posades, vaig encarar la sortida millor que mai i al primer pas vaig sentir-me molt fort. Arribada al descans sense mans que aprofito com mai, sortida cap al sostre i sorpresa porto les cintes al revés i en un dels passos no podia treure la cinta amb la ma esquerra, esbufegs i més esbufegs fins canviar de posició i aconseguir treure la cinta per xapar posteriorment. Això va desgastar-me moltíssim, el següent pas a la barana esquerra va ser apoteòsic i fins que no vaig decidir que ho ara ho mai no el vaig poder fer. Descans sobre la barana de quasi cinc minuts deixant que circules un altre cop l'aire sobre els meus inflats avantbraços per encarar el pas de bloc de dalt, un cop superat sabia que em tornaria a torbar amb el pas de tridit, que faria ara ? Arribo al pas de tridit força cardat i igual que l'altre vegada intento fer el xapatge sense fer un pas més. Aquest cop però sense tenir la cinta posada. Poso la cinta i noto com les meves forces s'esmicolen de forma incontrolada, començo a estirar corda i penso que això acabarà amb una hòstia de les que fan història. Finalment i quasi sense creurem-ho faig el xapatge i em llanço al cantu salvador, penso : seré doblement idiota pq no ho he fet abans. Em relaxo i encadeno. Buf això si que es treure'm una espina de sobre.

Jo mateix a l'entrada de Ka No, foto Miky